9:41 a. m.

D'un temps, d'un país

Publicado por Aleix |

Argentina. Un tros de món injustament oblidat per aquest blog, tan eurocèntric ell. I jo pregunto, per què? Es que Argentina no fa mèrits, dia si, dia també per convertir-se en la València d'allende los mares. A los hechos me remito, Jaimito:


1) Déu es argentí i fuma puros. Maradona és més que un one man show, es un one God show continu, sempre atent al zetgeist del moment. Que la cosa va de la dronga, El Pelusa s'hi apunta sense manies; que el que es porta son les teràpies alternatives? P'allá vamos. Els realities? La puta vida de Maradona és un reality bigger than life, però per si hi havia algun despistat, programa de la tele al canto. Ni Da Vincis ni tonteries, el verdader home renaixentista és aquell que reneix un cop i un altre.

















2) Esa cosa llamada Calamaro. Un no sap com posar-s'hi amb aquest paio, combinació a parts iguals de ídol de masses i punching ball. Si hagués nascut a Portsmouth seria un Pete Dogherty més però, amics, la chenètica argentina fa miracles:



Serveixi aquest humil escrit com a declaració d'intencions per un futur anàlisi en profunditat de la realitat argentina. L'únic lloc del món on ser italià es algo desitjable.

Endogàmia Virtual: Che, que loco!

5:05 p. m.

Els misteris de l'aprenentatge vicari

Publicado por Aleix |

Potser el misteri més gran sigui esbrinar en que cony pensen a tailandia: Un zoo tailandès recorre a les pel·lícules porno per animar a procrear una parella de pandes

Així, talment.

El panda, pendent del money shot

Un no sap si riure, plorar, o exterminar. D'acord que Tailandia té un coneixement de primera mà en el món del sexe anal però, de veritat es pensaven que un putu oso panda es fotria catxondo veient un VHS? De qui ha sigut idea, d'en Jaimito?

Pues que pasa, ¡a mi me funciona!

Tailandia, recordem-ho, forma part de la confederació asiàtica que suposadament ha de conquerir occident d'aquí quatre dies. A la vista dels resultats, em sembla que el jurat acabarà declarant el premi a "primera potència mundial" desert.

¿Mande? ¿Que primera qué?

Endogamia Virtual: Sempre millor en directe

Estimados todos,

sabemos que, desde que el mundo es mundo, atender a los clásicos ha sido siempre un acto de sabiduría y modestia que honra a quien lo hace y ensalza la tradición.

En estos días de ira y convulsión, y ante la creciente ola de furioso desconcierto que llena la vida política y social de esa España de la bronca, el pataleo, la conspiración y el rasgarse las vestiduras ante los lances del rojerío y el nacionalismo, nada más sabio que recurrir a los clásicos de siempre en busca de la paz y el sosiego...

Hola, no soy David el Gnomo. Soy Sócrates, y seguro que me recordarán por
"Los diálogos" o "Leaving Atenas"...


En fin, que ante la duda, hay que volver a lo de siempre, lo tradicional, a la sabiduría de antaño. Y en esto, el saber popular hispano es tajante: qué alguien te disgusta, molesta, irrita... patada en los huevos. Ni puñetazo en los dientes, ni mordisco en la oreja. Lo de siempre, lo que el sargento chusquero recomendó hasta la saciedad, lo que la literatura de toda la vida ha referido en innumerables ocasiones, ese meme de la violencia viril que, más allá de su efectividad funcional, siempre provoca la risa de chicos y grandes...

"¡Ja, ja, ja!"

P.D.: Por cierto, ¿no os recuerda el Sr. Aguirre a otro gran personaje, entregado desde muy joven a la comedia y que hizo de la diversión del prójimo su camino y del "¿¡Cómo están ustedeeees!?" su peculiar grito de guerra?

Hombre, la expresión es menos crispada, pero tiene una retirada...

Endogamia Virtual: ¡Con un par!

1:40 p. m.

Etologia avançada

Publicado por Aleix |


Hola amics!
Benvinguts a un altre capítol de "l'especie humana, de cap a la bassa". Avui tractarem un tema que segur farà les vostres delicies; les Festes de la Puresa.


De parranda

No, aquesta mena de festes, no. La Festa de la Puresa (també conegudes com el Ball de Gala de la Puresa) es una bella trobada familiar on el papà de la criatura jura preservar la puresa de la seva filla, i la nena respon amb un vot de castedat fins el matrimoni. Tal qual amics!



Bailar pegados es bailar

Evidentment, com a yankis que son (perquè ho havíeu esbrinat, oi?) no son capaços de fer una cosa d'aquestes sense muntar un sidral de tres parells de collons, amb vestit de gala, carpa d'aforament record, un grup instrumental al complert i un anell. Si senyor, un anell de castedat.


M'encanta el detall de les creus

I ja la tenim liada. Els fonamentalistes cristians mai perden una oportunitat de negoci, així que es lien a fer cerimònies massives, organitzar trobades, crear merchandising (!). Lo milloret, vamos.
Els megacracks en això son els catxondos de Generations of Light, una web que ha de ser visitada de cap a rap, amb parada obligatòria en la secció "View our videos". això si que es una verdadera proba de fe!


Com no podia ser d'un altre manera, venen el kit per fer cerimònies a casa (inclou video, llibre, espelma i una caixeta decorativa molt mona)

Totes i cadascuna de les seccions de la web mereix un anàlisi en profunditat. Per no destruir totes les neurones de cop, ho deixarem amb una bonica cita de la pregaria paterna (en rigurosa V.O.)

I, (DAUGHTER'S NAME)'S FATHER, CHOOSE BEFORE GOD TO COVER MY DAUGHTER AS HER AUTHORITY AND PROTECTION IN THE AREA OF PURITY. I WILL BE PURE IN MY OWN LIFE AS A MAN, HUSBAND AND FATHER. I WILL BE A MAN OF INTEGRITY AND ACCOUNTABLITY AS I LEAD, GUIDE AND PRAY OVER MY DAUGHTER AND MY FAMILY AS THE HIGH PRIEST IN MY HOME. THIS COVERING WILL BE USED BY GOD TO INFLUENCE GENERATIONS TO COME.

Impossible deixar de pensar en Humbert Humbert


I aquest somriure, pillín?



Ei, això és fer trampa!

Com que no he pogut trobar el merchandising tal qual, millor ho resumim en el video d'un aquests programes que en Buenafuente es mira per agafar idees:


Moltes gracies i recordin, insertar el penis en la boca de la filla mentre dorm també es considera sexe!

PS: Gracies a Nomepuedocreerquelohayninventado ha descobert una joia anomenada GodTube (que si, en serio), on es recull amb tot detall una d'aquestes ceremonies. Atenció al jurament de la filla: "... to remain abstinent untill the day I give myself as a wedding gift to my husband"

Endogamia Virtual: En las montañas de la locura

12:14 a. m.

Cambio radical...

Publicado por Dr. Bermúdez |

Mis abyectos amigos,

tras una larga pero justificada ausencia, vuelvo a este vuestro blog con entusiasmo y alegría. Y para probar que lo que digo es cierto, os voy a presentar en primicia –sabiendo que, con ello, me adelanto al estimado Pansete- el programa más miserable, infamante, humillante y pornográfico que jamás he tenido la ocasión de ver: Cambio radical, de Antena 3 –como no podía ser de otro modo-.

Presentado por Teresa Viejo, una ramera de medio pelo reciclada a presentadora, este espectáculo mezcla en su espacio NipTuck, El diario de Patricia, Operación Triunfo y Pretty Woman. Para no aburrir al respetable, sólo algunas perlas que hablan por sí solas:

  1. El programa va de gente que a la que se somete a un mínimo de seis operaciones de cirugía estética, y a la que luego se asea, viste y lava para que se parezcan ‘a los que salen en la tele’.
  2. A las ‘pacientes-concursantes’ se las aisla de familia y conocidos durante la recuperación –que dura un mes, aproximadamente-, para que el efecto escénico de la presentación pública de la transformación se vea acompañado de una abundante festival lacrimógeno –que, por supuesto, las cámaras captan en primerísimos planos-.
  3. Durante las visitas previas, en las que las ‘pacientes-concursantes’ declaran entre sollozos sus miserias y complejos, una cámara omnipotente y omnipresente graba y muestra sus culos, narices y dentaduras de espanto a través de bellísimos planos.
  4. Los eminentes especialistas que transforman a las ‘pacientes-concursantes’ se muestran simpáticos y besucones con sus adefésicas propuestas de trabajo, a las que, paternalmente, abrazan y dicen al oído: “Tranquila, la magia del hombre blanco te salvará de tu miseria”.
  5. A las ‘pacientes-concursantes’ se las lleva a lugares que sus bolsillos lumpen jamás se podrán pagar una vez desaparezcan las cámaras para que allí, presas de su habitual ignorancia y complejo de inferioridad, se muestren agradecidas y hagan algún comentario que permita decir al público, encandilado por su sencillez, “pobrecita, con lo fea que es, quién le iba a decir…”.
  6. En el plató, mientras se nos narran en diferido las venturas y desventuras de las ‘pacientes-concursantes’, la ramera Teresa hace psicoanálisis de café con leche y trata de hacer aflorar el sentimiento de culpa de los familiares que, con su insesibilidad, provocaron los complejos y frustraciones de las estrellas del programa –“¿Tú no llamabas a tu hermana ‘negra’ y ‘pinocha’ cuando era niña?”-.

Y todo ello, amenizado con imágenes cruentas en las que médicos cubanos y dentistas homosexuales cortan, cosen y rebanan pedazos de los cuerpos y rostros de las infelices, mientras asesores de imagen y peluqueras VIP transforman a las acapulladas ‘pacientes-concursantes’ en esperpénticas mariposas herzianas. Un espectáculo a lo grande, oiga, como sólo Antena 3 y su nauseabunda redacción podía ofrecer…

¿Magia, ciencia, milagro...? No, televisión.

Endogamia Virtual: Virgencita, virgencita, que me quede como estoy...


3:59 p. m.

Por la boca muere el pez

Publicado por Aleix |

Si, si, la frase graciosa de torn està molt trillada. en tinc d'altres, però la bona ja me l'han fotut; "el chupar se va a acabar"




La foto també me la apropio, original que és un

Doncs si amics, els guasones de la Universitat de Malmo ho tenen clar: les mamades et donen números a la rifa del càncer de boca (els cunnilingus també, però casi millor, que són molt cansats).

El millor de totes aquestes noticies és el procés deductiu en el més pur estil House. Atenció que venen curves:

"Los principales factores que contribuyen a provocar el cáncer de boca son normalmente el tabaco y el alcohol y está más extendido en hombres de avanzada edad.Pero recientemente se ha producido un aumento del cáncer de boca entre la gente joven, por lo que se podría relacionar al "virus de las felaciones" con este rejuvenecimiento de los pacientes"


L'equip, investigant el càncer entre menors

Mande? Algú que no és un vieju acaba amb papilomes i per tant es conclou que les mamades provoquen càncer? O la noticies està mooolt abreujada, o aquí hi ha un metge cachondo suelto...

A veure, aquest altre article:

Se descubrió que las personas con cáncer bucal que portaban una variedad del virus papiloma humano, conocido como HPV16, tenían más del triple de probabilidad de decir que habían practicado sexo oral que los que no estaban infectados con la misma cepa.
Ara ho entenc! El Papiloma provoca un augment de fantasmades! Haber començat per aquí!


Abre la boquita, aaahhh...

Des d'aquest humil blog precientífic, recomanaríem una visiteta al Bagdad per examinar el tema in situ. Ja se sap que l'empirisme sempre és millor conseller que la pregunta tabernaria...


Abans si s'estudiaven els fenòmens amb rigor


Endogamia Virtual: sempre ens quedarà el bukkake

12:00 p. m.

Elogi del zero

Publicado por Aleix |





Això d'aquí és un zero. Segons els indis de la Índia, denota "un lloc buit"





...



El zero dona voltes pel planeta des del 876 dc, però per algun estrany motiu, l'Europa medieval no es va sentir al·ludida per el tema. Existint una cosa tan divertida i amena com l'horror vacui, quina cosa tan pelma això de "la creación del mundo a partir de la nada". Ecs.





Creant a partir del no-res



Afortunadament, el zero torna al lloc que mai hauria d'haver abandonat, gracies a ZP Friends: Educación elimina el cero de las notas finales de la ESO porque la evaluación es sumatoria





Imatge equívoca



Ahí, con un par:

“La evaluación continua mide el progreso del alumno desde su entrada hasta el final de curso y no se trata de exámenes concretos”, explicó a Europa Press el subdirector general de Ordenación Académica del MEC, Juan López.



Si senyor. Li ha faltat comentar que un cero té uns efectes emocionals molt negatius sobre la fràgil ment dels nostres Jonathan Miguels, i que dóna a entendre que el professorat no s'implica en la transmissió de coneixements a l'atent alumnat.





L'atent alumnat, rebent l'impacte de la noticia



Endogamia Virtual celebra aquest augment del 100% en la nota final d'un esfereïdor percentatge dels nostres nanus, amb l'alegria i la xaranga habituals. El que no acabo d'entendre és això que deia Juan López sobre aquesta cosa anomenada "examen". Es un nou invent socialista?







Endogamia Virtual: Un 1 a l'esquerra

12:34 p. m.

La democràcia parlamentària

Publicado por Pansete |

Alguns recordareu l'espectacle que van donar els diputats del PP no fa massa dies. Bé, aquest comportament és força habitual, ja sigui al Parlament o al Senat. Els sociates & CO. no es queden curts en aquestes peculiars mostres de diàleg, però res comparable, insisteixo, a les formes del PP, que solen passar per insultar, cridar, patalejar i, en fi, ofendre fins l'inimaginable.

Diputats discutint el pressupost del Ministeri d'Agricultura.

De fet, encara recordo l'ínclit Martínez Pujalte -diputat per València- quan es va debatre la llei de memòria històrica, dient d'en Zapatero que havia tornat a "treure al seu avi republicà a passejar", la qual no és sinó una feliç expressió. I és que com recordareu els que vau viure la guerra, com jo, "el paseillo" era el recorregut que feia un condemnat a mort entre el lloc on l'enxampaven i la tàpia "agruyerada" o cuneta infecta on moria degut a una hemorràgia múltiple -una altra feliç expressió que consta en molts informes mèdics de l'època-.


"¿A ver, qué coño he dicho DE MALO, eh?
¿QUÉ COÑO HE DICHO DE MALO, SO CABRÓN?"

Però mira tu per on que l'altra dia hi havia al Senat una representació del poble sobirà atenta al devenir de la cohesionada nació espanyola. Aquestes ciutadanes i ciutadans eren membres d'un Programa de Garantia Social (PGS) que, com sabeu, és la millor solució que l'Estat dóna a tots aquells que volen incorporar-se al món laboral i tenen uns gravíssims problemes de lecto-escriptura i control d'esfínters, lo qual no treu en absolut que siguin ciutadans conscients i respectuosos que en poc temps exerciran el seu dret a vot.

Foto del professor
que els acompanyava aquell dia
(extreta dels Arxius Policials).


Quina va ser la seva sorpresa d'aquests joves espanyols en adonar-se que aquell espectacle no diferia massa de la sortida de moltes discoteques d'extrarradi que frequenten o dels programes que veuen per televisió. Amb lo maco que sonava a classe... Com a ciutadans de ple dret, no ho podien permetre: la seva indignació arribà a tal punt que juntament, amb el professor que apareix sobre aquestes línies, van "prendre cartes en el assumpte"

Ai... Si és que aquí ja fa temps que ho venim dient...

El poble sobirà serà així o no serà.

Endogàmia Virtual: amb la democràcia que il·lusiona.

8:57 p. m.

Indignació

Publicado por Pansete |

Això és ja l'acabose!! Atenció:

Ser ‘Lord’ británico ya es posible

El ochenta por ciento de la Cámara Alta londinense se elegirá democráticamente

El ochenta por ciento de la Cámara de los Lores se elegirá democráticamente. Esa es la decisión que han tomado hoy los diputados británicos, que han rechazado la abolición de la institución. Esta decisión de la Cámara Baja fue apoyada por 305 diputados frente a 267, es decir, con una mayoría de 38 votos. Eso si, el veinte por ciento restante seguirá siendo por designación y ahí poco tienen que decir los electores, tal y como sucedía hasta ahora.

(La notícia, en el seu marc simbòlic adequat, aquí).

Però, què s'han cregut, aquestes democrates?!? PERÒ QUÈ FAN?!? Es pensen que ara, de sobte, podran treure als Lords uns privilegis adquirits amb tan poc esforç?! Maleïts siguin!!

Yes, I am very disappointed, darling.

Amics, desapareix l'única institució que ens quedava al món civilitzat com a referent ètic de comportament, un mirall on algun dia volíem veure'ns reflectits. Ai, aquest és un temps hostil a les idees i instucions que promouen el natural domini d'unes races i/o cultures sobre les altres...

Ben aviat, amb tots vostès.

Endogamia Virtual: on el darwinisme social esdevé esport nacional.

11:12 a. m.

C'est fini

Publicado por Pansete |

Amics, en Baudrillard l'ha espitxat.

Reflexionant sobre la hiperrealitat del càncer de pulmó.

Segur que us sona a molts, només uns quants haureu llegit algun dels seus llibres i ningú haurà entès una puta merda del que escrivia. Però, a qui l'importa? Nogensmenys, ens havia regalat conceptes com "simulacre" o "hiperrealitat", conceptes que mai hem acabat d'entendre però que usem amb una facilitat pasmosa a les nostres classes, mentre mantenim converses etíliques amb amics o per lligar amb una noia tonteta que es pensa que un "francès" és un senyor que viu a França.

Reflexionant sobre
la estratègia simulacral dels pollastrots.


Sempre et recordarem, Joanot, perquè has sigut una font d'inspiració constant pels endogàmics virtuals, particularment pel maese Aleix, sempre fascinat per aquella estranya habilitat dels humans per creure's com si res allò que saben que és una mentida.

Les torres bessones mai no van existir.

Endogàmia Virtual: benvinguts al desert de lo real.

10:36 a. m.

Sobre el reciclatge humà

Publicado por Aleix |



Estic orgullós de mi mateix. La setmana passada em vaig comportar com un autèntic machote, un ciutadà democràtic, lliberal i sostenible de tomo y lomo. Tenia clar que a l'hora de fer efectiva la mudança la meu nou pis (el dels cables del infierno, you know) contractaria els serveis d'un equip professional, principalment perquè el piset de marres es un segon sense ascensor. Vivint com vivim en un estat de dret, tenia molt diverses opcions al meu abast, totes elles formades per empleats totalment qualificats i certificats per la Unió Europea. La tria semblava difícil.

Però no. En un acte que faria envermellir d'orgull Joan Saura, em vaig decidir en un moment. Per que pagar quantitats desorbitades a empreses com Jack Pinto o Mudanzas El Lince, quan pots aconseguir un que combina el chollo econòmic amb un plus de solidaritat? Si amics, estic parlant d'una associació que ja s'ha fet mítica: Reto a la Esperanza.

Reto a la Esperanza. Un nom d'aquells sonors, digne d'una precampanya del PP, o una visita de Ratzinger per Castilla la Mancha. Els amics de Reto son un exemple a seguir per totes aquestes empresotes que perden competitivitat a marxes forçades. Perquè amics, Reto a la Esperanza combina amb mestratge les bondats de les onegés i el millor esperit capitalista. Allà on altres empreses cometen l'error de contractar mà d'obra privada (piltrafillas...), Reto es nodreix al 100% de ex-(poli) toxicòmans reformats per la llum de Crist. Si això no és reciclatge, que baixi Adam Smith i ho vegi!


L'Adam, fent cara de "els temps adelanten que es una barbaritat"

Aquí ons els veus, els nois de ca'n Reto netegen les caces dels iaios, arreglen pecés, et desmunten el cotxe (en el bon sentit de la paraula, no fotem) i et carreguen les caixes d'un lloc a l'altre, que és a lo que anem.


Cap a caseta

Com no podia ser menys, ofereixen els seus serveis en unes tarifes que oscil·len entre "gratis" i "la meitat que qualsevol altre". A canvi, només demanen que confiïs les teves pertinences a uns paios que mesos enrere despachurraben a sa mare per una ratlleta. Solidaritat, servei i emocions fortes tot en un!

Per si encara no en tinguéssim prou, els companys de Reto ens guardaven una petita sorpreseta d'última hora. En comptes de presentar-se un "the very best of Eastern Europe & Latin America", l'equip de cracks (ui, perdó) que ens van pujar els trastos estava composat per un gallec... i dos valencians!! Ni fet a mida!


Ai, picarón, que aquesta te la tenies guardada...

Com us podeu imaginar, l'esperit ché va imposar-se en una jornada festiva a la par que pufesional, constatant una vegada més que l'explotació dels més desfavorits no te perquè ser algo trist i depriment. Quina gran iniciativa!

Endogamia Virtual: compromesos amb la societat

Subscribe