Recordeu quin fart de riure el desembre del 2001, quan milers de persones van comprar de tot amb les pessetes en diner negre que tenien acumulades? Mai s’havien fet tants regals com l’any abans de la substitució de la pela per l’euro. el personal es va inflar a comprar rellotges, barques, pisos, i cotxes. Sobretot cotxes.
Doncs “de aquellos lodos, esta mierda carreteras”. Les ciutats fa anys que estan envaïdes per trastos gegantins, de mida camioneta però conduits com si fossin Seats Ibiza. Individus que en sa puta vida han manegat res més gran que un Fiat Panda ara es troben al volant d’un AT-AT de quatre rodes. Són els nous cotxes de narco.
Ja li haguessin pogut posar Renault Yeyo
Els cotxes de narcotraficant d’antanyu eren trastos incòmodes, difícils a la vista i que cantaven com Jorge Javier Vázquez al Saber y Ganar. Vamos, la típica mostra de white-trash cañí. En aquells pollosos 80-90 els Renault Fuego i els Ford Sierra facilitaven el treball policial una barbaritat: només calia esperar a que tornés el seu propietari per dur-lo directe a comissaria.
Un notari. O un advocat, fijo.
Quan va tocar canviar de model, la fauna narco va seguir les tendències. Caigut el teló d’acer, l’expressió de la individualitat, el pensament postmodern i lo que ve a ser el mal gust van donar lloc a una anys dominats pel tunning. Alerons de tres pisos, llumetes de coloraines en els baixos, calcomanies XXL en els laterals… Cada narco va marcar personalitat pròpia, al temps que els mecànics començaven a estiuejar a St.Tropez.
They see me rollin’…
Els 2000 en canvi ens han tornat a una certa uniformitat, com venint a marcar una espècie de conformisme post 11S. Això, o el canvi de l’euro els va agafar amb els pixats al ventes i van haver de quedar-se amb el model de fàbrica.
El mal gust i la tendència a cotxes enormes es manté intacta, afortunadament. I es que el narco ho té clar; qui és l’amo no té perquè amagar-se de res.
Proud to be borderline
Així que ja ho sabeu. Denuncieu tots els conductors de monovolums, crossovers i putes merdes gegants als Mossos i fareu un servei al país. Potser no tots acabaran sent narcotraficants, però per simple estadística contribuireu més així a la lluita contra la dronga que el gos policia de morro més fi.
I si no, bé, haureu netejat el carrer de conductors fills de puta durant un parell de dies, que no deixa de ser un altre tipus de contribució patriòtica.
Endogàmia Virtual: Regalant caramels a la porta de les escoles des de 2005.