12:43 p. m.

El valor de l'experiència

Publicado por Aleix |

Imagina que ets una marca de patates fregides italiana, de les de tota la vida. Des de l'arribada de Frito Lay, el teu negoci ha anate caient, fins arribar al punt que només et compren quatre iaies de Palermo. Que fer? Com convencer a la gent que les teves patates son les millors?

Un truc que mai falla: fes un anunci on un expert en el tema et recomana:



En coments com aquests estic orgullós de la meva professió

6 comentarios:

Pansete dijo...

Veig que la cosa va d'Itàlia... Ara no puc respondre, no perquè no tingui temps sinó perquè les llàgrimes m'impedeixien veure el teclat i la pantalla. Però juro pels meus morts que jo he de comentar l'anunci de l'altra gran (i tan gran) Cavaller: il Cavaliere dil Cazzodoro.

2:27 p. m.  
Dr. Bermúdez dijo...

Indudablemente, en lo que a patatas se refiere, la del Gran Rocco es una opinión de solvencia más que contrastada. Es como si Rajoy me recomedara un garito de ambiente especialmente sórdido o Richard Gere me aconsejara sobre el tipo de gerbo más cariñoso: por supuesto, les haría caso. Así pues, amigos y vecinos, ¿para cuándo una excursión a la bella Italia cuyo objetivo primero y último sea la ingesta masiva de patatas "Amica Chips" -o no-?

Siempre vuestro,

Il Dottore

3:44 p. m.  
Pansete dijo...

És que, què es pot dir? Jo crec que els creatius de l'agència són els genis més grans de la Creació. Us imagineu a en Nacho Vidal, aquí a Àfrica, anunciant, posem per cas, Hemoal? "Sí, claro, yo sé de esto porque, al fin y al cabo, ya sabeis... ¡la tengo que no me cabe en un vaso de cubata!". Crec que els creatius han tingut dos collons com dos catedrals! Però què bo! Moments que la meva maltreta ment recorda? Mmmmm...
- La música, rotllo 60's on the beach;
- El to de veu d'en Rocco (amb aquella pausa, aquella tranquil·litat que dona el bon nom respaldat pel "savoir faire");
- El detall de les paves netejant-li el cotxe esportiu;
- El rotllo Hugh Heffner que calça en Rocco (la bata, elegant i heràldica);
- El zoom "a la xina" que enfoca la pícara cara del Mestre;
- El to "demodé" global de l'anunci;
- La voltereta de l'Home de les Patates, celebrada per les fèmines;
La referència a la procedència multicultural de les patates que ha tastat...

En fi: tot. Absolutament tot! El millor anunci que he vist en molt de temps.

De totes maneres, una pregunta que m'inquieta: Ell diu que les ha vist "grande e piccole... con la sorpresa". Amics, què vol dir la "sorpresa"? Ai, ai, ai...

11:18 p. m.  
Pansete dijo...

¡¡Bueno, bueno!! I l'ultima imatge en que el tio parla a càmera i sosté una patata que, MOLT SUB-TIL-MENT, coincideix amb les parts nobles de la noia que, a la llunyania, està dempeus... Oh, mon Dieu!

11:22 p. m.  
Aleix dijo...

Totes les grans obres son fractals (i aquesta indubtablement ho es). Per quan un comentari frame a frame, vinga Pansu, que tot sabem que tens prou temps lliure...

12:06 p. m.  
Pansete dijo...

Ah, Aleix... Les teves ofenses no empanyaran l'amor desmesurat que et tinc...

12:22 p. m.  

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)
Subscribe