3:14 p. m.

Geox by Pope

Publicado por Aleix |



Patidifús m'he quedat al llegir aquest imprescindible article del Wall Street Journal (si, si, el maueix Wall Street Journal). Tots ja sabiem que aquest papa era un catxondo i, com a bon nazi, un fashion victim de la muerte.Ara, lo d'aquest article té bastanta tela: el Papa és una especie d'anunci amb potes que, cual membre de la familia Serrano, tan et llueix unes ulleres de sol Serengeti en les seves excusions, com s'et calça unes Geox per anar de passeig. Y tan ricamente, oiga!



Les declaracions dels implicats no tenen desperdici: "Si el Papa usa els nostres productes es que funcionen. Quin millor testimoni?" Pues, si, desde fa temps el tema dels testimonis el porta molt bé l'esglesia catòlica.

La llista de marques es potent, des de la Natuzzi, fins a la Volkswagen, la BMW o la Mercedes, però el millor havia d'arribar al final. Casi que passo de traduir-ho perquè l'original conservi tot el seu impacte:

Apple Computer Inc. declined to comment on the pencil-thin iPod nano that Benedict received as a gift from employees of Vatican Radio on the station's 75th anniversary. Radio technicians specially ordered the nano from Apple with the engraving "To His Holiness, Benedict XVI" and packed it with Vatican Radio programming. But Apple trade magazines, such as Macworld, immediately trumpeted the event, peppering their Web sites with newspaper reports of the gift.

Pues això, jo també declino els comentaris...

8 comentarios:

Pansete dijo...

Ratzinger, l´home anunci.

Bé, tampoc estranya del tot tenint en compte la necessitat d´autobombo de la institució que representa. Mal que em pesi dir-ho, i malgrat sé que no us descobreixo res de nou, moltes de les obres d´art que venerem no són més que això: anuncis, publicitat. Quadres, retaules, esglèsies, catedrals...

Algun consol? Mmmm... ¿potser veure a Caravaggio com el primer subvertiser de la història de l´art? Clar que ja sabem què ocorre amb la dissidència...

6:50 p. m.  
Pansete dijo...

I per cert, no et fiquis amb mi o aniràs a l´infern dels publicistes. El turment és horrorós: et seuran a una cadira de la que no et podràs moure, et cascaran davant una tele i et passaran TOTS els anuncis del grup Pasqual, des del primo de Zumosol al del efecte Matrix fet a base de dir als actors que es quedin quiets mentre la càmera gira. I això durant tota la Eternitat. Avisao quedas.

6:54 p. m.  
Aleix dijo...

Jo? Però si estic aqui calladet sense dir res... ;-)

7:56 a. m.  
Aleix dijo...

A mi el que em fascina en realitat és que algú encara vegi Ratginger Z com una icona pop vàlida. Vull dir que, de tots els famosetes que hi ha en el mon, aquests paios han anat a pensar en ell! Serà veritat que la juventud està con el P(a)p(a)?

8:13 a. m.  
Pansete dijo...

L'ombra de Wojtyla Superstar aka "el pichabrava" és allargada. A més, un Papa en realitat agafa la cartera de clients que deixa l'anterior.
Sovint em pregunto (massa temps lliure) si encara no connectaria més amb els joves si, per exemple, digués que això del condó "home, doncs no hi ha per tant" o bé "també hi ha un limbo pels vostres gossets morts!".

Però havent conegut de prop, encara que amb la distància suficient com per haver conservat un xic de salut mental, tristos especímens vinculats a les conyes de les joventuts religioses militants, crec que en realitat el que volen els joves és tot el contrari, és a dir, volen que els donava Wojtyla: intransigència, prohibició, amenaça de pecat i de càstig. O sigui que no t'equivoquis, Benedetto. Al cap i a la fi això els permetia mortificar-se i per tant donar sentit a una miserable vida i també els permetia pecar de tant en tant (fonamentalment quan els testicles estaven a punt de rebentar o alguna no donava l'abast a fregar el terra al seu propi pas) i així gaudir de l'acte amb culpa, vivint aquella sensació de "Déu m'està mirant i jo aquí follant com un conill. Perdona'm Déu, perdona'm! Però és que això és molt guai!", actitud esclava que revela una condició espeiritual miserable.

9:06 a. m.  
Aleix dijo...

Doncs si, es nota que tens informació de primera mà sobre aquestes criatures...

1:54 p. m.  
Pansete dijo...

És que tinc un passat notablement trist...

4:23 p. m.  
Dr. Bermúdez dijo...

Recordad, hermanos, el lema del masoquista: no hay placer sin dolor. Así que ya sabéis; para gozar de lo bueno, un poco de autoflagelación y tira millas: "No, si yo soy fiel... pero hay que ver cómo me la está chupando la tipa esta. Luego se lo lloro a la maroma, y a ver qué pasa...".
Sí, posible lectora: los hombres, y yo el primero, semos una mierda. No lo dudes, hazte lesbiana -que yo, como Pelé, "tambén o'faria"-.

Atentamente,

S.

9:37 p. m.  

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)
Subscribe