¿Qué es Endogamia Virtual? ¿Y tú me lo preguntas?
I pensar que la bombeta se l'il·luminà després de ser conscient que les anàlisis semiòtiques de Il Divo es perdrien en qualsevol servidor de mala mort! Això no podia quedar així: a partir d´ara la nostra mediocritat la faríem pública... però només a nosaltres mateixos: Aleix, Dottore Sandro, Irra i un servidor. Malauradament, fa mesos que l´amic Irra es troba en un procés d'ascesis que no el permet escriure tant com la seva wild side voldria -de fet, el cabró no escriu una merda-, però sabem positivament que ens llegeix, tot agraint el cel d´haver-se sabut deslliurar de nosaltres tan aviat com va intuir que això només comportaria denúncies, insults i queixes de l´Associació "Estimem València, ¡ché, collons!"... entre d´altres.
D´aquí el blog i el nom: "Endogamia Virtual, un blog dedicat a nosaltres mateixos, con dos cojones". Però tot canvia i els endogàmics sembla que volen ser-ho una mica menys... Hem travat coneixença amb gent entranyable (veure els nous links a "Guies espirituals") de la que esperem grans coses en un futur perquè el seu present ja és gran i la seva mirada és també la nostra. Internet es lo que tiene.
- al "Gente" volem sortir de relleno, saludant a càmera darrera del reporter, mentre aquest explica com han degollat, per enèsima vegada, a una pobra dona allà on la civilització perd el nom i comença l´horror, l´horror... Yes, you know: V de València.
- al "Mira quien baila", ballant una sardana rumbera mentre pategem la Bebe -i a tantíssims altres- al mig del corrillo i la Rosadespaña se li asseu al damunt (aprimar-se no implica, necessàriament, deixar d´estar gordo, amiga Rosa: no t´enganyis).
- però també al "Supervivientes", provant d´ensenyar a cantar a la Vero a base d´eixamplar la seva gola. I sabeu de quina manera...
- al programa infecte de l´insecte paràsit que és el Monegal, qui, perquè negar-ho, ens té fins als collons amb el seu canari, els seus "Ah" i el seu accent xava de mort de gana.
- volem sortir a les mañanas de "Saber vivir" del Dr. Mabuse aconsellant a les velles com matar d´una puta vegada el porc que l´ha maltractat durant quaranta anys i que es rebentin la pensió a base de comprar vibradors Durex a la farmàcia.
- volem sortir a la final de Mundial ballant samba amb el Ronaldinho al mig del camp mentre una colla d´alemans se´l miren i pensen "si estuviera aquí uno que yo me sé, ibas a bailar tú por los cojones, mono de mierda".
- i, sobretot, volem sortir a Quatrosfera, matar salvatgement l´homínid cool que té per presentador i amb una mica de sort, colar-nos al camerino de la Kira i l´ensumarem les calces, mentre plorem de felicitat i una pol·lució s´escapa, lànguida i feliç...
Quantes, quantes coses ens agradaria fer... I tant poc temps per fer-les...
Aleix: mai tindrem prou paraules d'agraïment. Des del fons del meu anus, rep la meva gratitud més càlida i sonora.