12:03 p. m.

El paradís perdut

Publicado por Pansete |

A ca Endogàmia sempre hem tingut molt present que els nens són la vida, l'esperança, el futur! Per això videos com el següent ens reconforten profundament i ens reconcilien amb el nen que mai no hem deixat de ser.



Endogàmia Virtual: Peter Pans de "todo a 1 euro".

1:19 p. m.

Pamtumaca

Publicado por Aleix |

O he llegit malament la deficiència de “llenguatge” o ja hem sabem on treballen ara els guionistes de Lost: Membres d’honor de la Federació de Persones Sordes de Catalunya.

Una estàtua? Què diu?

Es que el motiu s’ho val: en comptes de perdre el temps explicant misteris que no interessen a ningú, Lindelof i Cuse ha estat assessorant el reconeixement legal de la llengua de signes catalana, una eina bàsica com poques.

Si, heu llegit bé. Llengua de signes catalana. Molt diferent de la llengua de signes basca, i res a veure amb la llengua de signes espanyola, com bé il.lustra Es Peridòdic:

signes catalans

Ara tornarem als detalls de 'l’asuntu, però aturem-nos un moment a considerar què collons vol dir que hi hagi una llengua de signes catalana (o castellana ja posats). Que jo sàpiga, una llengua és un vehicle de comunicació que permet que gent diversa s’entengui entre si. La clau de tota la martingala es que quan jo vull dir “toro” ho digui de la mateixa manera que l’altre, no fos cas que es pensés que li falto el respecte a sa mare.

Com que tot plegat són convencions arbitràries, el desenvolupament del llenguatge ha anat de forma diferent al llarg de l’espai i el temps: els eslaus van fer servir un so que no tenia res a veure amb el dels africans i a partir d’aquest punt d’origen les llengües van canviant, separant-se i arrejuntant-se en funció de mil i una coses, com ara guerres i programes de televisió de dubtosa qualitat.

Ell ho explica amb més salero però bé a ser el mateix

D’acord. Ara parlem de la llengua de signes. Segons la wikipedia, les llengües de signes existeixen des de sempre, però no és fins el 1620 que no apareix una codi regulador, “divulgado en toda Europa y después en todo el mundo” que diuen. Tant és així que en el segle XVIII es publica un alfabet manual universal que encara es fa servir.

I ara és quan bé lo bo. Acabes de crear una gramàtica i una fonètica universal. Acabes de crear un alfabet universal, per designar aquelles paraules que no tinguin un signe específic, o no el coneguis. Acabes, en definitiva de crear una llengua mundial que permet entendre’s amb qualsevol. Què es el primer que fas? Enviar-lo a la merda i crear infinitat de llengües de signes paral·leles i incompatibles, es clar!

Una està en català i l’altre en castellà

És a dir, que en poc menys de dos segles, els sord-muts passen de poder entendre’s entre sí en qualsevol part del món a no pillar una. La cosa es especialment greu si tenim en compte que la llengua de signes no respon a cap llengua oral de referència sinó que és un llenguatge de nova planta. Que la gent li digui “burro” a lo que abans en deia “ase” no importa en absolut; el concepte és el mateix, i per tant la forma de designar-lo per signes no té per que adaptar-se a aquest canvi. Variacions gramaticals o estructurals tampoc t’afecten, perquè el llenguatge dels signes té la seva pròpia gramàtica. En definitiva, tens total independència lingüística, i l’aprofites per tirar per terra qualsevol possibilitat d’enteniment amb algú que no sigui el veí del 2n 3ª.

Amb la veïna practico ell llenguatge internacional de l’amor, baby

Ara és quan algú diu que totes les llengües evolucionen, i la llengua dels signes no pot ser una excepció. Cert. Algunes paraules es converteixen en arcaismes i són substituïdes per altres. Val. Però una nova versió no anul·la l’anterior: Si algú diu que les flors li han agollit i jo no ho entenc, ell pot A)buscar el sinònim modern de la paraula (marcir) o B) explicar-me el significat. Tot això és possible perquè per molt que evolucioni un llenguatge, tots els seus parlants comparteixen una base comuna: per això és la puta mateixa llengua!

Doncs no. Per molt que existeixi un llenguatge de signes universal, ni cristu l’usa. Ningú s’ha preocupat per actualitzar-lo, o sofisticar-lo. Vindria a ser com usar el llatí de l' institut.  Per què? Perquè si. Per que és molt més enriquidor que cadascú usi el signe que li roti, perquè així les persones es senten realitzades, i lliures i democràtiques. Perquè un concepte tan complex i multifacètic com “tomàquet” no pot ser empresonat en unes convencions comunes, cadascú gaudeix del seu tomàquet com vol!

signes catalans

Excepte que, es clar, tot això es una pantomima del quinze. Els catalans suquen el tomàquet mentre els espanyol el fregeixen. Els catalans es mengen gall d’indi i els espanyols toquen la cimbomba. Els catalans estan units als seus germans mentre els espanyols només els veuen com iguals. A veure, a qui collons volen enganyar?

No us sembla que aquests signes catalans tenen un tufo bonrollista que tomba? No els sembla que el signe “espanyol” pel nadal és un provincià que tira d’esquenes? De veritat hem de creure que els catalanets han desenvolupat un llenguatge diferent, així de tan únics que son?

I qui diu els catalans, diu els de Papua Nova Guinea, que segur tenen unes grans polèmiques amb els indonesis per la manera correcta d’identificar el coco. I ja no diguem la guerra freda entre sords de Corea del Nord i del Sud.

Morajeja: Ser sord no et fa bona persona. Acabes sent un paio igual de miserable, mirameliquista i manipulat pels teus governants. Això si, català com el que més!

Endogàmia Virtual: F-U-C-K-Y-O-U

6:42 p. m.

Els problemes de la democràcia, part XXVII

Publicado por Aleix |

Endogàmia Virtual: From Lost to the river

9:09 a. m.

TDSPTS (però molt)

Publicado por Aleix |

A risc de semblar el Forocoches (arriba Chimo!) aquesta perla d’en Doc Death mereix una consideració. Si Guess her muff ja apuntava el que en podríem dir una “tercera via feminista” (sí, just la via que us imagineu), aquest Is she filthy? agafa la via i en fa una autopista alemanya. La pregunta és retòrica, es clar, no es tracta de saber si la noia és porcota, sinó fins a quin punt.

La xunga és la de la dreta

Ara arriba el moment en que em quedo parlant sol, perquè tots (i totes, que ens coneixem) esteu repassant la web de dalt a baix amb una sola mà. Repasseu, repasseu… ja que hi sou, arribeu fins a la nº 969, si us plau…

Ups

Oju que venen de cantu. La nostra dilatada experiència ja ens ha entrenat per assumir com la cosa més normal conductes que semblen sortides del fons de Mordor, i tot i així, a la que arribem a la cosa aràbiga hi ha com un mal rollo primordial, una espècie de con mahoma hemos topado que acaba sent més inquietant que veure una octogenària amb una xíndria al cul.

decepcio Potser n’hi ha més de catalanes

La cosa del burka remou, amics. Un guarrote de tomo y lomo com en Sarkozy els vol prohibir, i gent amb el nivell de sado-maso de Esperanza Aguirre els cremarà a la Plaza Mayor a la que algú es descuidi. Algo té això de veure dones tapades que posa nerviós el personal. Hi he donat voltes durant tres segons i he arribat a la següent conclusió: el que inquieta no és pensar que amaguen alguna cosa (d’oh) sinó trobar-se cara a cara amb l’austeritat.

Mireu totes les altres afotos de la web, ara cordeu-vos els pantalons i respongueu, quantes d’elles feien cara de series? La cosa occidental es basa en el catxondeo, en la gent que riu perquè sí, a ser possible vestint (poca) roba de coloraines. Alegria. Je je ji ji. Fins i tot veure una iaia viuda de poble ens sembla de lo més kitch i almodovariano, tot passa pel sedàs post-irònic-te-pillo-esa. A la crisis, buena cara. Akí no se abla de krisis. Etc.

Però, ai!, els burkas dels pebrots ens aixafen la guitarra. Tots negres, sense cap complement ni un trist bordat de flors. Res, a pa i aigua. I, es clar, això talla el rollo. I la calor que fan? Amb lo monos que son els tops de Mango aquesta temporada!

Res, elles erre que erre. I a sobre tot el dia amb cara de series, ni un txiste ni un txascarrillu a la barra del bar. I de què parles? Aquesta gent veuen fútbol? Ja saben qui és la Belén Esteban? En tenen de Beléns Esteban a casa seva?

Ja ho veieu, tot és molt difícil. Per això, xoca i sorprèn veure un burka a Is she filthy? Aquesta gent fan guarrediras?

Per fortuna, no tot està perdut, acabem de trobar el pont de diàleg entre cultures que necessitàvem, el tema de conversa que ens acostarà l món islàmic:

 74-2

Si te la xupen amb un vel, dóna més gustirrinin?

Ara si podem dir tranquils, TDPTS, Alà és gran!

Endogàmia Virtual: A mi madre ni mentarla

12:49 p. m.

A favor de la multiculturalitat

Publicado por Aleix |

Perquè si no existís, no tindríem imatges com aquestes:

Endogàmia Virtual: Tintín al Congo

11:12 a. m.

Teixit productiu

Publicado por Aleix |

Amics, la cosa está muy malita. En alguns pobles no arriba la senyal de la TDT, cada vegada és més difícil aparcar a l’eixample, i, per si fos poc, el meu nou mòbil no troba la senyal del satèl·lit GPS. Quin desastre!

Català emprenyat

En moments com aquests tens la sensació que tot s’enfonsa, que d’aquesta no en sortim. Per fortuna, anys de democràcia constitucional emparada per l’estat de dret han fet dels espanyols i les espanyoles una gent emprenedora i dinàmica. Persones compromeses amb el desenvolupament de la nostra societat que no dubten en unir forces per una causa comú.

Aquesta determinació i energia, però, no ens ha fet perdre aquest caràcter mediterrani tant nostre, aquell sentit de la companyonia i la amistat, que no dubta a la hora de buscar un somriure i un agradable cop a l’esquena. Si senyor, amb alegria es viu millor!

 

Per això aplaudeixo públicament la tasca desinteressada de tants i tants espanyols i espanyoles anònims que sumen a tots els membres de la nostra societat en una causa comú que recupera el millor de la sabiduria popular: Del porc, tot s’aprofita.

 

Amunt!

Endogàmia Virtual: Prenent decisions valentes contra la crisi des de 2005

1:53 p. m.

Nova ficció

Publicado por Aleix |

Recordeu aquella ex, la tia bona una mica sonada a la que li agradava practicar tota mena de guarrades i després les comentava a tots els vostres amics? Aquella que va sortir nua d’un pastís de nata i xocolata gegant el vostre primer aniversari? La que tenia varies amigues models una mica sueltes a partir de la segona copa?

No, oi? No m'estranya, aquesta mena de criatures són fictícies, histories que s’expliquen en els descansos de les LAN partys per inspirar-se abans d’anar al lavabo.

Igual que aquesta noia. No és real. Enlloc existeix una model romanesa del Victoria’s Secret que gravi una versió marrana del Numa Numa com a prèvia d’una nit de sexe anal desbocat amb el seu novio tatuat. Fals, tot mentida.

 

Tot i així, gràcies 3D Studio Max.

Endogàmia Virtual: Romania ens calma

6:06 p. m.

Fills de la gran puta (un article serè)

Publicado por Aleix |

Fa setmanes que tinc moltes ganes d’escriure una entrada cagant-me en els fills de puta que omplen les ciutats d’obres gratuïtes per mantenir ocupats als paletes aturats i simular que sortim de la crisi (a través del mateix sistema que ens hi va portar, brillant).

¿Entiende el conceto?

I mira, avui serà aquest dia: A veure, putus subnormals, voleu deixar de tocar els collons al personal empantanegant els carrers amb les vostres merdes d’obres inútils? Encara que sembli mentida, encara hi ha gent que treballa en aquest putu tros de món, a qui li toca els ous de mala manera veure com ens putejeu la vida amb la vostra merda de carrers tallats i soroll infernal matí i tarda!

mapa obres Les coses grogues son obres, no regidors d’urbanisme subnormals

Tothom sap que quan venen eleccions els cacics de torn reserven una part del que es gasten en putes i coca, i encarreguen que s’aixequin tres o quatre cantonades per simular que han fet alguna cosa durant el seu mandat. La plebs estem més o menys resignats a aquesta tocada de collons en nom del progrés (i boniques comissions a constructores regentades per cosins), però això ja no li cola a ningú: abans reien entre dents a porta tancada, ara és com si sortissin al carrer amb un megàfon i es partissin la caixa assenyalant-te amb el dit mentre bramen “Mira aquest idiota, em votarà el més que ve!”.

Ironia anglesa

Mireu mongers, tot sabem que sou completament incapaços de resoldre el putu país de paletes i cambrers que tenim. Que no fotreu absolutament res fins que la UE us obligui, i encara anireu fent el remolón, a veure si cau alguna ajudeta extra. Però que a sobre tingueu els sants ous de cagar-vos literalment a casa nostra, impedint a la gent caminar tranquila, boicotejant les entrades als comerços i perforant els timpans de tot el que treballa al costat d’una finestra és de fill de puta integral.

Però mira, per una vegada us menjareu vosaltres el cagarro. Ja s'estan filtrant els primers resultats de la votació kumbaià que heu muntat per fotre enlaire la Diagonal  i us estan donant ben bé pel cul.

Amb el que segurament no està satisfet l'ajuntament és amb els primers resultats a peu d'urna. L'opció C (cap de les anteriors) es perfila com la gran vencedora dels comicis, molt per davant de les altres dues opcions de reforma (la A, bulevard, o la B, rambla).
Una enquesta realitzada per EL PERIÓDICO durant la primera jornada entre 100 votants a 10 centres mostra que l'opció C s'imposa amb el 79% dels vots. La mostra, que es continua realitzant en aquests moments a 10 centres de votació, confirma aquesta tendència.

Ara vindrà algun hipster a dir que la Diagonal ha de ser un passeig per els nens i les cabres en comptes d’una via ràpida per travessar la ciutat. Heu mirat els dissenys? Podeu triar entre passejar entre cotxes, o passejar al costat dels cotxes, mira, com ara però sense dues-centes terrasses plenes de guiris menjant paellador.

Ei tio, però amb un carril bici exclusiu!

 

Això si, carril bici que no falti. Heu intentat amagar la opció c i us estan fotent enlaire el referèndum guais. Amb els oficinistes de l’eixample podreu, però els nens de d’amunt la diagonal son un os més dur de rosegar del que us pensàveu, colla de julais.

Ja us està bé, mamons. La vostra falsa culpabilitat proletària us ha impedit fer la cacicada directament i ara esteu pagant les conseqüències de la farsa democràtica.

 

Endogàmia Virtual: A mamarla.

9:49 a. m.

De gais i altres bestioles

Publicado por Pansete |



Endogàmia Virtual: apo(ca)lí(p)ticament incorrectes.



 



Recorda el que diu la petita Annie de la pradera, quan descarregues il·legalment fas més dura la feina dels treballadors de la industria del porno.





Descarrega’t legalment, home…


Endogàmia Virtual: Gent recta.

9:20 a. m.

Ángel ya está con Cristo

Publicado por Pansete |

Amén, germans. Sí, el domador spanish més loser de tota la història... o simplificant: l'spanish loser més gran de tota la història -amb el permís d'en Julio Alberto- ens ha deixat.

Transitant per la seva cinquanta-novena mala ratxa.

Ara ja habita el cel etern, on cada dia hi ha funció plena de gom a gom, els tigres, lleons i trapecistes no t'ataquen provocan-te ferides devastadores i la teva dona no et fot esquinasso per anar a follar amb un monarca. ¡El paraiso, amigos!

"Aun la llebo akí".

Ella també, rei. Ella també.

Endogàmia Virtual: tots som Ángel Cristo.

Subscribe