1:27 p. m.

Tu yo interior está dentro de ti (I)

Publicado por Pansete |

La gent, per definició, necessita donar sentit a la vida. Per sort o desgràcia, no el té; molta gent ho sap però tant fa: busca respostes igualment (respostes, diguem-ho entre parèntesi, a preguntes mal plantejades). I és que el cervell no és pas una màquina que recerca la veritat sinó quelcom que es conforma amb la "seva" veritat. Que la resposta que et dones "chuti" o sembla que "chuti" és ben igual. El que fa al·lucinar a una ànima de transexual sensible com la meva és quan es fa evident que la resposta no "chuta" però tu sigues en tus trece, com un campeón/ona. I aquí apareix gent com ell: Jorge Bucay.

"Et·teeeeeeeee..."

Jorge Bucay, un tipus que s'aprofita de la feblesa psicològica inherent a l'espècie humana des de que el primer homínid es va preguntar "perquè collons aquest tio fa una setmana que no s'aixeca del terra? I perquè s'infla? I per què se l'estan menjant els cucs? Òstia! Que això li passa a molts d'altres! Ai, que tot apunta a que no seré una excepció... Ergo, tinc por" (per cert, no falsejo res: els homínids ja pensaven en català fa 400.000 anys malgrat el parlaven només a la intimitat... de la cova).

Bucay: l'home, la farsa, el fill de puta (Kesoytiza, 2006). Bucay: l'encantador de serps, el xaman de tot a 100, el copista bord. Sí, amics, el plagiador: quina decepció deurien tenir els seus seguidors (crec que és el moment de començar a utilitzar les paraules amb propietat: les seves seguidores) en saber que Bucay havia copiat 60 pàgines del llibre d'una pobra senyora amb estudis i no amb una etiqueta d'anís del mono que donen aquests de la Psicologia de la Gestalt. Podeu ampliar l'abast de la infàmia aquí.

S'ha acabat la conya, Jorgito. Fa temps que li tinc ganes a aquest senyor; però mai s'ha de subestimar algú que ha enganyat a tantes i tantes persones. Sí: potser fins i tot les nostres mares, les nostres amigues, o alguna nòvia intel·lectualment poc dotada. Ell és l'home que ens roba les nòvies (tontes). Però tant, compte, ¡oh, germans!, les paraules del poderós enemic són de seda enverinada.

"Yo sólo soy docente repetidor de cosas (...) Yo aggiorno y modifico. No soy el gran pensador o sabio que se quiere hacer de mí" (el bandarra gestàltic).

"No a l'autorrealització" (Tylerito Durden).

PS: feta aquesta introducció, en breu un segon post amb imatges i textos de la revista Mente Sana, revista apadrinada per Bucay, el hombre, el Dios. Versarà sobre un tema humorístic de gran actualitat: la paternitat.

PS_2: llenço el repte per a qui vulgui emprendre una altra magna tasca; només caldrà que escrigui una paraula: Jodorowsky.

9 comentarios:

Madelman dijo...

Solo diré una cosa sobre Jodorowsky: mecaguentodasuputamadre.

Dottore Sandro dijo...

No sé a qué viene tanta tirria al bueno de Jorge... sólo hace lo que Montignac con los gordos o Lourdes con los tullidos: da esperanzas y se llena los bolsillos.¡Viva la gente con pocos escrúpulos como J.B.!

Su fiel admirador,

S.

Anónimo dijo...

Here are some links that I believe will be interested

Pansete dijo...

¿Vé lo que pasa por escribir "Montignac", Dottore?

Dottore Sandro dijo...

El usuario anónimo debería vigilar lo que hace, no sea que le partan las piernas un día de estos, así, por casualidad...

Atentamente,

MONTIGNAC

Dottore Sandro dijo...

Eso sí, de buen rollo... ;)

Anónimo dijo...

Here are some links that I believe will be interested

Anónimo dijo...

Greets to the webmaster of this wonderful site! Keep up the good work. Thanks.
»

Anónimo dijo...

Your are Nice. And so is your site! Maybe you need some more pictures. Will return in the near future.
»

Subscribe