8:57 a. m.

La montaña mágica

Publicado por Pansete |

Ahir l'Irra Wayne i en Pansete Cooper vam anar a veure "La montaña rota por detrás" (Brokeback Mountain). Què dir? Ui, tantes coses... Entre magreigos, besitos a cau d'orella i paraules boniques (nosaltres), s'intuia la bonica història d'un amor impossible entre dos senyors fets i drets als quals els encanta escopir, pegar-se i beure cervesa però alhora també es fan magreigos, besitos a cau d'orella i paraules boniques (ells). Pobres: van tenir la mala pata de fer-se homes a la Ianquilàndia profunda de mitjans dels anys 60 i no al San Francisco dels 80. Ai, què injusta és la vida (és clar que mucho em sembla que les coses no deuen haver canviat massa a llocs com Texas, Arizona, Puerto Hurraco o Barcelona).
Si l'anèssiu a veure, aquesta pel·lícula us hauria d'ensenyar coses molt profundes i espirituals, a banda de qüestions pràctiques del tipus "què fer en una tenda de campanya quan estàs al cul (uuuiiiii...) del món, estàs fart de follar-te ovelles i el teu company et comença a caure molt, però que molt simpàtic". Però estic convençut de que les vostres ànimes descarriades, amants del cachondeo homòfob i intolerant, només veurà a dos cowboys culeros seguidors de les ensenyances de Foucault.
Hi ha que veure el molt camí que queda encara per recórrer...


Pansete,
Divino de la muerte.

PS: I per cert: Es fa necessari a la de "ya" un cultural study que tingui com a objecte d'anal-isi el concepte del barret de cowboy.

3 comentarios:

Dr. Bermúdez dijo...

Mis amados amigos,

en primer lugar, mi más sincera felicitación. Con vuestra pinta y fama, hacen falta un par de pelotas para ir a ver una peli de cowboys rompeculos. En segundo lugar, y para que la fiesta no decaiga, una reflexión: ¿para cuándo la versión hispana de "Brokeback Mountain", en la que una pareja de extoreros metidos a beneméritos se hacen amigos jugando al fútbol en un club regional de Almería, y un día descubren que, a pesar del pelo y el hedor a sudor, les gusta más chupar pollas que un matasuegras a un tonto?

Siempre vuestra,

10:15 p. m.  
Aleix dijo...

No insistirem més en aquesta revisió de "quien tiene un vaquero tiene un tesoro"; unicament felicitar Ang Lee per la seva extraordinària lucidesa a l'hora de titular el seu film "la montaña del culo roto"

Esperant ansiós la seva emissió per antena 3, en una sessió doble junt a "madre solo hay una", es despedeix el seu humil servidor

10:10 a. m.  
Pansete dijo...

Eres una cerdi, ¿eh?, eres lo peor...
Ja sabia jo que la teva ànima insensible no entendria res de res. En canvi, il Dottore sí que ha entès el potencial de la idea de la senyora Lee (no en va la seva anterior pel·lícula tractava sobre un tio que, com que el seu pare se'l tirava de petit això l'impedeix follar quan és adult, i per tant es fa gran i verd i ho destrossa tot, sublimant la seva passió anal destroyer).

Jo aposto, sí, per un "Las Alpujarras Valley", la història de dos "extoreros metidos a beneméritos" que han de sortir un cop a l'any d'Almeria per anar a Las Alpujarras i poder consumar el seu amor anal. Trist: han d'enganyar a la família, han de simular davant dels amics que es tiren a putes colombianes en puticlubs de mala mort, etc. Igualico, igualico que a la peli de Mrs. Lee.

Però aquí, no sé, la podria dirigir algú amb la sensibilitat adequada, oi? Per què no Almodòvar, per exemple? O millor encara: ¡Amenábar! De fet, no s'insinuava a "Abre los ojos"
1) Que el ojo que s'havia d'obrir era el del cul;
2) Que el Fele ("mmm... fela, fela") Martínez li volia obrir l'ull al Noriega.

I què dir de "Más Adentro"?

12:13 p. m.  

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)
Subscribe