4:32 p. m.

Roda el món i torna a Kinshasa

Publicado por Aleix |

Si us doneu una volta per Àfrica veureu molts nens pasturant les ramats de vaques famèliques des que surt el sol fins que es pon. Mentrestant, els seus progenitors passen les hores fent-la petar a la benzinera de la cantonada, quan no directament dormint. Alguns ho dirien explotació, però és pura mercadotècnia; els adults saben que un nen pastor fa molta més pena als turistes, amb el que al final del dia torna amb molts més diners i obsequis que un quarentón mal afaitat.

Com en tantes altres coses, l'Àfrica és l'antecessor del que ha de venir. Del que, de fet, estarà entre nosaltres quan arribem a comptar tres.

1) Els índex galopants d'atur han fet normal no treballar. Individus amb una o dues carreres, un bon afaitat i el darrer smartphone es passen els dies al bar com qui no vol la cosa. Ser un pare de família a l'atur ha passat en quatre dies de ser una vergonya a poc menys que la norma. Resultat, aturats que exhibeixen la seva condició amb orgull.

Avui, legions de pares acompanyen els nanus a l'escola contents i feliços de ser uns pares moderns i guays que es preocupen pel desenvolupament dels seus fills. Gent que no té res més a fer en tot el dia es presenta a les reunions de pares, s'apunta com a monitor a les colònies i col.labora en els tallers de cuina infantil. En nom de la responsabilitat paterna, paios que bramaven als proveïdors per telèfon ara són entusiastes del ganxet i se saben de memòria el virolai. En resum, els mamons no estan més hores a sobre dels seus crios perquè no els deixen entrar a l'aula.

Li juro que tinc deu anys, senyoreta. Oi que sí, filla?

2)A la que hi ha algo semblant a una tendència, l'industria de l'entreteniment busca la manera de treure'n els quartos. Amb tant de pare modern sense res a fotre, els popes de lu que es porta, van anar provant, a veure si sonava la flauta. Primer van intentar posar de moda el quedar-se a casa sense fotre res, que com a tendència pot quedar molt guay, però com a negoci la cosa queda una mica pobre.

Intenteu omplir 100 pàgines amb variacions de "no fotre ni brot" i al final us veureu obligats a parlar de Lana del Rey.

Fracassat el tema, s'hi van tornar a posar. Aleshores va ser quan es van adonar del que passava; aquest personal no en tenia prou amb un simple curs de reciclatge com si fossin planxistes, aquells joves dinàmics i altra hora emprenedors necessitaven una activitat al nivell dels body pumpings i els x-treme spinnings que pagaven quan s'ho podien permetre. El problema, es clar, era que justament la falta de calers plantejava un límit en aparença insalvable. En aparença:


La quadratura del cercle és córrer, o millor dit el urban running. Agafa una activitat humana bàsica, fot-li un nom en anglès i a córrer (literalment). Per fer running només calen dues cames funcionals, unes sabatilles del Decathlon i massa temps lliure, cosa que a aquest personal li sobra a patades. I així ja ho tenim, els pares moderns ara acompanyen el fill a l'escola vestits per córrer la marató de New York i parlen sobre la renovació d'en Guardiola Avinguda Icària amunt, Avinguda Icària avall.

Un cop obert el camí, n'apareixen els derivats, amb recepta millorada i l-casei. Els més predisposats a un infart poden gaudir d'una versió chill-out del running amb les marxes nòrdiques o urban walkings, una pràctica d'allò més in perquè converteix lo que bé a ser sortir a donar la volta en tota una experiència, tant nordeuropea com saludable. Alguns arrufen el nas perquè per practicar-la cal comprar-se sí o sí una mena de bastons de titani que encareixen una mica la cosa. Pero buenu, aquí estem compromesos amb el deport i la vida sana, no? Pues venga, que es noti.

"Jo abans era un total gilipolles i mira'm ara!"

Estupendu. Molt bé tot.

3) Àfrica.

Veureu, el petit detall que ningú sembla tenir en compte és que mentre la parentela corre pels puestos, aquí ni cristo porta un duro a casa. Amb el pare viciat al Nike+ i la mare feta una ionqui del Apalabrados, els únics que conserven alguna cosa semblant a el sentit comú són els nens, els nous caps de família:







Els nens porten el jornal a casa mentre els pares se'ls gasten.




Endogàmia Virtual: Aaaachunwengaaa.

Subscribe