Endogàmia Virtual

Estimados colegas,

Sabéis bien que no me gusta criticar, sabéis que me encanta. Por ello, y sin perder más el tiempo, me dejo de florituras y paso a la faena de estoque, así, sin banderillas ni picador:
Je acuse a TV3 en su intento por desmoronar un modelo sólidamente establecido, guía y faro para los pasos de muchos que, ahora, se sentirán perdidos y desamparados en su búsqueda de un modelo vital. Hasta hace muy poco, casi todos teníamos bien claro en nuestro imaginario al hombre homosexual como un modelo de saber hacer y estar, de elegancia y sofisticación a la vez que un ser inquieto y culto, que valoraba no sólo lo externo del físico sino también lo interno del alma y el espíritu de aquéllos que le rodeaban. Hasta hace bien poco también sabíamos que un metrosexual era aquél que, sin practicar en lo privado, hacía de los valores del gay cosmopolita su decálogo vital. Por ello me pregunto, ¿a qué este intento de disolución de tan válidos modelos, a qué viene este deseo de confusión? ¿Por qué TV3 contrata y otorga tiempo y voz a seres como Àngel Llatzer y sus colaboradores? ¿Acaso desean destruir esa imagen que tanto hemos tardado en aceptar para volver a las viejas maneras? ¿Se pretende demoler la imagen amable y refinada que el colectivo gay tanto ha luchado por construir, mediante la publicitación de la irritante corte de los milagros de Àngel, en la que la cojera sin disimulo se alterna con el chismorreo de burdel en un espacio que se pretende divertido e innovador?

Sin más que decir, me despido indignado.

Des d'aquestes humils pagines virtuals, moltes gràcies a totel gremi periodistic; la seva entrega per celebrar els 100 articles de l'Endogamia és exemplar.
Semblava dificil de superar, però a Castilla (lectors fidels d'aquest blog, sens dubte) han intentat el més dificil encara: superar el binomi Jesulín-Al Quaeda, amb una exclusiva de similar impacte, però encara més "calado social".

I ho han aconseguit: Un preso denuncia exceso de placer sexual en la cárcel. Això si que és un titular! Seguim llegint atents:

"Un ex preso del penal polaco de Czarne pedirá una indemnización por haber
tenido demasiados orgasmos durante su condena. Entre rejas, fabricaba losas de
hormigón con una máquina que tenía grandes vibraciones y que, al apretarla con
el abdomen para controlarla, le provocaba «una eyaculación cada 30 o 40 minutos
con orgasmo». El desgaste, dice, le causó esterilidad."

De haver estat cosa de l'eclipsi solar, si no, no m'ho explico. Els esdeveniments es desencadenen atropelladament, cada día, alguna noticia ens confirma que s'ha alterat l'ordre de les coses. I a sobre, Acebes fa temps que no surt per la tele... Serà ell el responsable? Estarà tancat a les masmorres del carrer Géneova, movent palanques qual mad doctor? Es que si no, ja m'explicareu com es pot acumular tot això en menys de 24 hores:

- Una modelo suiza se alarga las piernas. Así, con dos cojones. Els ianquis ja tarden a segrestar algún pastor d'Alabama per fer-se el seu propi Lobezno.

-Però el que sens dubte és LA NOTICIA es aquesta. En un atac de valor periodistic inconcebible sense l'ajuda de la maquina infernal d'Acebes, El Périodico revela tota la veritat de l'11-M. Ni motxilles ni històries. Un rellotge, un pelucazo de brillants, aquesta és la pista clau per entendre la trama terrorista internacional. El focus: Ambiciones. El cop (del segle): Activistes d'Al-Qaida van assaltar la finca de Jesulín. España ja dorm tranquila coneixent tota la veritat.

- I, per acabar, un altre funda del iPod? Un altre? No amics, La Funda


IGoatse. You know, guarrete.

Com dirien aquells, vaya semanita...

PD: 100 articles i encara igual de lerdos. Per molts anys!

En sis minuts es resumeix l'estat de la qüestió; xinos, capitalisme virtual i una barreja entre fàbriques decimonòniques i campus parties:

http://youtube.com/watch?v=ho5Yxe6UVv4

Referent cultural no seràn, però sentit de la pela no els falta, no...

Per cert, el següent article en publicar-se serà el nº100 del blog. Feu el favor de celebrar-ho com es mereix!

Especial reaccionari: els de MondoBrutto sempre tan oportuns...

Examineu la foto següent (una mica chapucera, ho sé, els movils no donen per més). Atents a la brillant deconstrucció de certa marca imperialista de tabac, aplicada a la denuncia social:



Autors? PP, the new generations. Benvinguts a la lliuta contra el sistema!

Però si la dissidència ets TU!
Home/dona/queer/gos saltxitxa-que-tens-un-blog! Creus que lo teu és de naixement? Creus que tens un talent que no te l'acabes? Creus que ho has de fer saber al món? Sí! I per això t'has muntat un blog... ja, ja, ja, com tots/es/@s, narcissista de merda!
Però tu ets diferent a tots els altres i, mal estar dir-ho, però íntimament ho saps. Però la creativitat, benvolgut/uda loser, depèn també de que te la reconeguin els altres...
http://www.elpais.es/articulo/elpcibred/20060323elpcibenr_1/
Tes/red/bloggies/2006/premian/incorrecion/politica/
social/diarios/personales
Déu meu, però quina nova tirania és aquesta?!? S'ha de muntar però ja una convocatòria alternativa a aquesta merda! I després, quan aquesta mateixa s'hagi podrit, haurem de muntar una convocatòria alternativa a la convocatòria alternativa i, així, ad infinitum.
Ja, ja, ja! Mai podran amb nosaltr@s! Fem rizoma, mengem soja biològica i alliberem-nos del poder !!

Amigos,

para enjugar aunque sea en menor medida las lágrimas que a buen seguro inundan vuestros ojos tras la irreparable pérdida que para todos ha supuesto la retirada del anuncio del maestro Rocco, he aquí una noticia reparadora: por fin la informática se ha puesto al servicio del hombre moderno -solitario, sedentario y cardiopático-. A partir de hoy ya no será necesario esperar a la primavera ni salir a correr al parque para poder ver ese hermoso espectáculo de la madre naturaleza que es el busto de una joven y dinámica muchacha mientras hace footing en una soleada mañana. Ahora bastará con visitar este vínculo y, tras elegir el tamaño de pecho deseado y la intensidad de la actividad física, poder disfrutar en un infinito loop de los brincos pectorales de una indecorosa y adorable hembra virtual.

Esperando vuestras muestras de agradecimiento, me despido

Ai, amics... Vendrán días... Vendrán días en que veurem coses que lo fliparemos, neng. Ja fa temps que això ha començat però encara no ha assolit el seu zènit.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=
5&idioma=CAS&idnoticia_PK=289554&idseccio_PK=17&h=060321

A la llibertat d'expressió li queden dos telediarios. Te lo digo yo...

En Rocco, trist, perquè li han retirat l'anunci
i això ha afectat la seva capacitat amatòria.
Aixeca la "moral", Rocco!

Alguna vegada ja han aparegut per aquí els de http://blog.sindominio.net/blog/pornolaborg

Doncs bé, a la seva pàgina he trobat una cosa que m'ha fet reflexionar...

http://www.metacafe.com/watch/79969/licking_school

I em pregunto: això és el que diuen "formació per tota la vida"? Quan podrem impartir a les universitats un currículum així? És més: podrem fer-ho a Secundària o a Primària (jo conec un tal Humbert que estaria completament d'acord amb la idea...). I sobretot: aquesta és la societat de la informació que ens van prometre?

Ah, per fi veiem els efectes de barrejar "educació industrial massiva", "porno", "do-it-yourself" i "vides sense sentit". Si és que er sueño de la rasón produse mostros...

La cosa va de convidats il·lustres...
http://blogs.prisacom.com/jordi/index.php
Ell no ho sabrà mai (és més: a ell tampoc l'importa gens!) però des d'aquí pensem que , si no és el Puto Amo, li falta poquíssim per ser-ho.


NOTA D'ÚLTIMA HORA: que ningú dels milers de lectors d'Endogàmia es faci il·lusions: pel que he intuit a partir d'un "comment" del propi Costa (és el que té la ESO: vaig sortir d'ella sense saber extreure la idea d'un text) , diria que l'home s'ha afartat del seu invent i ha deixat el seu propi blog penjat com un fuet. Mi gozo en un pozo. I'm a loser, baby...

Els 90, a més de produir alguna de la musica més infecte que es recorda, van servir per acollir el naixement i defunció del conpepte Jasp, en aquells anuncis tan profundament odiosos del renault clio.

Semblava que el tema estava superat, amb lo que molen aquestes noves generacions de jipis-vàndals, que viatgen arreu del món, bat de beisbol en mà! Pues mira, resulta que han tornat:

Blackspot is trying to make a statement by selling anti-Nike shoes. Except it can't handle the selling part.Outlaw consulting, a San Francisco trend-spotting agency, recently named Blackspot sneakers one of the 12 hottest urban brands, placing it in the heady company of Apple'siPod and Von Zipper sunglasses.The $95 bootlike sneakers make perfect footwear for a black-clad, window-breaking anarchist. The soles come from recycled car tires; the rest of the shoe is hemp and fake leather. The nonlogo logo is a plain white spot, a statement against corporate branding. Each shoe has a special red tip—perfect, says Blackspot Chief Kalle Lasn, for “kicking corporate ass.” Or more specifically, for “kicking Phil Knight’s ass,” a reference to the Nike founder

Agenda Inc. Live Feed - Self-loathing sneakers

Felicitats, emprenedors! Com deia en Jordi, la feina bén feta no te fronteres

Imagina que ets una marca de patates fregides italiana, de les de tota la vida. Des de l'arribada de Frito Lay, el teu negoci ha anate caient, fins arribar al punt que només et compren quatre iaies de Palermo. Que fer? Com convencer a la gent que les teves patates son les millors?

Un truc que mai falla: fes un anunci on un expert en el tema et recomana:



En coments com aquests estic orgullós de la meva professió

He, he, he... Tant de temps amb "l'Endogamia" i encara no havia tingut ocasió d'aparèixer per aquí, ell: il Cavaliere.

S'ha de reconèixer que és únic i que, molt segurament, una figura com la seva només pot sorgir a Itàlia o a qualsevol altre país del tercer món. Doncs bé, sembla que fa ben poc l'home més ric d'Itàlia, per darrera del Papa, va sortir en una entrevista a la RAI, i després d'una estona d'estira i arronsa amb la periodista (que bàsicament es dedicava a fer la seva feina) va l'home, l'acusa de roja i, fixa't tu, s'aixeca i la deixa plantada a l'estudi de la ¡¡RAI!!
Per més informació sobre aquesta bonica mostra de per on van els camins de la política contemporània, els remeto a un diari estranger de solvència contrastada... http://www.diariodeleon.es/se_internacional/
noticia.jsp?CAT=103&TEXTO=4594425

De fora vingueren que de casa ens tragueren, oi, Silvio? Ja, ja, ja, no imagino jo ni a l'Aznar, un cop torni a la política, deixant plantat en Lorenzo Milà a TVE1... Encara que todo se andará.

Ja feia mooolts dies que tenia ganes de introduir un tema tan apasionant com el de la Supernnany. Hi han tantes coses a dir!

1)La sola idea de que un programa nascut a l'ombra de Gran Hermano sigui la gran esperança per a l'educació nacional fa por, molt por. Ja no és que la tele eduqui els nens, conegudes victimes inocents de la plaga catòdica; es que educa els pares. I ho fà en base al model de"la vida es un putu espectacle" que tan bé coneixem en aquest blog... entranyable.

2)El joc de les 90892365872575 diferències:

Germans, poques vegades una imatge ha sintetitzat amb tanta precisió el fet diferencial hispànic. Aquella castedad, aquella forma castiza d'anar per la vida... Bravo!

3) The Spanish Way of Life: Abans aquestes coses no pasaven. Que tenies un crio especialment cabroncete, pues res, un parell d'osties i a dormir. I calladet, que em trec el cinturon i no et coneix ni ta mare. Ja posats a fer una versió made in spain, perquè els de Cuatro no ha apostat per adaptar-ne també els mètodes?No serà per el que duien a la web de que...

Las técnicas de las que se sirve Rocío en su trabajo están basadas en la psicología cognitivo-conductual, aunque a menudo se apoya en su creatividad para dar un enfoque distinto a esos métodos. El recurso a actividades lúdicas y el refuerzo de los comportamientos positivos confieren a su labor un tono positivo, divertido y ameno.


Divertido? Ameno? A què vé tanta mania en convence'ns de les virtuts humanes i democràtiques de la tal Rocío? Amics, si la Rociito és un sargento d'agarrate y no te menees, amb l'empatia d'una ameba autista, per què no anar a per totes i fer una especie de "El rival más débil" versió families? Desenganyeu-vos, convertir la psicologia cognitivo-conductual en algo divertit és directament impossible. Millor anar al tema sense manies, enxufar-li uns quants sensors al crio merdós aquest i que salivi com tots els altres gossos.
Ai aquests sociates, no acaben de pillar el truco, no...
(deixo lo de la mesa redonda con celebridades per un altre moment, perque es mereix un especial en tota regla. Aprenda de los famosos: ponga una peruana en su vida)

Tot fent una repassada a les estadistiques del blog (tranquils, són tan patètiques com sempre, no hi ha "efecte simbionte") he descobert una dada encoratjadora:

Fins la setmana passada erem els primers de la llista quan buscaves "image historia de culo" al google; ara l'honor el té un pringat dels blogs de ya.com. Anim, junts podem tornar a la gloria!

Per cert, tenim visitants de Singapur, concretament http://zpgilipollas.blogspot.com/

Brutal!

No anem bé, no anem bé...

Tothom donava per descomptat que the bujarrons from Alabama guanyarien els Oscars i mira, un poli racista va i els tomba...

Trist. I això que l'Ang Lee s'ho havia currat bé amb el poster...

Powered by Qumana

Hola amics de la Veritat,
Ahir, el Dottore Sandro i el senador McPansu vam anar a veure "Good night and good luck". I, collons, aquest Clooney els té ben posats, eh? Qui ho hagués dit que un tio que es va enfundar les bat-malles tingués, com a mínim, un sentit estètic tan desenvolupat. El discurs ideològic de la peli és fet per, you know, uno de los nuestros, "tutti noi", que diuen els holandesos.

Ara bé, la pregunta que una mateixa es fa és, vamo a vé:
- quan una peli així la financia una major (millor dit, la seva filial, Warner Independent Films),
- amb actors raonablement coneguts
- i sostenint un posició que segurament deu ser entensa als Estats Units dels Mongos com a "bel·ligerant" i roja com el cul d'un babuí...

No serà que pot ser-ho tot menys perillosa? És com pelis -i/o textos- tipus "El club de la lucha": no serà que això ja no fa mal a ningú? (...) És tot una gran conspiració? No serà que realment qui domina el món és l'Elvis des de Hawai? O potser és en Hitler qui vol dominar el món? Sí! No ho sabíeu? Diuen que, després de fingir el seu suicidi al bunker -un pobre doble va haver de pringar- el pavo va fer que una colla de científics lleials li modifiquessin el gen que regula el procès d'envelliment per així viure eternament. Fonts ben informades, que no puc revel·lar, apunten que ara el tito Adolf es fa dir Steven Spielberg i, des de Hollywood, pretèn instaurar el 4rt Reich... Vel·lo pa creel·lo, nengs.

Tot Govern de veritat, així amb majúscules, ha de coneixer als seus ciutadans detalladament. No n'hi ha prou amb quatre generalitats (la de catalunya no, les altres) de l'estil "quina edat té" o "li fa pudor l'aixella". No. Un Govern ha de ser capaç de sentir igual que els seus ciutadans senten, respirar al mateix ritme que respiren, pensar igual que ells pensen.
Ara direu, bueno, vale, tampoc ha de ser tan complicat, no? Unes quantes visites a families escollides a l'altzar, fer un cafeló amb unes quantes senyores i jugar uns dòminos en alguns casals i vamos, que entre Soberano i Soberano ja et fas una idea de com són...

Il.lusos! Com es nota que no en teniu ni idea de politica! Menys mal que tenim professionals de veritat que ens mostren el camí. Vosaltres, ànimes en pena, projecte de personetes, ja haurieu de saber que la vertadera forma de pensar igual que els ciutadans passa per saber primer en quina llengua pensen. Imagina't que penses en un altre llengua! Com vols entendre'ls?

Xavier Trias és un politic de veritat. Per això va al fons de la qüestió. A veure, escudella o monjetes amb botifarra? Eh? A que no ho sabieu? Com voleu governar així? Si es que sempre us han de vebnir a treure les castanyes del foc...

Amigos todos,

¿Quién no recuerda a ese simpático italiano que se autodefinía payaso y que, desde su cuidada compostura y distinguida estampa, se dedicaba a insultar y bañar en mierda a su público -y no, no estoy hablando de Berlusconi-? ¿No recordáis al bueno de Leo Bassi, aquél que sin éxito trató de boicotear al Gran Hermano y entrar en el mundo de la política con un partido llamado "Hasta Los Cojones"?
Pues bien, Leo, el bueno de Leo, ha tenido que recurrir al uso de servicios de seguridad privada -léase gorilas- para protegerse de las iras funestas de grupos ultra católicos que, cortos pero no perezosos, han decidido emprender acciones que si no fueran tan chapuceras bien podrían ser consideradas terroristas. En fin, que luego, cuando "el infiel" se arranca las vestiduras por lo de las caricaturas de Mahoma, algunos se escandalizan y piensan "suerte que aquí respetamos la libertad de expresión, y no como en Morolandia, que esa gente sólo hay que verlos, que son unos salvajes".

Para más aclaraciones sobre el asunto, un vínculo

http://www.elpais.es/articulo/elpportec/20060228elpepunet_4/
Tes/internet/ministra/Vivienda/presenta/web/wwwkelifindercom

Al pas que va l'edat d'independització dels "joves", més que sabates esportives, hauran de regalar pantufles. Si és que són uns cachondos...

¿Y para ésto querían marchar de los campos de algodón? ¡¡Pero si estaban la mar... de monos!!

Nota de l'administador: Endogàmia Virtual no es fà responsable de les opinions expressadess per els seus col.laboradors, ni comparteix la insinuació que el pare de la Sra.Rice fós un membre dels primats. Les nostres discupes a l'espècie primat en nom d'aquest humil blog.

Ja sabeu que per la nostra condició de "patrocinats per google", aquest blog humil és a un simple search de grans prohomes d'aquest segle 21 nostre. Espero que tots estigueu suscrits a Micromega; però potser, per un casual, no sabeu que aquest home:

és entre nosaltres.

Sí, aquest home:


The MCHammer Blog. Ara només falten els 2 Unlimited i ja hi som tots.

Ai, noies, de la de coses que s'enteren les persones de sexe femení que es dediquen a tasques de higienització i manteniment logístic, eh?

http://www.elpais.es/articulo/elpporesp/
20060222elpepinac_11/Tes/espana/Gobierno/Pujol/
encargo/informes/orientacion/politica/periodistas/TV-3


[La imatge està centrada però hauria d'anar una miqueta més a la dreta, oi?]

Tu, sí tu, hispano-que-llegeixes-blogs-en-el-teu-imac, estàs pensant en anar de compres per Beverly Hills, però et preocupa que les teves Vans de quarentèna mà no acabin de fer joc amb els boxers Calvin Klein? No pateixis més!

Per fi deixaràs un record inesborrable en el policia que t'arresti/t'estomaqui/t'acribilli per creuar la frontera ilegalment! Llueix amb orgull unes Brincos i proclama el teu dret a ser deportat amb estil!

Testimonis de primera mà ho avalen!

"Sempre recordaré la primera vegada que vaig veure unes Brincos. Donar caça a inmigrants il.legals pot ser un exercici esgotador, i el Senyor sap que aquell chicano ens ho va posar difícil! Es movia amb una gràcia i una seguretat especial, semblava blanc! Quan en Billy Bob li va volar el cap i els nois es van acostar a fer-se unes fotos me'n vaig adonar. Aquelles botes eren especials. Aquests hispanos son escòria, però cal reconeixer que saben reconeixer un bon calçat quan el veuen... Em vaig emocionar tant que li vaig tallat les cames i ara porto les Brincos penjades al cotxe patrulla. Les trobo una font d'inspiració personal."

Que tenen en comú:
- Un freak amb ulleres



- Un chandalero



- I un extra de "por el culo te la hinco"?



Doncs que va a ser! Un peazo exoesqueleto per esportistes d'elit que te cagas por la patabajo!



No si, entre les lentilles de la Nike, i això, anem ven servits... Per quan un augmentador de baixos Axe, o un un fetge USB Jonny Walker, posem per cas?

Quina joia recuperar un títol tan mític... I és que la ocasió se la mereixía. Repeat after me:

JESUS 360

As a little kid, I was always searching for an apparition. I would kneel in front of the altar and stare into icons hoping that they would come alive. I'd see small glimpses every now and then, like a formation in the clouds, or inexplicable formations of a crucifix in inanimate objects, but nothing like this.

This XBOX 360 package has an Image of a man in the resemblance of Jesus on the back of the packaging. I did not alter the package in any way. This is a natural occurance of something beyond my understanding. The appearance of this image is comprised of a manipulation of the plastic, enclosing the package... I tried to rub it off, but I cannot. I am not auctioning the Image, but if you do happen to buy this XBOX 360, the image will inevitably be included, for it is part of the packaging. I can guarantee in writing, that I did not attempt to fabricate this occurance in any way. The image is open for interpretation. You decide.

The image is a stain or scarring on the thick factory plastic encasing the Xbox 360 Bundle... therefore if the contents are removed, the image will still be intact. Due to the composition of the image, it is very difficult to photograph. I tried my absolute best to capture the image, but in actuality the image is more apparent and has even more depth to it. I took the image at a higher contrast setting so that the actual features are more apparent on your computer screen.

Sense paraules amics... Val més la pena anar al gra:

El pajaro tenia una subhasta oberta a Ebay fins fa quatre dies, pero encara esteu a temps de compartir amb ell aquesta troballa a http://www.myspace.com/jesus360

Recordeu, aquesta gent respira el mateix oxigen que nosaltres...

Ahir l'Irra Wayne i en Pansete Cooper vam anar a veure "La montaña rota por detrás" (Brokeback Mountain). Què dir? Ui, tantes coses... Entre magreigos, besitos a cau d'orella i paraules boniques (nosaltres), s'intuia la bonica història d'un amor impossible entre dos senyors fets i drets als quals els encanta escopir, pegar-se i beure cervesa però alhora també es fan magreigos, besitos a cau d'orella i paraules boniques (ells). Pobres: van tenir la mala pata de fer-se homes a la Ianquilàndia profunda de mitjans dels anys 60 i no al San Francisco dels 80. Ai, què injusta és la vida (és clar que mucho em sembla que les coses no deuen haver canviat massa a llocs com Texas, Arizona, Puerto Hurraco o Barcelona).
Si l'anèssiu a veure, aquesta pel·lícula us hauria d'ensenyar coses molt profundes i espirituals, a banda de qüestions pràctiques del tipus "què fer en una tenda de campanya quan estàs al cul (uuuiiiii...) del món, estàs fart de follar-te ovelles i el teu company et comença a caure molt, però que molt simpàtic". Però estic convençut de que les vostres ànimes descarriades, amants del cachondeo homòfob i intolerant, només veurà a dos cowboys culeros seguidors de les ensenyances de Foucault.
Hi ha que veure el molt camí que queda encara per recórrer...


Pansete,
Divino de la muerte.

PS: I per cert: Es fa necessari a la de "ya" un cultural study que tingui com a objecte d'anal-isi el concepte del barret de cowboy.

Clar que sí: el que faltava pel duro. Llegiu, llegiu i feu-vos homes i transexuals de profit...
http://www.elpais.es/articulo/elpporint/20060217elpepiage_1/Tes
/agenda/Batman/Bin/Laden
Aquest Miller és un cachondo. No és aquest el mateix Frank Miller que fou el guionista, de com a mínim (fins on la meva escassa memòria arriba), Robocop 2, un bonic cant a la tolerància en situacions de convivència social conflictiva?
I és més: no és aquest el mateix Frank Miller que a El señor de la Noche converteix a Batman, al final de la història, en un terrorista tirant a anarquista (sí, sí: ho llegiu bé) en contra del govern Iu Es Ei? Mmmm...

"Bin Landen, Bin Laden,
moro de la morería,
traete la vaselina
que el murciélago,
en un descuido,
por la retaguardia
te la endiña".

Ai, amics, quanta poesia pot reunir una sola imatge, oi?

Estimados amigos,

si bien estoy totalmente de acuerdo con la idea de nuestro estimado colega de salir a la calle con camisetas en las que los que sepan puedan leer mensajes informativos acerca de nuestra identidad, condición o estado de ánimo, lo cierto es que creo que estos mensajes también deberían reportar a sus portadores algún beneficio extra. Así, propongo camisetas con mensajes que bien ofrezcan la oportunidad de realizar transacciones económicas de interés -alquiler y/o compraventa de bienes-, establecer contactos productivos o publicitar nuestros más personales intereses y reivindicaciones.

Para ello, y a modo de ejemplo, aquí dejo unas muestras.







Atentamente,

Il Dottore

La de coses que em fas pensar, noi...
http://www.valdemar.com/product_info.php?
cPath=6&products_id=415
Una altra mostra de que la infància no és el paradisíac territori que, de fet, sempre vaig voler abandonar tot creient que després venia una cosa millor. Però no. Després només hi havia "l'horror... l'horror..."

PS: un altre dia parlaré, porque yo lo valgo, del meu recent visionat d'Apocalypse Now Redux. I en un arranque de narcissisme-inventor-de-la-sopa-d'all, us faré cinc cèntims a tu, Aleix, i a les veus que poblen la teva maltreta ment, de "A dos metros bajo tierra", una sèrie que et fa estimar la vida.

Si tu ets d'aquells que, enlloc de tenir infancia vas tenir un commodore 64; que enlloc de jugar al futbol, jugaves al Prince of Persia; que enlloc del verdad-acción o beso, feies control-alt-supr; que, de definitiva, mentre els altres feien de nens, tu entrenaves per el "soy el que mas sabe de television del mundo"... amic, germà, estàs d'enhorabona. Sàpigues que el destí hagués pogut reservar-te un final més amarg; si tan sols haguessis nascut 20 anys després, ara series aquest nen, i tindries aquest pare cabrón:



Endogamia Virtual: acabant amb a inocència dels infants, des del 2005

Cyborg? Toma cyborg!



Lo de la Nike ja va més enllà del bé i del mal; Nike Maxsight son lents de contacte especialment dissenyades per maximitzar la definició dels objectes en funció de l'activitat esportiva que s'estigui realitzant.

A la Wired s'hi recreen, però es que no n'hi ha per menys. Per fi podrem veure Mpegs porno al maxim contrast!


De moment, res, son 10€ per lentilla mensual. Però espereu a que baixin una mica... la por que farà sortir de nit i veure tothom fet un terminator!

Lo menos: Estudis culturals, postcolonials, postfeministes...
Lo intermedio: Queer, Delleuze & his alocated boys troupe...
Lo más: noves tecnologies, interacció a la xarxa...

Bueno, bueno... Un dia havia de ser “El Dia”, oi?
http://www.gamestudies.org/

PS: “Si es que ya lo decía yo, coño... Si es que no hay nada que hacer...” (Verdú dixit).

Ara que aquest blog està a punt de donar un tomb alternativo-contestatari, ha arribat el moment de sortir als carrers i fer sentir les nostres veus. Tots junts:







Endavant, només son 24$!

Ja, ja, ja... Aquests psicòlegs són l'òstia. Sempre preguntant-se pel nombre d'àngels que poden ballar a la pista de l'Arena (of course, Àngels Llatzers); per la diferència que hi entre els subjectes a l'hora de dir "ornitorrinco" al revés i en quatre idiomes mentre fan el pino; per la quantitat de zones del cervell que s'activen quan mirem "Aquí hay tomate"...
Sí: els Grans Misteris de la Humanitat (GMH) són allò que més interessa els psicòlegs. Tal i com aquest nou estudi, que posa de rellevància coses absolutament insospitades i, ¿per què no dir-ho? molt interessants en termes d'emancipació i llibertat dels individus. Així que, feministes, queers i morralla vària: estigueu tranquils/es/a/@/@s, etc...
Ciència psicològica forever.

http://www.elpais.es/articulo/elpsalpor/20060207elpepisal_3/
Tes/salud/pareja/factor/salud

En honor als intents infructuosos del pobre Pansu per motivar-nos a veure "yo tenia un cowboy cachondo en Texas"... Brokeback to the Future:



En fin..

Coneguda per tots la meva afició a comentar histories del Second Life, dia si i dia també, ampliem el que en podriem anomenar "no tinc cap vida social fora de la que em dona una subscripció online".
Ja sabeu tots que aquesta colla de white trash son fans de la guarredida virtual però, el que abans era un intercanvi desinteressat a la Hugh Heffner de Dakota del Norte, ha passat en cosa de dies al món dels negocis.

Si amics, ja podeu anar de putes virtuals. Una noticia que segur que omplirà de joia els vostres cors, a l'hora que farà cada cop més dificil explicar als papas perquè heu trucat a Cofidis.

I, allà on hi ha pasta, hi ha un super-nerd amb el seu blog. Aquest, per ser exactes; una barreja del diario de Patricia (yo fui un putero virtual) i la guia Michelin, en la que l'amigo comenta les seves, diguem-ne experiències, al mateix temps que aprofita per emportar-se una part del pastís fent-ne publicitat. Fer del vici un benefici, que diuen...

Pero, a veure, qui collons pot preferir passar el seu temps lliure veient això...



...que fent això?



I després els ianquis es queixaràn de que la publicitat ja no funciona... Veiam qui es el maco que pot superar fer-te palles a l'ego al més pur estil Gigatrón!
Això és el que m'encanta de la play; al contrari que la majoria, ells han entès que la tecnologia és una eina per fer coses, en comptes d'una col.lecció de normes predefinides. I així, mentre la majoria es dedica a llançar l'enèssima versió de "mata todo lo que pilles", ells treuen concursos de preguntes, cursos avançats de coreografia, i operaciones triunfo varies. Ai...

Perquè sabem reconèixer i admirar la qualitat quan la veiem.
Per què som apolítics: aquest blog està en contra de qualsevol foment de l'odi entre races i ètnies, malgrat nosaltres reconeguem, tot seguint la sociobiologia, que unes siguin superiors a les altres.
Per tot això i molt més, una altra imatge que, amb la seva contundència, ens estalvia "la vida secreta de las palabras".

Ja sabeu que això dels blogs va de gent que envia links d'altre gent, i els altres els tornen la pilota, i així anar fent. Nosaltres, com que som La Vanguardia dels Blogs, ni tenim gent que linkar, ni molt menys ningu ens linka (Belmonte! Què hem de fer?)
De totes maneres, en un intent desesperat per ser algú en la blogosfera (quin concepte! cal parlar-ne!) em vaig a dedicar a regalar links gratis a tots els blogs que s'han passat per aquí en un moment o altre. Així de passo veieu quina mena de gent acaba posant "endogamia" al buscador del blogger:

• Simbionte: Aquest no s'hi val, perque està a la columna oficial de links, pero bueno, igual així la Belmonte em convida a algo...
• Aquest si que mola: Bedroom Whips, des de Chennai, India. Els motius que poden portar a un indi que escriu sobre submissió a arribar fins aqui se m'escapen per complert.
• En canvi, no cal escalfar-se massa el cap per saber què pot haver atret a l'amigo Wledonne, des de les boniques contrades italianes
• I, per acabar, depravacions de l'estil If music be the food of love, Robust-a-Gut, Internet baby einstein books, Enclave Nashville...

En fi, el món...

Una pista: el de arriba no lleva gafas de pasta rosiblancas (porque no es una hijaputa...)

No puc abstenir-me de fer servir la publicitat de "GoldenEye".
"You know the name, you know the number. HE IS BACK."
Urdaci... Ah, Urdaci... Cuantas resonancias tu "bello nome" me evocan. I lo bé que ho passarem a partir d'ara, nengs? Perquè fixeu-vos, en no res, que he trobat al seu blog.

http://www.blogger.com/profile/9426837

'Mare meva, com està el pati...'
de "L'hort dels cirerers" (Tchejov, 1860-1904)

Amics!!! Urdaci is back!! I es un blogger!! I es veí nostre!!

El futur de... bueno, de TOT és a Micromega (fins i tot el nom és brutal).
Ja tremolo de pensar que li pasarà a l'amic quan busqui "endogamia" al blogger...

1:


2:


Pare en la siguiente, que me bajo...