Ahir ja ho deien per TV però avui "El Periódico" se'n fa ressó per escrit: "Criar un hijo hasta los 18 años cuesta de 98.000 a 310.000 €". Vaja sorpresa, oi? I això que no diuen res del que costen a partir dels 18, perquè nosaltres haurem treballat (o ho haurem fet veure) però bé sabem d'altres paràsits que no tenen ni la més mínima intenció de fotre el camp de la Fonda Mamita. I això també suposa una pasta gansa...
"Decidit: l'any que ve me'n vaig d'Erasmus..."Molts dels que volen ser pares potser haurien de plantejar-se el seu aparent desig en termes d'inversió: i us asseguro que la borsa pot donar molt més rendiment que un fill. De tota manera, és la meva forma de veure-ho. Si jo, posem per cas, fos cristià (i cristià equivalgués a "imbècil absolut"), potser ho veuria d'aquesta altra manera.
Una veu autoritzada per parlarde la convivència en parella i el fet de ser pare.
Em fa molta gràcia que els de l'informe diguin això de que "en modo alguno se pretende aterrorizar a parejas que estén en edad de procrear". No. Què va. I segur que no té res a veure amb les notícies bisetmanals que apareixen sobre el preu de la vivenda, les pujades de tipus d'interés o la possibilitat que tenen des de fa un any les famílies de declarar-se en fallida, com la Banca Catalana. Així, d'aquí un temps, quan la clatellada ens caigui amb fúria, sempre ens podran dir "però... si us vam avisar!". I veurem coses tan divertides com fills de gossa que es crospeixen teles de plasma de 2.200 € que van comprar a plaços o meuques que només podran ficar a l'olla els implants de silicona que els seu marit li va regalar per celebrar 10 anys de misèria conjugal.
Una dona d'avui dia, complint el seu somni.En fi, que tant dóna amb quina intenció ho plantegin els autors del Informe Pelícano Castrado: l'important és què es fa amb aquesta informació. I jo ho tinc clar. Demà mateix demano hora per fer-me la vasectomia. Llàstima: si ho hagués fet abans de l'adolescència, avui dia podria ser l'únic castratti viu...
Penseu-hi i tremoleu:aquest especímen (homo perriflauticus)
podria ser fill vostre.
Endogamia Virtual: fomentant la paternitat responsable.
2 comentarios:
Amigo Pansu,
el artículo de Catholic.net me ha fascinado. Por su claridad, su imparcialidad y su brillante sentido del humor. Sin embargo, la señorita -porque, sin duda, jamás será señora- Jimena Valencia ha olvidado que por tan escasa suma, uno también puede ganar otras grandes experiencias como son:
-Tener peloteras a las cinco de la mañana con un adolescente borracho con la cara llena de tachuelas y las rastas llenas de piojos
-Tener peloteras a las cinco de la mañana con un mosso de esquadra que no te deja pagar la fianza del subnormal de tu hijo hasta que llegue el funcionario de turno
-Tener peloteras a las cinco de la mañana con la madre de tu hijo, que te grita que eres demasiado autoritario -o demasiado poco-, y que por eso el imbécil de tu hijo os toma el pelo a ambos
-Tener peloteras -esta vez a las tres de la tarde- con la fulana de tu hija, que se presenta un domingo a comer con un camero y skinhead aficionado que dice que se quiere casar con ella y que le compres un coche
-Tener peloteras -de nuevo a las cinco de la mañana- con tu imagen reflejada en un espejo, a la que insultas y maldices en lenguas ya extintas antes de tomarte un Tranquimazín...
¡Y todo por por 24 $ al día, oiga! Una puta ganga, se lo digo yo...
Què fills de puta, justifiquen la "grandesa" de tenir un fill basant-se en l'argument: "Ante los ojos de un niño, usted está en el mismo escalafón que Dios.".
Ergo, "humillado de mierda, ningunado por la sociedad, su jefe y su pareja, salga de su estado hipotímico crónico y siéntase como dios sin tener que maltratar a su mujer".
Qué desgraciats, puta església de merda, acostumats a pensar que la pròpia valua es basa en com de poderós el veuen els altres.
A veure si tanquen ja d'una vegada...
Sergi
Publicar un comentario