Avui hi ha APM. Com creieu que aquest excels programa tractarà l’accident de Castefa?
1. Nein! Castefa is verboten!"
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Endogàmia Virtual: La vida es asín
En un d’aquest països desenvolupats han tingut la brillant idea de crear un canal de noticies fet a base d’animacions estil Sim City, partint de la premissa que, per bé la gent ni llegeix ni entén el que els hi dius, els fa molta gràcia veure ninotets que es mouen i fan ganyotes.
Me lo han puesto a huevo
El canal de Llutuve és la mar d’entretingut. Últimament es dediquen molt a les noticies sobre gent que xuta pilotes animades amb el Pro Evolution, però la joia de la corona son el que en podríem anomenar el Noticias del Mundo 2.0”. Un, dos, tres, responda otra vez:
Sensacionalisme verité
Històries d’amor friki en la tercera edat:
Patriotes busca Binladens:
I anar fent. De totes maneres, els que triunfen de veritat són, es clar, els de rumors guarrindongos. Aquí n’hi ha un que no puc entendre gaire, però que sembla tenir a veure amb una noia amant dels tatuatges i els caballs:
Ara que ja tenen clar de què estem parlant, anem one step beyond, que dirien aquells. Fins ara la cosa ha anat de gent més o menys anònima però, que passa quan hi incorporem personal més conegut, per exemple, politics. Ah, la cosa millora que és una barbaritat!
No sé si és l’Obama provant la nintendo 3D, fent de He-Man, o visitant les oficines de la OCP, però l’Obama és segur. Una mica així a lo Barça Toons, amb una cara de alelao considerable, i és que amics, l’animació d’aquesta colla hi posa molta voluntat però els moviments semblen propis d’una peli de zombies serie Z renderitzada amb un spectrum.
Uns moviments espasmòdics que van niquelaos per aquest vidrio:
Si amics, Al Gore fent que una massatgista li toqui les parts. Cal veure el video sencer i no perdre detall, la sensació final és semblant a la d’agafar la barbie de ta germana i fer-la copular amb un pequeño pony. Inquietant i fascinant a parts iguals, com un atropellament massiu en una estació de la costa, posem per cas.
Els avançats del NMANews ens ensenyen el futur, així de gratis. Ara que ja podem articular l’Obama, en Gore i en Bin Laden ja no cal inventar-nos les noticies, ens podem inventar fins i tot les proves documentals! S’imaginen el que donaria de sí un canal com aquest recreant lo de Castefa amb captures del Carmaggedon? O un Millet capturant monedes a tota pastilla a lo Sonic?
Informàtics! El món és ple d’oportunitats mentre us la peleu amb la Carbonero! Renderitzeu un Montilla i a viure!
Endogàmia Virtual: Reportatges en exclusiva des de la green zone intel.lectual
Aquesta gent vota.
Endogàmia Virtual: Colonialisme for the win.
Hi ha gent (bé, una gent) que ens ha demanat la opinió sobre una cosa anomenada “Operación Momotombo” a Antena 3, que sembla una peli del Pajares ambientada a Tanzània i ha resultat ser un Generación Ni-ni a les sudamèriques.
Nominació flagrant, se li ha trencat el sac!
Com que no en sabem res més, he decidit lligar el tema amb un altre cosa de la qual no en sabem gaire, però sembla igual d’exòtica: el mundial de El Rey León.
Simba + Kaneda for the win
Ens hem passat varies setmanes aguantant interminables telepromos on tot de dones cridaven com histèriques mentre negrets de diferents mides feien acrobàcies que ni el Messi de la Rambla de Barcelona, rematades amb lletres de pal com fetes amb canyes i postes de sol del serengueti.
Prenyades + deserts: el que la Fifa pensa de l’Àfrica
Tot com així tribal i autèntic i que t’hi cagues de negre. Reportatges al País elogiant el retorn del futbol a l’Àfrica (?), recordant la de fungolistes negrets que juguen a la Champions i tal. Vamos, que això del mundial de El Rey León era poc menys que un acte de justícia divina, el reconeixement a tot un continent i blablabla… Tot la mar de respectuós i solidari, per molt que tracti Sud-àfrica com si fos Kènia i es quedi tan ample.
I aleshores passa això:
Pareu les màquines! Ni vaga general, ni crisis bursàtils, ni tant sols la Roja Campeadora, el prolemón del segle, el desastre que assola el món és aquesta cosa de plàstic amb nom de mal lleig: la vuvuzela.
Ah, que diria l’avi Monegal, heus aquí que els negrets han deixat de ser simpàtics de cop i volta:
El mediocampista francés Yoann Gourcuff se unió al coro de críticas contra las vuvuzelas y les atribuyó parte de culpa en el pobre empate a cero que su equipo logró en el debut ante Uruguay. El irritante estruendo que provocan las vuvuzelas "es una de las explicaciones para nuestros errores de posición y de pase", señaló el delantero del Girondis de Burdeos, citado hoy por medios franceses. "Con el ruido no se entendía nada de lo que decían los demás jugadores", explicó a la emisora francesa TF1.
Mira tu per on, resulta que la “passió africana”, la “intensitat”, el “color” i la “vitalitat” dels fosquets ara toca els collons. Amics, no ens cansarem de repetir-ho, quien con negritus se mundializa, vuvuzelao se levanta. O, dit, en termes més generals, no oblidi’s mai que no ets en un país romanitzat, darling.
Potser la Fifa es pensava de veritat que els africans són tots fans de l’Elton John que van cantant Akuna Matata pels carrers. Gent la mar de civilitzada que deixen la llança al porxo i es prenen un Earl Grey recordant els vells temps.
En part, no els culpo, els diuen que faran el mundial a Sud-àfrica i pensen, “hòstia, del lloc on era el vi aquell tan bo que vaig provar l’altre dia, que bé!”.
El felicito monsieur, aquest Pinot Noir està molt ben aconseguit
Gràcies madame, l’hem barrejat amb sang d’esclau per potenciar-li els tanins
Avís a tots els membres de la Fifa: Sud-Àfrica està plena de negres. De res.
La cultura africana sempre ha estat molt colorista
Els joves africans també tenen accés a les noves tecnologies
Tot i això, la majoria segueixen les costums ancestrals
Cuidao, perquè la cosa encara es complica més. Els instruments de la mort aquests es consideren “trompetas tradicionales”, i aquí sí que la tenim liada:
Part de la tradició africana made in china des del 1990
Això de les costums, ja se sap, sempre és un tema delicat, i si hi barreges pantones diferents encara més. Els caps de la tribu representants del comitè sud-africà ja s’han rebotat i venen a insinuar que això de queixar-se del so de milers d’instruments capaços d’arribar als 127 decibels cadascun és molt racista. Més o menys igual de racista que fotre un burro de capdavall d’un campanar, o arrancar-li el cap a les gallines, posem per cas.
La diferència és que en un mundial de fungol hi participen països com Anglaterra, França o Alemanya, poc acostumats a tractar amb portaveus d’Iniciativa i que, es clar, no acaben d’interioritzar això dels djembes al carrer un dissabte a les 3 de la matinada. Pobrets, tan avançats i tan poc multiculturals. Aig, quina pena…
Endogàmia Virtual: Akauenna!
Molts us heu queixat de la espiral de decadència en la que ha entrat l’educació i aquella cosa que abans s’anomenava “cultura”. D’acord, sí, la jovenalla actual no recorda res abans de Facebook, i s’expressa amb una fluïdesa comparable a un wookie sordmut doblat per Javier Bardem, però és per el nostre bé. En serio!
Endogàmia Virtual, departament d’investigacions, ha descobert l’autèntic motiu rere l'existència de la ESO i el seus continguts risibles: protegir-nos de la oratòria sexual adolescent.
Sobretot, ben protegits
Si amics, per fi tota la veritat! Tots sabeu que la canalla actual son uns pervertits fornicadors de tom i llom, capaços de representar íntegre l’anuari Private 2008 en una sola nit de juerga. I que, per acabar-ho d’adobar, entre twits, status updates i magazines de telecinco, la xicalla no té problemes a l’hora de bramar les seves 10 darreres experiències anals per telèfon en un tren de rodalies en hora punta.
Mal asuntu. Urgències s’omple de iaios que pateixen hèrnies fàliques espontànies, els carrers s’omplen d’autobusseros que s’estampen per les cantonades a la que una Llenyfer se’ls asseu aprop, es disparen les baixes per trauma cranial en el professorat masculí… I es clar, tot son gastos que l’estat ha de cobrir com bonament pot.
Fins que un savi va dir prou. No podem impedir que el jovent sigui marrano, però al menys ens podrem protegir les oïdes. Compareu aquestes dues converses:
1:
- Y k, tia, el Llonatán t la mete?
-Hasta el fondo tia
-Jo tia
-Ya te digo, tia
2:
-Que tal con el Llónatán, ya te lo has follao?
-Joer tia, que polvo metí ayer! Guarro de cojones, tia! El Llónatán se presentó en casa de improvisto con una portra vibradora y unas esposas de su primo el guardia civil.
-Que me dices!
-Yo estaba viendo la tele, toda tranquila, y van y llaman a la puerta. Pues abro y es el Llonatán en pelota picada con la porra encendida, tia.
-Joder!
- Y claro, fue verle y me puse toda mojada. Y el que lo nota y me empieza a pasar la porra por mi coño humedo en la puerta de entrada misma. Y claro, con el calentón y el morbazo, pues me corro ahí mismo entre gritos.
-Ostia puta, me estas poniendo cachonda, tia
-Pues espera, porque después el Llonatán me baja las bragas y me mete la lengua toda dentro mientras yo me empiezo a meter el dedo en el culo y…
Voy que manchoooo!
Ejem. Bueno, doncs això, que ja es fan una idea. Donar l’arma de llenguatge a un adolescent hormonat es pitjor que fotre’s el tret un mateix. Conscients del perill, la classe política en bloc ha estat treballant tos aquests anys per fer caure el QI de l’alumnat fins a nivells propis dels camperols medievals, retallant incansables la seva capacitat d’expressió a base d’injeccions de capital encobertes a Tuentis, Fotoblogs i Forocoches. El tripartit supervisa tots els APMs, i el congres dels diputats proposa regularment candidats a sortir al Callejeros. Tot fins aconseguir que ni un sol adolescent pugui causar el més mínim dany lingüístic en espais públics.
Per desgràcia, no tots els països tenen la nostra envejable classe política. Vejeu Nova Zelanda, per exemple. Molt bonic, tot verd amb els hobbits amunt i avall, però, mira el que passa a la que et descuides…
Ja podeu anar-vos posant els condons que vulgueu, que això només s’arregla d’una manera. Mil gràcies als nostres politics! Que n’aprenguin!
Endogàmia Virtual: Sense paraules
Blockbusters de tot a 1€ protagonitzat per terrorists, Salman Rushdi transformat en Goldfinger, homenatges a Sergio Leone produits amb Microsoft Paint, numeros musicals en hombros d'homes barbuts, numerologia màgica al voltant del 3,ulleres de sol XXL amb netejaparabises, un Alá Ex Machina... i tres Batmans, tres!
DJ Viruete & Paco Fox ens obren les portes a un gran desconegut que mereix deixar de ser-ho des s'ara mateix: el cinema social pakistaní.
Adelante, maetro...
Cinefobia - Episodio 01: International Gorillay from Cinefobia on Vimeo.
Endogàmia Virtual: Casino Flan Royal