5:42 p. m.

La culpa de todo la tiene Yoko Ono

Publicado por Aleix |

Per que no sigui dit, aparquem l'autopromoció gratuïta per tractar una noticia de la màxima urgència.  Una font de solvència tant contrastada com Celebitchy ens porta la primicia: John Lennon li va clavar una bronca tan forta al seu fill que una mica més i el deixa sordo:
“[He was] teaching me how to cut and eat steak, which was a mystery to me at age 4; how to stick the fork in and cut behind it, and that was how you got a piece in your mouth,” writes Sean, 32, whose mom is Yoko Ono. “I think it was that night when he got very upset with me, I think because of something I did very cheekily with the steak. He did wind up yelling at me very, very loudly to the point where he damaged my ear, and I had to go to the hospital.”


Mierda la Sole, que te tiro el mechero

Ja era hora! Tants anys mossegant-nos la llengua, havent de fer bona cara cada cop que algún gafapastas ens menciona el putu Sant Lennon... Per fi podem girar-nos, somrient i dir "Lennon? El que va deixar sordo son fill?". Gràcies Sean Lennon, llàstima que siguis tan lleig, cony.


Insertin el seu acudit sobre Gaes

De totes maneres, no ens enganyes niñato. Tots sabem que ton pare podria ser un penques, però que la chunga-chunga és ta mare. A nosaltres no ens la fots, txaval.


Imachin ol de pipol....

El problema, es clar, es que a aquestes alçades de la pinicula, no hi ha cap noticia per bèstia que sigui que pugui empitjorar la imatge de la pajara. Per cert, quant anys té la tia? Per què dura tant? Ha arribat a algún acord amb el Doctor Maligno que no sabem?

Pensant-ho millor, que es quedi quieteta com està. La sola idea de
passar-nos una setmana a base de reportatges postmortem sobre la seva
vida i miraclesja em posa els pels de punta...


Ni! Niiiiiiiiiii!!!

Ves tu per on, aquest havia de ser un article rajant de Lennon i no sé com hem acabat com sempre, amb la china. En fi, tant se val. Els dos fan ràbia i punt.


Al noi aquest de les gafetes li fotria un parell de ventallots i ja veuries com espavilava, casuncony

Endogàmia Virtual: Fent de l'odi imparcial el nostre lema.

10:12 a. m.

Intel.ligència col.lectiva

Publicado por Aleix |

Un nou dia, una nova oportunitat per l'autobombo. I els que falten!

Avui, aprendrem com les noves tecnologies ajuden a fer-nos la vida millor. Posem per cas que vostè, persona d'aquest món, sensible i preocupada pels temes d'actualitat, troba ultimament un nosequè, un quisapquè en el seu interior. Un cop comprova que no es tracta de gasos, ni de cap estrall produït per un solysombra caducat, la petita veueta que de tant en tant li recomana frenar en els stops xiuxiueja com aquell qui res que potser, qui sap, igual el que convé es llançar-se d'un cinquè pis i/o tancar-se en un frenopàtic.

Després de consultar-ho amb el ciuxí i un parell de gambianes molt atentes, ho té clar. El que passa és que està deprimit. Li cal ajuda de la que no es trova al voltant del Camp Nou, un assesor, un guia espiritual, un lifecoacher como la copa un pino.

Així que tecleja "espiritualidad y autoayuda" al google, i allà està. El llibre que necessitava. "Libro de Espiritualidad". Animat per la troballa, encarrega el manual i tots els que figuren sota el titol "Otros clientes que compraron Libro de la Espiritualidad también compraron:"



Un nou triomf de la intel.ligència col.lectiva!

Bonus Track: Sembla que el tandem Bermúdez-Serra té competència:



Home Anthony, 8 eurons tampoc són tants...

Endogàmia Virtual: remullant-nos amb taurons

8:25 p. m.

Promoció I

Publicado por Pansete |

Han dit...


Aquesta setmana, a tota llibreria que es preciï de comprometre's en la lluita contra la ignorància:

Segueixin l'obra, vida i miracles dels doctors Serra i Bermúdez en aquest nou blog.

Endogàmia Virtual: ja som autors.

10:15 a. m.

La nova esperança blanca

Publicado por Aleix |

Avui havia de ser un d'aquells dies en que un es lleva, mira el cel grisós i pensa, "un día menys per a la fi".
I, efectivament, una repassada a aquesta cosa anomenada "premsa" confirmava els pitjors auguris. Putin es el segon home més sexy de Rússia, els alemanys es llimen les dents per semblar Condemors...



La canya no és l única cosa ferma, Tovarich


I aleshores, del no res, la llum. Llum incipient, llum que amb prou feines ilumina més ennlà de la tercera fila, però llum. Serà veritat que l'espècie humana encara pot redimir-se?

Un espontani agredeix el guitarrista d'Oasis
Oasis, liderat pels germans Liam i Noel Gallagher, es trobava en plena interpretació de Morning glory, un dels himnes del seu segon disc, (What's the story) Morning glory (1995), quan un dels assistents al concert celebrat diumenge a Toronto (Canadà) va irrompre a l'escenari des de la part del darrere i va clavar una empenta tan forta a Noel que, amb la guitarra a la mà, va caure de nassos sobre els monitors de so.



Ja ho deien a South Park, quan les coses es posen lletges, sempre pots confiar en Canadà.

Endogàmia Virtual: Fent cua pel concert de Melendi.

Amichs, amats i altres bèsties... lectors tots, en fi:
Segurament vostés no recordaran que allà per febrer del 2007, el Dottore Sandro i el perdedor que els parla varen publicar una misteriosa notícia de la qual copio aquí només una part...

1/II/2007

(Transcripción de un fragmento de la presente edición búlgara del programa "Juego de niños")

Queridos niños, ¿sabéis quienes son Pansete y el Dottore Sandro?

- ¡Sí, son unos señores muy feos que a veces salen por la tele…!
- ¡No, que no es la tele, que es en el ordenador…!
- ¡Sí, sí, en el Internet…!¡Y que dicen cosas malas de la gente…!
- ¡Sí, y se ríen mucho de una señora gorda con gafas que hace películas…!
- ¡Y mi abuela que es de Benidorm dice que son una caca…!

¿Y dónde están ahora, que hace mucho que no sabemos nada de ellos…?

- Pueeeees…
- ¡Yo sí lo sé, yo sí lo sé!
- Ah, síiiii… Estan en un…
- ¡Escriben un cuento!
- ¡No que no es eso que es un libro… Un libro donde se buscan palabras…!

¿Un diccionario? ¿Y de qué va?

- Sobre cosas…
- Sí, muchas cosas…
- Y salen señoras que ganan dinero por jugar con tu pilila… Y gente que come lechuga…
- ¡Sí, y salen marcianos!
- ¡¡Y un gato negro!!
- ¡Sí y el niño Jesús y unos chinos calvos que vuelan...!
- ¡Y mi abuela dice que un día irán al infierno por reirse de los demás…!

(Continuará)

(la notícia sencera, pels qui pateixin Alzheimer, aquí)

Doncs bé, després de no poques angúnies i trasbalsos diversos, els puc dir que en breu, a les seves llibreries habituals, podran gaudir del nostre fillet (gaudir en un sentit intel·lectual, no pas bíblic).

A més, és igualet que els seus pares: un entranyable fill de puta.

Subscribe