8:15 p. m.

2001, una odissea fallera

Publicado por Aleix |

Llàstima que això del 2001 soni com a ja passat, perquè el titul li va de perles. Perles del putu carib és el que són cada una de les entrades al que ara ja és el nostre blog germà (es por agermanar un blog? Consultem-ho). Parlo es clar del molt esdrúixol "blog de Borja348" aka Des de València, Cap i Casal

Amb un nom així, a lo "star wars meets los bingueros", Borja348 havia de donar-vos grans moments de joia i xerinola. I a fè de deu que ha complert la seva paraula!

Es pot fer algo més espectacular que la visita del papa a València? Sí, deixar que un valencià capti les instantanees del moment! Borja348 demostra un cop més que lo del noble salvatge és veritat en el fons. Ni el millor antropòleg ens regalaria aquests moments 100% València:


Ara tocaria dir lo de que els monos toquen el monolit i evolucionen, però no hi direm per respecte a les víctimes de la familia mono.


A veure, què és això? Només un valencià podria decidir que el papa havia d'apareixer tripulant un ovni gegant!! Serà per lo de "anar allà on no ha anat mai ningú"?


No puc fer altre cosa que imaginar el que estava pensant la organització de l'event "Entonces posarem la Cheperudeta ben al mig de les xiques, tooota cargadeta de flors, suspesa en l'aire com per elevar-se". El nostre blog germà resumeix l'instantanea amb un haiku: "Que bonica la Cheperudeta, en les flors de les chiques valencianes."



Si això no és un putu miracle que baixi Déu i m'ho diga! Toma poesia! Toma vatios de llum a tota castanya! El monolito, los fanalotes, los pisos de proteccion oficial en ruinas! VALENCIA LOVES RATZINGER, coño!!!

Endogamia Virtual: We Love Chufa

1 comentarios:

Dottore Sandro dijo...

Propongo un curso de estética contemporánea centrado en "lo valenciano" -Das Valencianische- como idea de "lo-sublime-y-lo-horrendo" actualizada. El temario incluiría monográficos centrados en las fallas y los monigotes como mímesis paródica post-naturalista; la paella como máxima expresión deñ pastiche posmoderno gastronómico; la horchata como simulacro o el arte de ordeñar chufas; el asesinato en serie como pathos mediterraneo-costumbrista; y un trabajo final centrado en el ideal efímero de la mascletà.

Atentamente,

S.

Subscribe