Revolucionaris tots,
Quan les coses es diuen tan clares i aquí no passa res o
a) la representació fílmica no s'ajusta a la realitat del que passa (és a dir, tot el que s'explica al Jardinero Fiel o a Syriana és una puta mentida) o bé
b) el cinisme de les majors de Hollywood ha arribat a tal cota que ens escupen les veritats a la cara tot sabent que no ens posarem una màscara de Bugs Bunny i començarem la Revolució - així, amb majúscula: perquè la Revolució només pot ser una.
Ai, Guacosqui's... No negarem que la vostra peli té bons detalls, p. ex.: la sequència en què el poli-amb-dubtes és conscient del que pretén fer V. Bon muntatge. Dos altres grans detalls de la peli: els mugrons de la Natalie Portman.
La senyoreta Portman acompanyadadels seus dos mugrons
Però, parella de germanets, alhora ens sortiu amb uns tocs kitsch d'escàndol, dignes d'aquella albada final rosa-blava-fosforito de Matrix Revolutions:
a) els inserts de V reneixent de les flames mentre na Natàlia rep una pluja daurada (amic espectador: a que no t'havies adonat que els destins d'ambdós són el mateix?),
b) la història de la lesbiana pelroja -sortida del Penthouse- que escriu en paper de WC la seva lacrimògena història (per cert: què li passa a aquesta peli amb l'homofòbia? Al final sí que ens creurem que en Larry Gaiuchosqui vol ser la Bibi Andersen ianqui!)
c) i last but not least, el fin de fiesta en què la penya es treu la màscara i veiem a personatges que han mort durant el transcurs del flim. Sí: els idealistes mai no moren (a menys que una bala se'ls enfonsi al cap).
Gualchosiqui's, anarquistes postmoderns, només una pregunta: de què aneu? Perquè el plumeru se us veu d'una hora lluny quan agafeu a l'agent Smith, li casqueu una màscara ridícula, el torneu a multiplicar fins a l' infinit en un entorn apocalíptic i... el convertiu en el bo de la peli. Sou, oh brothers, el Mal Absolut.
Irra, si continues tocan-te així, el nen Jesús
es posarà molt trist i et quedaràs cec...
b) la història de la lesbiana pelroja -sortida del Penthouse- que escriu en paper de WC la seva lacrimògena història (per cert: què li passa a aquesta peli amb l'homofòbia? Al final sí que ens creurem que en Larry Gaiuchosqui vol ser la Bibi Andersen ianqui!)
c) i last but not least, el fin de fiesta en què la penya es treu la màscara i veiem a personatges que han mort durant el transcurs del flim. Sí: els idealistes mai no moren (a menys que una bala se'ls enfonsi al cap).
Gualchosiqui's, anarquistes postmoderns, només una pregunta: de què aneu? Perquè el plumeru se us veu d'una hora lluny quan agafeu a l'agent Smith, li casqueu una màscara ridícula, el torneu a multiplicar fins a l' infinit en un entorn apocalíptic i... el convertiu en el bo de la peli. Sou, oh brothers, el Mal Absolut.
Irra, si continues tocan-te així, el nen Jesúses posarà molt trist i et quedaràs cec...
5 comentarios:
Estimados amigos,
Sé de buena tinta que hay mierdas que no caben en un culo; de ahí que algunos cirujanos plásticos se especialicen en la reconstrucción de anos. Una vez aclarado este punto, sólo me queda subrayar todas y cada una de las afirmaciones que el buen Pansu ha dicho claro y alto en su último y brillante post. Los hermanos Bachosqui deberían, por el buen nombre del séptimo arte, replantearse su carrera y dar de una vez el salto al mundo del circo, comprarse un par de pelucas de colores y hacer el número del payaso tonto y el payaso gay, que no por viejo deja de ser divertido y que, en su ridiculez, es mucho más serio y honesto que toda su filmografía.
Dicho esto, una nota de buen rollo: la señorita Portman, como queda bien probado en las fotos que tal brillantemente ilustran el post del amigo Pansu, está mucho más interesante en bolas que rapada con una camiseta imperio sucia.
Sin más que añadir, se despide humildemente
Dottore Sandro
Los Chichiriuqui Brodars encajarían perfectamente en el circo decadente de Ángel Cristo y sus leones drogados. También encajarían perfectamente en sendas sencillas cajas de pino...
Con más ego que Sánchez Dragó haciéndose una paja frente al espejo, Augusto y Tontolpijo quieren hacernos creer que se puede combinar cine de acción con reflexión así como profunda. Pero ni acción ni profundidad (vacuidad la que quieras). Esté bien que estos mamomes conozcan el terreno en el que juegan y tomen el pelo a niñatos de cultura subterranea a los que "1984" les remite al último perfume de Calvin Klein o "Huxley" les suena que es una moto yanqui muy chula y que hace mucho ruido. Pero, a nosotros, que conectamos un par de sinapsis más, pues que no nos tomen el pelo, que mis entradas cada día son más preocupantes y mi peluquero ya no sabe qué hacer con ellas...
Dios. Y pensar que alguien dijo que el futuro del cine estaba en las manos de estos tipos. Algún borrachuzo, sin duda.
Cal trobar JA, la imatge que resumeix tot el film; sabeu quina és, un pellet pel primer que la trobi!
Merda! No hi és... Mare meva, quan la trobi me la penso posar al Profile. I crec que, en consonància amb el discurs pseudomorralla de la pinícula (per cert, no s'han adonat els Basquiatosqui Brodars de que acaben defensant la homogeneització del pensament? Segurament sí, però se'ls rebufa), TOTS tres ens hauríem de posar tan insigne imatge al Profile, del rotllo "me llamo Robert Polson! ME LLAMO ROBERT POLSON!!!".
V never dies! V is cooking in Heaven! V is cooking Robert Polson!
Casi que no
Publicar un comentario