Endogàmia Virtual

¡Quantes vegades una tieta insuportable (solterona, amargada i pudent a perfum barat) ens va preguntar això! Nosaltres, amb aquella cara de bobo que ens carateritzava (i ens caracteritza encara) esbossàvem un tímid somriure i dèiem, per posar uns exemples:
- polícia
- inventor
- bumberu
- metge
- o bé dèiem allò de "jo de gran vull ser com el papa" (el que no sospitava la tieta és que volíem ser EL papa, no COM el papa perquè ens movia una lubricitat freudiana que ens feia odiar aquell fill de puta que cada dia s'allitava amb la reina de nuestros sueños).

Em temo que les respostes que avui en dia pot donar un nen deuen ser força diferents. En realitat no ho sé del cert, perquè com haureu intuit a aquestes alçades, procuro mantenir els éssers humans d'edats compreses entre els pocs dies de vida i els divuit anys ben lluny de mi. Però això no impedeix que, amb aquell amor pel risc que em caracteritza, pugui aventurar que, avui en dia, un nen deu dir:
- como el Fernando Alonso
- yo, tertuliano y macarra, como el Matamoros
- pos Latin King, pa que no me hagan el bulin ese
- o bé "como el Nacho Vidal, que tié una tranca que fuá"

I una nena, doncs imagino que:
- yo seré la Juani (tranquil·la filla: ja ho seràs ho vulguis o no)
- como la chica del tomate
- modelo
- o bé "como la Gina Jeimson, que sincha adefollá con pavos questandebuenosquetecagas". I és cert, boniqueta, però recorda que
a) son ellos, quienes se la follan a ella i
b) l'Hemoal no entra pel 'Seguru'.

Si una tieta (mare soltera, amargada i pudent a perfum barat) els demana, entre horroritzada i despistada, "i no vols treballar en lo mateix que el papa/la mama", inexorablement el fill/a respondrà: "¡¿Ein?!".

Tot això, no ve a res de particular, amics. És només una introducció a la notícia que publica avui el País sobre "Los vaivenes de la indústria del porno".


Endogamia Virtual: amb la cultura del porno.