Endogàmia Virtual

Jorge Bucay, un tipus que s'aprofita de la feblesa psicològica inherent a l'espècie humana des de que el primer homínid es va preguntar "perquè collons aquest tio fa una setmana que no s'aixeca del terra? I perquè s'infla? I per què se l'estan menjant els cucs? Òstia! Que això li passa a molts d'altres! Ai, que tot apunta a que no seré una excepció... Ergo, tinc por" (per cert, no falsejo res: els homínids ja pensaven en català fa 400.000 anys malgrat el parlaven només a la intimitat... de la cova).

Bucay: l'home, la farsa, el fill de puta (Kesoytiza, 2006). Bucay: l'encantador de serps, el xaman de tot a 100, el copista bord. Sí, amics, el plagiador: quina decepció deurien tenir els seus seguidors (crec que és el moment de començar a utilitzar les paraules amb propietat: les seves seguidores) en saber que Bucay havia copiat 60 pàgines del llibre d'una pobra senyora amb estudis i no amb una etiqueta d'anís del mono que donen aquests de la Psicologia de la Gestalt. Podeu ampliar l'abast de la infàmia aquí.

"Yo sólo soy docente repetidor de cosas (...) Yo aggiorno y modifico. No soy el gran pensador o sabio que se quiere hacer de mí" (el bandarra gestàltic).

"No a l'autorrealització" (Tylerito Durden).