1:35 p. m.

Ser pares, avui

Publicado por Aleix |

No és un homenatge a l'especial tendencias del darrer Mondo Brutto, però bé ho podria ser. Est un jove d'avui en dia? Compromès amb el medi ambient, democràtic i tolerant amb les cultures altrenatives? Ets un amant dels animals, però la responsabilitat de cuidar-los et supera (i admitim-ho, aquella olor...)? Ets un amant dels nens, però la responsabilitat de cuidar-los et supera (i admitim-ho, aquella olor...)?

El món evoluciona perque gent com tu sigui feliç!

Tan mono que el mataries, si estigués viu

Nens i nenes, FurReal Breathing Pet Cats. Si, repasseu-ho bé: és un putu ninot de pelux a piles que simula respirar. Els seus creadors no s'estan per osties, això és per a la gent que se sent sola a casa, però que no li dona la gana d'establir una relació amb coses vives de veritat:

Do you lead a busy life? Live in a no pets apartment? Have you killed so many plants, you can't be left in charge of another living thing? Perhaps you just want companionship without the commitment?
Com m'agrada. Un dels meus temes preferits és la mania de l'especie humana per fer veure que algo de mentida és de mentida, pero casi no, eh? Que ho facin amb fotos, pase, però transformar la paternitat (ni que sigui projectada) en un post-it de "comprar piles", pues no sé que dir-vos la veritat...

A més, aquesta noticia em bé de perles per vincular-la, amb alegria, com ho fem aquí, amb un altra que ja em moria de ganes de compartir: el negoci dels bebés renascuts.

Per favor, quin mal rollo, amb el burriquito de norit i tot

Doncs si, a Babies of Tirnanog, entre d'altres, es dediquen a la resucitació de base vinil. Així dit, sembla que fotin el nen en formol, però pel que sembla la cosa no arriba a tant. De moment ho deixen en passar hores i més hores de les seves vides en crear ninos hiperrealistes, vestir-los com si estiguessin vius (en aquest cas sense piles ni res) i fotografiar-los per entrar en una mena de lligueta xunga, xunga, quan no directament subastar-los.

El somni humit de tot pederasta

I es que, què més tendència que ser pare d'un objecte inanimat?

Endogamia Virtual: nosaltres els preferim calentonets

5 comentarios:

Kesoytiza dijo...

Sabeu si es poden encarregar amb la mida i la cara de l'Artur Mas (un punching-ball al menjador sempre ha estat el meu somni i no em passa pel cap ningú que tingui la cara més de plàstic).

Pel que fa a això dels ninos, un horror. Propi de japonesos, I suppose.

Pansete dijo...

M'encanta la frase: "¿ha matado tantas plantas que es una temeridad dejarle algo vivo a su cargo, señora?".

Però bé, no sé de que em ric: acabo de ser abandonat per la meva dona perquè diu que passo més temps amb l'ordinador que amb ella. Per tant... a veure, ¿quina era l'adreça d'aquells nanos...? Ah, sí: http://www.realdoll.com/

Unknown dijo...

Jo mateix sóc un nino de goma amb un blog, la darrerísima novetat.

Dr. Bermúdez dijo...

Tal y como apunta Pansete, esto no es novedad del todo... lo que pasa es que ahora, el concepto "Real Doll" se ha extendido a ese sector alternativo que, digamoslo de algún modo, prefiere "el pot petit"... Y cada uno a lo suyo, señora...

Anónimo dijo...

Esteu malalts, no teniu res més a fer? No m'estranya que us abandonin, jo tb m'allunyaria de vosaltres si us conegués.

Reflexioneu sobre la vida... no es precisament això!

És que vosaltres no heu estat nens? Com podeu posar aquest nom a la pàgina? No queda clara la vostra postura...

Subscribe