Sempre és mala idea marxar a llocs molt millors que el teu; el retorn et fot d'una mala llet imparable. Una mica és com aquell personatge de Desmontando a Harry, que tot era escoltar Wagner i venir-li ganes d'envaïr Polonia: una visita a Florència treu el supremacista cultural que tot escriptor de blogs porta dins.
I es que, amici, quan tombes una cantonada i et trobes això:
Així, com qui no vol la cosa
un servidor no pot fer més que preguntar-se perquè precisament aquesta ciutat va ser capaç en aquell moment de produir el que va produir (un pensament perillós, ho sé).
Pericoloso, si, perquè aquesta mateixa ciutat, uns segles més tard va fer una cosa anomenada Piazza Della Repubblica que sembla un cagarro de gos al costat del Duomo, el Palazzo Degli Uffizi i companyia. La diferència? Com diria aquell, el talante.
A punt pel dialeg serè
I es que, repassant, repassant, resulta que els màxims responsables de fer avançar l'art, les ciències i el coneixement en general va ser una espècie de protomafia banquera poc tendent a la dempcràcia en general, i en canvi prou amiga de metodes expeditius tipus "pues te quemo vivo".
Encapçalant la manifestació per les llibertats, la democracia i la constitució
Tot molt reprobable des d'el Estado de Derecho i tal però dóna que pensar, eh? Recordem que els Medici van ser caps de govern de facto, sense que ningú els hi ho reconegués mai, ni essent escollits per ningú, ni res d'això. Simplement eren els putus amos i punt. I si tenies una queixa organitzaves un magnicidi. I si et sortia bé, pues manaves tu, i si et sortia malament t'apadregaven viu i et deixaven penjant durant dies. I au, a otra cosa, mariposi.
Recordem un cop més:
Com La Galeria del Coleccionista, però a lo bestia
És casual que el periòde de màxim esplendor de pràcticament totes les cultures hagi vingut en règims alternatius a les urnes? Deu ser un efecte secundari de la fantastica campanya electoral catalaneta, però com diuen, Suissa és el país més pacific, net i organitzat del món. La seva principal contribució a l'espècie? Retllotges.
Calidad Suiza desde 1955
Endogamia Virtual: Nostàlgics de l'anterior règim
6 comentarios:
OOOOOH!!! Déu del cel!!! Miri que m'escandalitzo!! ¿¡No estarà potser insinuant (subtilment) que els períodes en què es dóna veu (i vot) a les masses són aquells més estèrils i inútils de la història de la humanitat?! ¡Miri que porto aquest blog davant del "Defensor del Populacho", eh... perdó, vull dir "del Pueblo"!
Home, tant com insinuar... Diguem que ho afirmo, així tan ricamente
No m'havia donat compte! Oh, infàmia! Apa, directe al Múgica!
No le falta razón, no le falta razón... pero recuerde que ahora, por suerte, todos somos iguales y tenemos el mismo derecho a manifestar nuestra lerdez en público y en privado, y que incluso podemos votar y elegir a nuestros representantes ante la historia y el devenir del mundo, así, sin más, como si nos lo hubieramos ganado, oiga...
Home, es clar que ens ho hem guanyat! Una gent tan estupenda com nosaltres, com no ens podem haver guanyat el dret a pendre les decisions!
Un dubte, però; quan prens una decisió comunitaria, tipus "destrossar-li el crani al veí", és també un exercici de democràcia, o cal consultar-ho amb la comunitat de veïns abans?
No cal molestar els veïns per aixó...
Publicar un comentario