S'ens acumula la feina... Vamos al tema:
- Brutal noticia, destapada en exclusiva per Star News de North Carolina (i copiada pels amiguetes de Fallon Planning): Prayer has no benefit for patients in study, així en anglès que sona més potent. Poc comentaris es poden fer a una revelació de tal fondaria social. Han calgut 2.4 milions de dollars per garantir que no, de veritat, que no serveix de res.
De totes maneres, encara hi ha espai per a La Veritat, com diuen els researchers, molt professionals ells: "...their $2.4 million study could not address whether God exists or answers prayers made on another's behalf. The study could look only for effects from the specific prayers offered as part of the research, they said."
Aaaahh, bueeeno... ara ho entenc tot. El més segur és que Déu passi olimpicament de les pregàries que fan aquests researchers de pacotilla; com vols que els faci cas, si , com a bon omnipotent, ja sap que les pregàries son una vil excusa per un research d'aquests? Si es que hay mucho listo por ahí...
- Llepem-nos les ferides d'aquest insult al research amb un bon insult a l'humor: Alfredo Urdaci Live
Amics, què dir? El monòleg de l'Urdaci es clavadet a les converses de tren entre joves d'avui en día, on ell intenta en va lligar-se a la jove professional que acaba de tornar d'erasmus demostrant el seu sentit de la autoironia per acabar demostrant que només ell troba graciós que els informes no estiguin ordenats alfabèticament, sinó per dates.
Llàstima que en Flo no l'hagi ensinistrat en la norma bàsica dels monòlegs. Sempre, sempre, comença amb un "venía hacia aquí en el taxi..."
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Estatuts
Club social per a cavallers (i la ocasional dama perduda) compromès amb València i tot el que representa.
Tuite
Consiglieri
Amichs e Amats
-
-
My beloved childrenHace 8 años
-
-
Nau at...Hace 12 años
-
-
-
-
-
-
Abans sí que en sabien.Hace 15 años
-
A LOS ANTI POSTLOST: VolvemosHace 13 años
-
-
Humor vernáculoHace 14 años
-
-
Los 7-11 se convierten en Kwik-E-MartHace 17 años
-
Canción del verano 2004… ¡20 años!Hace 3 meses
-
De gats vells i cirerersHace 14 años
Hemerotèca
-
►
2012
(13)
- ► septiembre (3)
-
►
2011
(16)
- ► septiembre (2)
-
►
2010
(72)
- ► septiembre (5)
-
►
2009
(82)
- ► septiembre (9)
-
►
2008
(54)
- ► septiembre (5)
-
►
2007
(114)
- ► septiembre (7)
-
▼
2006
(303)
- ► septiembre (22)
-
▼
abril
(31)
- Gracias por este sueño
- De profesión sus agresiones
- The way of the Monkey
- Geox by Pope
- No fears, no limits
- Mundo ESO
- Otros buenrollistas
- Más real que un duro sevillano
- V de Vamoshombrenomejodas
- De responsabilitas
- Z de Zurullo
- The Quim Monzó way
- À la recherche du Mazinger perdu
- Ecce Homo
- Molvanos todos
- Trobarem a faltar el teu somriure
- El porno es cultura
- Turkish way
- Ich bin Deutsch
- In memoriam
- Blogosfera femenina
- Hardcore chungo
- La bestia y la bella
- Kitsch life
- Arrambades a dojo
- ¿Cuánto vale tu madre?
- Endogamia y la magia del ciberespacio
- Proselitisme
- ...y entonces me pregunto: ¿es necesario?
- "Ustedes no saben lo duro que es..."
- Je acuse a Sant Joan Despí
3 comentarios:
Ai, jo tinc un sentit de la vergonya aliena (que no de la pròpia) massa desenvolupat com per visionar més de vint segons del vídeo... Ja només de veure com no sap on posar els braços, se m'esgarrifa el cos. No puc, no puc. Lo de Goatse sí, però això és superior a mi...
Té la gràcia al puto cul. AL PUTO CUL!!!!! Ja imagino al regidor aplaudint com un mico per a que els micos del plató sapiguen quan riure...
Por favor, un poco de dignidad. Es de lo más patético que he visto en años... Si la cagaste y te pillaron, apechuga, pero no te rebajes a la retranca barata por un mendrugo de gloria televisiva -que ya me dirás, en el show de la bola de sebo esa-. En fin, que si hubiese visto una representación de Els Pastorets interpretada por soldados norteamericanos y mujaidines talibanes no me habría sentido más abochornado. Desde aquí, y a modo de conclusión, propongo un fondo solidario para Urdaci y su familia, para que pueda vivir sin tener que avergonzarnos con su rastrero comportamiento: porque, como nos enseñó Balzac, incluso los miserables tienen derecho a serlo con decencia...
Al final l'he vist. Mare-de-Déu-senyor, Baldrick...
Recordo allò de cé-cé-o-o. Recordo el dia que el PSOE va guanyar les eleccions i vaig rebre un SMS que deia: "Urdaci, te quedan dos telediarios" (broma brillant en la seva senzillesa). Recordo (o ho vaig somiar?) quan les masses, convulses, volien matar a l'Alfredito. Recordo les mentides (les passades i les actuals... que aquest paio té un blog! Com nosaltres!). Però o la memòria em falla o els falla a tots els altres fills de puta.
Ja que aquest senyor és funcionari, perquè no l'enviem a Irak a que faci de corresponsal, preguem per que el segrestin i ens el tornin decapitat? Ai, no! Merda! Que ara, via 400 milions de las antiguas pesetas, s'ha demostrat que pregar no serveix de res...
Publicar un comentario