1:09 p. m.

Les jeux sont faits

Publicado por Aleix |

Fa molt, molt, molt de temps que vull, que necessito parlar de El Juego de Tu Vida (l'únic programa on la teva vida miserable va en majúscules).

Per desgracia, el temps és un enemic implacable, amb el que ens haurem de conformar amb un brillant fragment del susodicho programa (?), com deia en Pla, for your viewing pleasure.



A destacar:
  • El decorat estil Ed Wood remixed by Fangoria i les llums, Déu, les llums!

  • Pregunta "Te gustaría hacer un trio con tu esposa". Resposta brillant "No, a estas alturas no". El Juego de Tu Vida. l'únic programa on la teva dona et felicita per di-li lletja i gorda vanat de tota Espanya

  • El moment en que el cunyat li intenta xivar la resposta (!).

  • El tic nerviós al dit estil "mira que me levanto y te encierro en un sotano"

  • La vaca burra que té per dona, trencant-se literalment a cada resposta

  • Un altre gran onliner "más madre más que una". Directe a la glòria!

  • Els aplaudimients, entre nerviosos i patètics després "d'encertar" la pregunta "¿Continuas enamorado de tu mujer?"
Que collons, tot el programa és una genialitat darrera l'altre!
Llàstima que n'hi hagi un de millor...


Colombia Rules!!

Endogàmia Virtual: Algunos hombres losers

8:55 p. m.

Amor a primera vista

Publicado por Aleix |



Ja ho deia el poeta: "A casa es fa el que dic jo, mecagundeu!".
Des que el món és món, ànimes sensibles com aquestes han intuït quelcom que escapa a molts altres. El llenguatge, aquest element màgic que dóna forma als nostres pensaments, és també el que dóna forma al nostre món (i si m'apures a bona part de l'univers).

El llenguatge és una petita joia. Una peça d'orfebreria, preciosa i complexa. El llenguatge va a l'infinit i més enllà. Des del cor d'un àtom, a la magnificència del Big Bang, tot queda dins l'esfera del llenguatge. El llenguatge és, a més, la mar d'útil. Mireu, sense anar més lluny, quina estona més entretinguda ens proporciona ara mateix.

Res queda fora del llenguatge. Res de res. I si, jo també estic pensant en el mateix.

Porn for the Blind. Perquè o ens matem a palles tots o la tarifa plana al riu.

Gang Bang

No em direu que la idea no és macanuda, eh? Allà on altres es dediquen a posar veus a gps i tonteries per l'estil, aquest xicot tan espavilat ens obnubila posant veu a nous clàssics com Milf Hunter, Big Tits Round Asses, Bang Boat, o el drama de tints sheakesperians Cum Overload.

Rocco en Budapest

Animeu-vos-hi! Hi ha tant i tant material disponible, i tants pocs bons samaritans en el món...

Ja ho deia ta mare, tantes palles et deixaran cec

Endogàmia Virtual: Més que cecs, morats

1:37 p. m.

La vida és plena de decepcions

Publicado por Aleix |



A l'escola et triaven l'ultim en els partidillos del pati.

A l'institut ningú sabia de la teva existència.

Els que en sabien res, amb prou feines aguantaven el riure.

Durant l'adolescència no vas veure ni a ta mare en pilotes.

Tons pares et donaven una paga que impedia emborratxar-te.
(per això eres el que havia d'arrossegar els amics borratxos de bar en bar)

Vas triar la mateixa carrera que ton pare creient que et col·locaria al llicenciar-te.
Et vas equivocar.

Un dia, un amic et va dur de festa per animar-te la vida.

Tres mesos després, una Erasmus rumanesa es presenta a casa tons pares amb una ecografia i el patriarca agafat del bracet.

I per fi, després de tants anys, la vida et somriu.
La Nadia arriba a casa amb una copia de "Ser Padres Hoy".
En la contraportada anuncien que el mes següent, regalaran una cantimplora per nens.
Mires en Nicolai mentre et destrossa el Marca.

I ho entens. Ho entens tot. Un flash et creua el cervell i quasi sents com totes les idees cauen al seu lloc, com perfectes peces de domino, encadenades en un tsunami imparable de pensaments macabres. Després de tota una vida arrossega'n-te per l'existència , obeint els desitjos més cruels de tot aquell que s'ha creuat amb tu, ho veus clar. Saps el que has de fer.

L'espera es fa eterna, els dies passen lentament, leeentament. Les setmanes són un suplici, però et dius a tu mateix "ja falta menys, ja falta menys".

El quiosquer ja comença a estar fins els collons de la teva insistència. Ho entens, però no hi pots fer més. Falta tant poc!

Un dia la Nadia et diu que sa germana vindrà a dinar.

L'endemà has de quedar-te al llit, cagant mamaliga.

La Nadia et demana si vols alguna cosa per llegir i tu li crides el nom de la revista del lavabo estant.

La Nadia torna, la mar de contenta.

Retirado el último número de "Ser padres hoy"
G+J España, editora de la revista “Ser Padres Hoy” destinada a las novedades y al cuidado de los bebés, anunció ayer la retirada de los quioscos de la última edición de esta publlicación correspondiente al mes de Marzo.
Al parecer, este mes la revista regalaba una cantimplora de juguete para los niños. Una lectora de la revista les avisó por email de la posibilidad de que algunas piezas de la cantimplora pudieran desprenderse cuando el niño hace uso de ella. La editorial ha pedido a los padres que ya la hayan comprado que la alejen de los niños porque “la boquilla de la cantimplora pudiera plantear en algún caso aislado problemas de seguridad”.
"Zeñor kiosco vendrer tapón zuelto. Menos mal yo avisar el "
Notes la necessitat de tornar al lavabo amb urgència, però et sents tan cansat...

"Nicolai malo, malo! Papá cambiarte ya, ya! Yo voy peluqueria con Mihaela. Xau-Xau!"

Endogàmia Virtual: Cap nen sense joguina

Una... eeeeeh... dona que fa por:

"Algún día serás mío, Chandler ¡BING!
¡HE, HE, HEEEEE...!"
(aspireu la "h" i feu-la terriblement nassal)

Una altra que també en fa, nogensmenys:

¡OH, DI-OS MÍ-O!

Endogàmia Virtual: preguntant-nos per l'etern femení des de 2005.

PS: a petició de Mr. Questionaire, un home que es fa moltes preguntes però que dona poques respostes. Ara bé, quan respon més val que us agafeu fort, que venen curves... I quines curves!

¡¡¡GUAP-PAAAAAA!!!

Subscribe