7:39 p. m.

No fears, no limits

Publicado por Pansete |

Crec recordar que fou el mestre Aleix que fa poc ens parlava de l´existència d´un nou programa a Quatro (esa televisión diferente) entitolat "La Casa de Cristal". Crec que molt n´hauríem de parlar malgrat estic convençut que cap de nosaltres no l´ha vist mai... encara.

http://www.cuatro.com/programas/entretenimiento/lacasadecristal/

Visto que eso de la televisión diferente no els acaba de rutllar, no se´ls ocorre una altra cosa que ficar a sis dones amb, diguem, eh... desajustaments psicològics i, eh... en fi... guarir-les? Mira, potser guarir-les no, però lo fascinant que és això de la superació humana doncs sempre està molt bé veure-ho per la tele. Què guai.

(Per cert, un dia també podríem parlar del programa que fan a Localia de la parella de sexòlegs (Mongo i Monga) que, qual Supernannies de la mandanga, ajuden a parelles a solucionar els problemets sexuals derivats de la rutina, el nonsense vital i, en definitiva, la nàusea. Que no, que no faig conya...)

Senyora histèrica que recorda, amb enyor,
un amant senegalès


PS: a hores d'ara ja he vist 25 minuts del programa i puc parlar amb cert coneixement de causa. No us el perdeu perquè és increïble! Sabia que aquest dia arribaria: Psicologia i telerrealitat, per fi, conceptes agermanats. (Anava a escriure "suposada Psicologia" però no, això és el més fotut del cas: aquesta LA Psicologia).
No us perdeu la Mama Linda, mare castradora contra la qual les hienes confabulen. Sabeu que les càmeres entren a les pseudosessions terapèutiques? Sabíeu que hi ha una dona que acaba de mig sortir d'una "grave enfermedad cerebral?" (eufemisme de "tumor-com-una-patata-al-cervell")?
El més fascinant: en 25 minuts ningú ha parlar de "psicòlegs","teràpia" o "malaltia" sinó de "expertos", "asesores", "coach" (jo de gran, vull ser "coacher"), "técnicas", etc. Ah, el poder la paraula. Clar que sí, tu canvia el llenguatge que amb això solet ja estàs canviant la realitat!

10 comentarios:

Anónimo dijo...

No sé si us cal o no, però aquí va una breu aportació femenina.

Si vosaltres esteu desesperats i suicides davant la realitat, imagineu com estem nosaltres, les dones de la vostra quinta! I no diguem aquestes sis!

Es nota q des de q he tornat al mercat no faig més q trobar-me amb diguem-ne homes q quant més alts i forts més acollonits i dèbils, q no saben què volen però q sí q ells han d dominar?

Dr. Bermúdez dijo...

Ciao, belli e belle,

he tenido a bien visitar la página web de La Casa de Cristal, y dos aspectos me han llamado poderosamente la atención:

1. Que los llamados nuevos miembros del equipo de "asesores" sean un entrenador personal y un nutricionista.
2. La descripción/autodescripción que de las pacientes/concursantes se hace: "Mama Linda, una sorprendente mujer que tiene el don de adivinar el futuro, a Rosario, una chica muy extrovertida que teme no saber estar sola, y a Reyes, que trabaja en Protección Civil y se define a sí misma como hippie."

Respecto al primer punto, una duda: ¿tan ligado está en el universo simbólico femenino el peso y la insatisfacción? Lo digo porque no es raro ver programas del tipo "Peso trescientos kilos y soy feliz", en el que verdaderas ballenas Yubarta confiesan lo satisfechas que están de sí mismas a pesar de sus brutales dimensiones...
En lo referente al segundo punto, una pregunta: ¿no os recuerda un poco a esos scripts básicos que se presentan a las productoras de series de televisión, tipo "va de un grupo formado por un ex-carcelario filósofo, un futbolista ciego y un sordomudo con facultades paranormales que montan un bar en San Cosme..."?

Sin más, se despide

Dr. Sandro
Incrédulo

Pansete dijo...

Benvolguda Ex,
Cal, cal. I tant que cal. Endogamia Virtual és de naturalesa masculina i justament per això escoltem amb atenció i reverència el que pugui dir una dona. Si heu repassat alguns dels post anteriors, us adonareu que, de tant en tant, algú de nosaltres -jo, per ser més exactes- es pregunta per l´Etern Femení, uséase, "què és una dona?".

El mateix Freud va contestar aquesta pregunta amb un elegant "doncs no tinc ni puta idea" (i no va de broma...). Com saps, davant atacs emocionals que les dones tenen -ara sí i ara també- i que ni vosaltres mateixes enteneu, els homes solen preguntar-se: "¿pero què coño le pasa a ésta ahora?". Ai... però no veus que no ho sap ni ella, capullo?! Per què li preguntes?!

Al tema: si fins ara aquesta pregunta només es circunscrivia a l´àmbit de la femeneïtat, estic convençut que cada vegada més els homes tampoc acaben d´encertar què cony -millor dit, què collons- són ells mateixos. És clar: tant Boris Izaguirre, tant Beckham i tanta metrosexualitat confonen al més machote; es lo que tiene... Després, aquestes modes socials passen i apareixen com a models els canalles tipo George Clooney i ja veus als curts de gambals de sempre més i més perduts...

Agita (no pas barregis... "007 dixit") això amb el temor al compromís típicament masculí i tenim la troca liada (hi ha estudis psicològics que afirmen que la por masculina al compromís depèn d´un gen del cromosoma 16. Però jo no sé si creure-m´ho...).

Les dones estan refotudes, sí, d´acord. Però el percal masculí encara està pitjor. Tens tota, tota la raó... Però la confirmació tampoc és d´una gran ajuda, oi?

Dr. Bermúdez dijo...

Estimado Pansu,

me sorprende muy mucho su anterior comentario, especialmente por lo comprometido de su tono y lo moderado de sus afirmaciones. Evidentemente, está usted afectado por el llamésmosle "mal de fémina", y es que la mera presencia de una represente del sexo opuesto en esta página le transforma a usted de irreverente cantamañanas en correcto caballero que responde con cortesía a preguntas que ni siquiera le han sido planteadas -repase usted el significado de la expresión "pregunta retórica"-. Lo digo porque este síndrome terrible que a usted le afecta no es en absoluto raro, bien al contrario, afecta muy a menudo a hombres de toda condición que, mientras que se encuentran entre semejantes de su mismo sexo se comportan de un modo mientras que en el momento en que aparece una fémina en el horizonte, mutan su actuar hacia formas más moderadas y caballerosas...

Sin ánimo de juzgar su comportamiento, pues es evidente para los que le conocemos que usted actúa bajo los efectos de su dolencia, me permito sugerirle que haga memoria y trate de recordar las bellas y precisas definiciones en absoluto obsoletas que usted y yo mismo habíamos dado a la llamada "nueva feminidad" así como a los comportamientos de esa mal denominada masculinidad "metrosexual", siempre de cara a despejar las nubes que le embotan la cabeza y le impiden ver con claridad la meridiana obviedad del mundo y sus habitantes. Ah, y otra cosa: recuerde que su tan estimado doctor Freud consumía más drogas que las que usted o yo podríamos nombrar.

Sin ánimo de polemizar -no, qué vá-, se despide

Su amigo Dr. Sandro
(Siempre faltando...)

Aleix dijo...

Endogamia Virtual: versió per tots els públics? Ultimament veig com els comentaris dels articles comencen a adoptar el mateix rol que els extres dels dvds cutres de 5,95; una mena de re-lectura de l'anterior en clau didàctica amb un doble proposit: aclarir que no, no som terroristes internacionals i, de passada, permetre un mínim debat amb altres éssers d'aquest planeta (la mena d'essers que, per exemple, tenen coses més interessant a fer amb la seva vida que estar al corrent de les versions italianes de les cançons de Julio Iglesias).
Si, com em veig a venir, els nostres articles son d'una contundència que directament inhibeixen les nostres masses lectores; pot ser aquesta secció de comentaris un espai una mena de comentari de text obert al pesament no endogàmic, una mena de "como se iso"?

Parlant sobre debats i sexes alternatius, me pido la vez per escriure sobre les apassionants estadistiques d'ahir sobre assetjament sexual. Ja veuràs tu la de notes aclaratories que necessitarem (i la de nits dormint al carrer)

Pansete dijo...

Apreciado Dottore,
Quizás esté usted en lo cierto. Pero creo que se equivoca cuando cree que la Ex sólo hace una pregunta retótica. Acepto que podría parecerlo e incluso es posible que ella misma lo confirme, haciendo innecesaria mi ulterior respuesta que agitaba, pero no batía, diversos conceptos de facil comprensión. Pero la Ex en este momento es estandarte de muchas (mujeres, no "ex"), y es consciente de su condición. Y es que la tristeza invade a las mujeres heterosexuales en general. ¿Tristeza? Mmmm... ¿No sería más bien desconcierto? Pues no. Desconcierto es el que nos invade a los hombres cuando nos preguntamos "¿qué quiere una mujer?". Tristeza es lo que las invade a ellas cuando se preguntan, sabiendo la respuesta, "¿Y este mierda es un hombre?".

I amic Aleix: recordeu que el terrorista internacional también tiene su corazoncito... And sometimes is more human than humans...

Endogamia Virtual: donant de menjar al probe Migué des de 2005.

Pansete dijo...

I posats a entendre què és un blog des d'una perspectiva friki...
http://www.uoc.edu/in3/dt/cat/gil0705.html

Aleix dijo...

AAAAARRRGHHH!!!!

"La segona perspectiva és una mirada des de dins, a partir del back, el rerefons des del qual actua el blogger. Les entrevistes a diferents autors de la comunitat catalana han servit per a capir com es construeix el context de producció en els blocs, a través de la percepció sobre el programari i el disseny, la importància dels enllaços, els continguts, els arxius històrics, la interacció i l’audiència en general. L’autor conclou que el bloc és un espai d’autoedició, en el qual el blogger escriu i publica sense necessitat d’intermediaris i on predomina el text com a principal mitjà expressiu. Els enllaços constitueixen un capital social de primer ordre que permet concebre la blogosfera com un conjunt de textos interrelacionats."

Dr. Bermúdez dijo...

Ese tal Enric Gil... en fin. Mierda.

Sin más, me largo, que huele demasiado para mi gusto.

Pansete dijo...

¡Y a veces incluso me llama maricón mientras muerdo la almohada! Habrase visto... En fin, que el programa que usted tantas ganas tiene de ver se emite por la "condena Quatro". Es de emisión diaria, por lo visto. El día que lo vi lo emitían a eso de las 15.50 o sea que calcule usted o mire la página web de la susodicha condena. Las horas son así de raritas supongo, en parte, porque lo emiten en riguroso directo. Y la histeria, en directo, gana mucho. Por cierto, la presentadora es Ana García Lozano, la mítica Ana.
Joder con la Quatro... Por cierto, insisto, y mucho, en que veáis "Inspectores del Sexo" en Localia.

Subscribe