8:55 a. m.

Muerte en España

Publicado por Pansete |

Sí, mestre Aleix, sempre és interessant (però tristíssim) prendre consciència de la ciutat i país on un viu. Aquest post intenta aprofundir en la ferida (massoquista que és un) causada pel shock cultural que suposa comparar una ciutat com Venècia amb, diguem-ne, l'entrada a BCN per la Meridiana (i posterior interacció amb un dels seus habitants).

I és que, de fet, fa temps que ho penso: "clar, pel que fa al
desenvolupament intel·lectual homínid, algun fet diferencial deu sorgir del fet de criar-se a Extremadura o a Venècia”. Ja sabem (no “intuim”, no: ho sabem!) que una persona criada a València té molts números de sortir un assassí en sèrie, un especulador immobiliari o un dèbil mental (o les possibles resultants d'una combinació d'aquestes característiques). Per tant, atrevim
-nos a pensar què pot sortir de néixer aquí...:

O bé, a aquest altre lloc:


Sí, sí. Sona dur però va per aquí. ¿A quina ment oberta no li resulta evident que una persona que veu això durant anys (i desenes d'obres com aquesta)...:


... tindrà un sentit estètic així com millor que una persona que durant tota la puta vida està comdemnada a veure això?:


Y ya lo saben. Busquen, comparen y si encuentran algo mejor, introdúzcanselo por el ano.

5 comentarios:

Aleix dijo...

La diferencia entre una peli de Visconti i una de Bigas Luna?

Pansete dijo...

COm bé saps, estem en l'època de "la cultura de tot": la cultura del windsurf, la cultura gastronòmica, la cultura de l'Ikea, la cultura de la cultura...
Jo, antes postmoderno, avui virat cap a un model habermasià (i que per tant crec que el projecte de la Modernitat no s'ha completat), ara miro amb delit la vecchia Europa i penso: "deixem-nos d'Estatuts i que França ens annexioni d'una puta vegada". Però és clar, quin interès tindrien els francesos en repetir l'experiència d'Argèlia?
Per cert, sabíeu que el 2 de maig els madrilenys celebren por todo lo alto l'expulsió dels francesos del seu territorio cañí? Pos eso.

Aleix dijo...

Es divertit, perque espanya te una llista interessant de gent expulsada: jueus, moros, francesos; cadascún d'ells expulsat en el seu moment de máxim esplendor cultural.

Home, mirat així, s'entenen més les coses!

Pansete dijo...

- Certament, certament, maese Aleix...- digué lacònicament mentre donava l'últim glop al conyac envellit durant quinze anys en barrica de roure. Pansete s'aixecà del butacó Chesterton. L'Aleix romania assegut, apurant la cigarreta egípcia amb picada de whisky; Pansete mirà per la finestra del Club de Camp; el verd repslendor de la campinya anglesa li recordava la verdor exultant de la Toscana i els tres estius viscuts en una finca palladiana. Recordava els putti juganers dels frescos de la vil·la, burla que era premonició. Ells, els grans homes, tenien la mirada, entre perduda i satisfeta, evocant un passat que no tornaria mai...

Aleix dijo...

Europa! Europa! On ets, Europa?

Subscribe