Sí, mestre Aleix, sempre és interessant (però tristíssim) prendre consciència de la ciutat i país on un viu. Aquest post intenta aprofundir en la ferida (massoquista que és un) causada pel shock cultural que suposa comparar una ciutat com Venècia amb, diguem-ne, l'entrada a BCN per la Meridiana (i posterior interacció amb un dels seus habitants).
I és que, de fet, fa temps que ho penso: "clar, pel que fa al desenvolupament intel·lectual homínid, algun fet diferencial deu sorgir del fet de criar-se a Extremadura o a Venècia”. Ja sabem (no “intuim”, no: ho sabem!) que una persona criada a València té molts números de sortir un assassí en sèrie, un especulador immobiliari o un dèbil mental (o les possibles resultants d'una combinació d'aquestes característiques). Per tant, atrevim-nos a pensar què pot sortir de néixer aquí...:
O bé, a aquest altre lloc:
Sí, sí. Sona dur però va per aquí. ¿A quina ment oberta no li resulta evident que una persona que veu això durant anys (i desenes d'obres com aquesta)...:
... tindrà un sentit estètic així com millor que una persona que durant tota la puta vida està comdemnada a veure això?:
Y ya lo saben. Busquen, comparen y si encuentran algo mejor, introdúzcanselo por el ano.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Estatuts
Club social per a cavallers (i la ocasional dama perduda) compromès amb València i tot el que representa.
Tuite
Consiglieri
Amichs e Amats
-
-
My beloved childrenHace 8 años
-
-
Nau at...Hace 12 años
-
-
-
-
-
-
Abans sí que en sabien.Hace 15 años
-
A LOS ANTI POSTLOST: VolvemosHace 13 años
-
-
Humor vernáculoHace 14 años
-
-
Los 7-11 se convierten en Kwik-E-MartHace 17 años
-
Canción del verano 2004… ¡20 años!Hace 3 meses
-
De gats vells i cirerersHace 14 años
Hemerotèca
-
►
2012
(13)
- ► septiembre (3)
-
►
2011
(16)
- ► septiembre (2)
-
►
2010
(72)
- ► septiembre (5)
-
►
2009
(82)
- ► septiembre (9)
-
►
2008
(54)
- ► septiembre (5)
-
►
2007
(114)
- ► septiembre (7)
-
▼
2006
(303)
- ► septiembre (22)
-
▼
junio
(26)
- L´Honor més gran
- Què és Endogamia Virtual?
- Yo te cubro, cariño...
- Toponimia revisada
- Alá és gran
- La societat de la informació
- He visto una luz...
- Uno que llega
- Objectes trobats
- Seguim vivint en aquest món
- La societat de l'espectacle
- A la caza del escritor barcelonés
- Fetitxes
- ¿Dónde está Wally?
- Ola de crimenes, ola de risas
- Muerte en España
- Benvenutti a la Spagna
- Meritocracia
- Morte a Golden Lady
- Per què serveix la cultura
- Petit mostrari de gemmes electròniques
- Tots els morts son bones persones
- El dia de la bestia: 7/06/06
- Germans de sang
- Blogs de veritat
- God save the queen
5 comentarios:
La diferencia entre una peli de Visconti i una de Bigas Luna?
COm bé saps, estem en l'època de "la cultura de tot": la cultura del windsurf, la cultura gastronòmica, la cultura de l'Ikea, la cultura de la cultura...
Jo, antes postmoderno, avui virat cap a un model habermasià (i que per tant crec que el projecte de la Modernitat no s'ha completat), ara miro amb delit la vecchia Europa i penso: "deixem-nos d'Estatuts i que França ens annexioni d'una puta vegada". Però és clar, quin interès tindrien els francesos en repetir l'experiència d'Argèlia?
Per cert, sabíeu que el 2 de maig els madrilenys celebren por todo lo alto l'expulsió dels francesos del seu territorio cañí? Pos eso.
Es divertit, perque espanya te una llista interessant de gent expulsada: jueus, moros, francesos; cadascún d'ells expulsat en el seu moment de máxim esplendor cultural.
Home, mirat així, s'entenen més les coses!
- Certament, certament, maese Aleix...- digué lacònicament mentre donava l'últim glop al conyac envellit durant quinze anys en barrica de roure. Pansete s'aixecà del butacó Chesterton. L'Aleix romania assegut, apurant la cigarreta egípcia amb picada de whisky; Pansete mirà per la finestra del Club de Camp; el verd repslendor de la campinya anglesa li recordava la verdor exultant de la Toscana i els tres estius viscuts en una finca palladiana. Recordava els putti juganers dels frescos de la vil·la, burla que era premonició. Ells, els grans homes, tenien la mirada, entre perduda i satisfeta, evocant un passat que no tornaria mai...
Europa! Europa! On ets, Europa?
Publicar un comentario