Endogàmia Virtual

¿Qué es Endogamia Virtual? ¿Y tú me lo preguntas?

Quant ha plogut des d'aquell novembre del 2005 (fa tant i tant de temps...) en què maese Aleix va proposar que ens havíem de muntar un blog, que la gent ens necessitava per comprovar, un cop més, que el món no té cap esperança de salvació (no pel que puguem dir, sinó per allò que som).

I pensar que la bombeta se l'il·luminà després de ser conscient que les anàlisis semiòtiques de Il Divo es perdrien en qualsevol servidor de mala mort! Això no podia quedar així: a partir d´ara la nostra mediocritat la faríem pública... però només a nosaltres mateixos: Aleix, Dottore Sandro, Irra i un servidor. Malauradament, fa mesos que l´amic Irra es troba en un procés d'ascesis que no el permet escriure tant com la seva wild side voldria -de fet, el cabró no escriu una merda-, però sabem positivament que ens llegeix, tot agraint el cel d´haver-se sabut deslliurar de nosaltres tan aviat com va intuir que això només comportaria denúncies, insults i queixes de l´Associació "Estimem València, ¡ché, collons!"... entre d´altres.

D´aquí el blog i el nom: "Endogamia Virtual, un blog dedicat a nosaltres mateixos, con dos cojones". Però tot canvia i els endogàmics sembla que volen ser-ho una mica menys... Hem travat coneixença amb gent entranyable (veure els nous links a "Guies espirituals") de la que esperem grans coses en un futur perquè el seu present ja és gran i la seva mirada és també la nostra. Internet es lo que tiene.

I sí, món, volem sortir a la tele:

- al "Gente" volem sortir de relleno, saludant a càmera darrera del reporter, mentre aquest explica com han degollat, per enèsima vegada, a una pobra dona allà on la civilització perd el nom i comença l´horror, l´horror... Yes, you know: V de València.
- al "Mira quien baila", ballant una sardana rumbera mentre pategem la Bebe -i a tantíssims altres- al mig del corrillo i la Rosadespaña se li asseu al damunt (aprimar-se no implica, necessàriament, deixar d´estar gordo, amiga Rosa: no t´enganyis).
- però també al "Supervivientes", provant d´ensenyar a cantar a la Vero a base d´eixamplar la seva gola. I sabeu de quina manera...
- al programa infecte de l´insecte paràsit que és el Monegal, qui, perquè negar-ho, ens té fins als collons amb el seu canari, els seus "Ah" i el seu accent xava de mort de gana.
- volem sortir a les mañanas de "Saber vivir" del Dr. Mabuse aconsellant a les velles com matar d´una puta vegada el porc que l´ha maltractat durant quaranta anys i que es rebentin la pensió a base de comprar vibradors Durex a la farmàcia.
- volem sortir a la final de Mundial ballant samba amb el Ronaldinho al mig del camp mentre una colla d´alemans se´l miren i pensen "si estuviera aquí uno que yo me sé, ibas a bailar tú por los cojones, mono de mierda".
- i, sobretot, volem sortir a Quatrosfera, matar salvatgement l´homínid cool que té per presentador i amb una mica de sort, colar-nos al camerino de la Kira i l´ensumarem les calces, mentre plorem de felicitat i una pol·lució s´escapa, lànguida i feliç...

Quantes, quantes coses ens agradaria fer... I tant poc temps per fer-les...

Aleix: mai tindrem prou paraules d'agraïment. Des del fons del meu anus, rep la meva gratitud més càlida i sonora.

"¡¿200?!"