1:24 p. m.

Cal tenir molta psicologia

Publicado por Aleix |

Ja feia mooolts dies que tenia ganes de introduir un tema tan apasionant com el de la Supernnany. Hi han tantes coses a dir!

1)La sola idea de que un programa nascut a l'ombra de Gran Hermano sigui la gran esperança per a l'educació nacional fa por, molt por. Ja no és que la tele eduqui els nens, conegudes victimes inocents de la plaga catòdica; es que educa els pares. I ho fà en base al model de"la vida es un putu espectacle" que tan bé coneixem en aquest blog... entranyable.


2)El joc de les 90892365872575 diferències:





Germans, poques vegades una imatge ha sintetitzat amb tanta precisió el fet diferencial hispànic. Aquella castedad, aquella forma castiza d'anar per la vida... Bravo!

3) The Spanish Way of Life: Abans aquestes coses no pasaven. Que tenies un crio especialment cabroncete, pues res, un parell d'osties i a dormir. I calladet, que em trec el cinturon i no et coneix ni ta mare. Ja posats a fer una versió made in spain, perquè els de Cuatro no ha apostat per adaptar-ne també els mètodes?No serà per el que duien a la web de que...

    Las técnicas de las que se sirve Rocío en su trabajo están basadas en la psicología cognitivo-conductual, aunque a menudo se apoya en su creatividad para dar un enfoque distinto a esos métodos. El recurso a actividades lúdicas y el refuerzo de los comportamientos positivos confieren a su labor un tono positivo, divertido y ameno.

    Divertido? Ameno? A què vé tanta mania en convence'ns de les virtuts humanes i democràtiques de la tal Rocío? Amics, si la Rociito és un sargento d'agarrate y no te menees, amb l'empatia d'una ameba autista, per què no anar a per totes i fer una especie de "El rival más débil" versió families? Desenganyeu-vos, convertir la psicologia cognitivo-conductual en algo divertit és directament impossible. Millor anar al tema sense manies, enxufar-li uns quants sensors al crio merdós aquest i que salivi com tots els altres gossos.
    Ai aquests sociates, no acaben de pillar el truco, no...
    (deixo lo de la mesa redonda con celebridades per un altre moment, perque es mereix un especial en tota regla. Aprenda de los famosos: ponga una peruana en su vida)

3 comentarios:

Pansete dijo...

Jo em moria de riure el primer dia de "pograma" (en què el xaval a domesticar era un "hiperactiu" de 4 anys i els pares eren de l'espècie "homo morlocus carrefouriencis").
Agafa el pare, en un arrabat de sinceritat i diu: "si es que a veces ya me digo, 'que haga lo que quiera, este cabrón'". I els amics d'editatge de Quatro ho tallen a "cabro" i es mengen la "n". Però és evident que el d'editatge és un catxondo, amic dels nens, i entèn que la seva funció és promoure que la gent NO tingui fills i per això deixa el "cabro".

Ja ho sabeu, canteu amb mi: El vino tieneeee otro coloooorrr.... ¡¡¡Que viiivaaaa Espppaññññaaaaaaa!!!

PS: en un altre moment, la meva teoria conspiracionista sobre l'efecte rebot que tindrà aquest programa en el descens de la natalitat...

Pansete dijo...

Ah, i sobretot, avui dia, tot ha de ser "divertido y ameno"... Divertim-nos fins morir, nengs!

Dottore Sandro dijo...

Amigo Aleix

Todavía no he tenido a bien ver la versión hispana del show de Ángel Cristo, pero aventurándome en los caminos que llevan al error, me atrevo a decir que tienes toda la razón, y es que hace tiempo que en el mundillo de la educación y el adiestramiento se dicen -y se hacen, por supuesto- demasiadas imbecilidades. ¿Para cuándo un programa que conjugue las virtudes del reality show con el espectáculo sado-gore, en el que un par de croatas o montenegrinos encocados muelan a palos a niño autista por haberse meado en los pantalones?

Atentamente,

Dr. Sandro,
Conductista y fontanero

Subscribe