see more Poorly Dressed
Endogàmia Virtual: Your mother is a hamster
see more Poorly Dressed
Endogàmia Virtual: Your mother is a hamster
Mireu, tal qual ho diu El País, amb les parts més indescriptibles destacades en colorins:
“Crea y gana con Banksy
El País y Avalon te proponen tomar las calles con tu arte ante el estreno en España de la película sobre el artista urbano Banksy Exit through the gift shop
EL PAÍS - Madrid - 14/09/2010
Vota
Resultado 65 votos
Ante el inminente estreno en España de la película Exit Through the Gift Shop, Avalon y EL PAÍS caldearán las calles antes de que puedas ver la película en los cines. Exposiciones, preestrenos exclusivos y un concurso en el que tú eres el principal protagonista para celebrar el estreno del documental sobre la obra de uno de los artistas más importantes de principios del milenio: Banksy.
Decenas de globos en un árbol de Valencia. Aviones de papel sobre el cielo de Barcelona. Pintura en los muros de un edificio abandonado de Bilbao... todo ello es arte y tú también puedes hacerlo. Mándanos tu obra antes del 01/10/10 a banksyexit@gmail.com. Las obras podrán verse en el blog , y las cuentas de Facebook y Twitter de la película. Las más innovadoras obtendrán entradas para los preestrenos en Madrid, Barcelona, Valencia y Bilbao. Cada uno de los 10 finalistas recibirá un ejemplar del libro editado por Taschen Trespass: historia del arte urbano no oficial y el ganador unas Converse customizadas por los artistas Freeuno y B-ita (TwoCaps). Más información sobre el concurso Street Yourself aquí.
Pero hay mucho más. En la exposición online 50 días para un homenaje al Street Art podrás ver una selección del mejor arte urbano de los últimos años con obras, entre otros, del propio Banksy pero también de Space Invader, JR o Shepard Fairey. Y en el blog que hemos creado para la ocasión , también encontrarás información sobre estrenos exclusivos, intervenciones artísticas, charlas y encuentros... Una apasionante serie de actividades para tomar el pulso a la actualidad del arte urbano con Avalon y El País.”
Endogàmia Virtual: Cultura de la bona
Ja d’entrada els demano disculpes pel que veuran a continuació. Si vostès valoren un mínim la seva salut mental no li donin al play. Pensin que a mi em fa tant de mal com a vostès.
O quasi
Llestos? Doncs primer mirin aquesta cosa:
I ara mirin aquesta:
Vòmits existencials? Deja vu del xungo? No m’estranya. Vostès no només han vist dos anuncis horribles, es que han vist el mateix anunci dues vegades: Protagonista femenina amb problemes d’autoestima + producte miraculós = autoestima pels núvols i triomf (si per triomf entenem lligar amb un maromo del discopaf/ la platja de Lloret).
L'única diferencia és l’edat de la protagonista. En un cas, una niñata de la ESO presa de les hormones, en un altre, una dona adulta (?) de treintamoltllargs
Potser em diran que el 99,99% dels anuncis segueixen el mateix esquema problema-solució. D’acord. Ara bé, el que aquí tenim son dos anuncis que presenten exactament el mateix problema (l’autoestima femenina) i ofereixen dues solucions que no tenen res a veure, però que resolen el tema exactament igual. Moraleja: Les dones de quaranta tenen la mateixa maduresa que les de 15.
Potser el que passa és que les dones funcionen una mica a lo Benjamin Button: de petites son una proesa, i conforme es fan grans degraden el concepte de sí mateixes fins a l’extrem de pensar que no podran banyar-se a la platja sense un iodur abans. Serà això el que explicarà la mítica maduresa de les joves fèmines. No serà que, en comptes de “madurar abans que els nois”, les de quinze ja estan a la banda que fa baixada de la maduresa, en un camí sense retorn cap a la idiòcia?
Posem per cas
Si els sembla que generalitzo sobre les dones a partir de dos anuncis merdosos, segurament concebuts per un creatiu calvo i panxut sàpiguen el següent: 1) Cap agencia de publicitat pot imposar el seu criteri per les bones, totes les campanyes han de ser aprovades per un equip de marketing que, per cert, sol estar ple de dones, i 2) Cap equip de marketing tampoc sol imposar el seu criteri per les bones, aquestes campanyes es testen en grups de consumidors (en aquest cas consumidores) que l’analitzen, el disseccionen i estableixen un veredicte. Dit d’un altre manera, ensenyar una dona fent la marranota provoca un daltabaix en el personal, però ensenyar una dona amb un CI negatiu no.
En fin, pilarín
Aquest anunci no ha estat retirat ni per Autocontrol (que sí sol retirar anuncis on hi han pinyos o tetes), ni ha rebut cap queixa a l’Institut de la Dona, ni sembla que cap consumidora de Activia ha trucat al telèfon d'atenció al client per posar-los de volta i mitja. És un anunci més, normal i corrent… que collons, és un anunci progressista, solidàri i sostenible. O es que l’agradable veu en off no es passa l’estona clamant per l’alliberació de la feminitat? Un premi li haurien de donar!
Aquest, per exemple
Endogàmia Virtual: Yogurines
En serio, no. Tant se me’n fot si et veu a tu mateixa com una jove autèntica i rebel. Ets una niñata incapacitada per a l’actuació que ni és capaç de posar cara de mala llet en una foto com aquesta.
Així últimament sembla que molt de famosete li dona per ensenyar el dit. Molta famoseta, sobretot. Es veu que algun publicista ha descobert ara la foto de Johnny Cash fent el gamberro, i au, tota la canalla a imitar-ho.
Algunes ho fan com mig dissimulant…
Altres en plan “aquí estoy yo con un par”…
I altres… bé, altres…
Per últim, hi ha aquesta imatge desconcertant:
La plana de Perdidos està… enfadada? Contenta? Estava enfadada i a mig gest ha recordat un acudit molt bò? És una tia rara que que es fot tres JBs per esmorzar i així acaba?
Ni idea, tu. Jo personalment no acabo d’entendre aquesta mania de fer-se la punk quan s’és una floreta del bosc. Si nostrusenyor t’ha donat una careta de no trencar un plat, no intentis ser una radikal sense portar una bona taja a sobre:
Per si un cas tu a lo tuyo, que estàs més mona.
Veus? Molt millor així que fent cara de choni, home, molt millor.
Endogàmia Virtual: Amants del fingering
Avui he vist a la tele al calvo de Celtas Cortos i la primera cosa que he pensat és “aquest tio sobra”. No en la tele, o en la música, sobra en general, to ell i la seva persona ridícula.
Els que estan darrera també sobren basant ja que hi som
El calvo dels Celtas Cortos es diu Jesús Cifuentes, pero els locutors de la arradio li diuen “el Cifu”. Només per això ja té un lloc d’honor en el panteó de l’odi, però no se vayan que hay (mucho) más.
D’entrada el paio aquest és de Valladolid, cosa que ja no anuncia res de bo. Si tenim en compte que l'enginyós (sic) nom del grupet hauria de ser un joc de paraules entre la marca de cigarros i la seva denominació d’origen, doncs ja anem malament. De totes maneres, si ens centrem en l’engendru en qüestió, retinguin aquest concepte: el Cifuentes era treballador social.
Se suposa que la seva fascinant vida al servei del dèbil va atorgar-li un sentiment poètic sense precedents, a l’hora que una autenticitat a prova de bombes, com demostra el fet que sigui calvo i porti perilla. Si han esborrat de la seva ment algunes de les lletres perpetrades per aquest paio els felicito i a l’hora els compadeixo per el que ve a continuació:
Aquesta és una de les cançons clàssiques del grup, en permanent heavy rotation a Kiss FM i similars. Val la pena repassar-la ja que conté tots els tics del izquierdoso mojabragas: falsa poètica de barri baix, paraules com “currando” per acostar-se a la jovenalla, autoventa descarada de si mateix com a paio íntegre que no es ven al vil capital com els demés… en fi, un destil·lat amb gaites del perroflautisme chic que encanta a tot el públic de los 40 Principales amb crisi de consciència cada vegada que consulten l’iPhone. Sàpiguen que han cantat aquesta cançó en públic amb Amaral i Seguridad Social, queda tot dit.
El que Espanya entén per un mojabragas
Si el grup és odiós, el tipus en solitari està sembrao:
“Yo soy pirata desde que nací.”
“A lo largo del tiempo el contenido filosófico ultimo que hay detrás de alguna manera sigue siendo un poco mas de lo mismo de lo que he hecho en otros momentos con celtas, porque mis planteamientos son básicamente combativos: reivindicar el anarquismo libertario como filosofía de vida, pero lo digo con la boca llena, aderezado con una manera de hablar igual un tanto poética, también hay canciones que hablan mas de sentimientos.“
“Una cosa que quería comentaros es que durante la grabación (a nivel ínternáutico a ver si me pongo yo las pilas) nos hemos inventado un pueblo virtual, que será quizás donde nos sirva como lazo de comunión con el personal y el pueblo virtual se llama “cdrom de campos” y gobernado por Don Nadie. Pregunta por don nadie, don nadie no sabe, vota por don nadie, don nadie te ayuda.., Además que hemos pillado el dominio y el rollo ese y estamos trabajando en ello. Yo creo que va a ser una movida guapa.”
Prou. Prou d’aquest paio. A la paperera de reciclatge ja.
Endogàmia Virtual: Cuentistas.