Haunted (trauïda aquí com Fantasmas) és la darrera novela d'aquest noi tan trempat, en Chuck Palahniuk.
A Haunted, Palahniuk explica el que passa quan un grup d'escriptors amateurs llegeixen un anunci on sel's convida a passar tres mesos aïllats del món, tancats en una vella casa on podràn concentrar-se únicament en l'escriptura, allunyats de totes les distraccions, preocupacions i tonteries que els han impedit desenvolupar el seu talent fins aleshores.
Per desgràcia, la idea resulta ser menys bona de l'esperat. L'organitzador de l'event, el vell Mr.Keyes, no deixa de monologar sobre la importància de l'aillament com a motor de la creativitat. En canvi, els pressumptes escriptors no semblen massa preocupats per el tema. Ells, un recull d'inadaptats, ploramiques, freaks i demés white trash se'n adonen d'inmediat que el seu escàs talent literari, nodrit tan sols de les seves obsessions, no els conduirà més lluny del que ja els ha portat. En canvi, aquella situació estranya és una ocasió perfecte. Retorçant una mica els fets, transformen aquella aburrida reunió en un captiveri forçat, en mans d'un vell boig.
A partir d'aquí, l'objectiu és nítid. Cal passar aquells tres mesos de reclusió en les pitjors condicions físiques i mentals possibles; imaginant (o creant) escenes de dolor, tortura i drama humà que garanteixin la primera plana en tots els diaris. Una colla d'escriptors d'acampada no tenen cap interès. En canvi, un reduït grup de supervivents del més gran horror desbancaríen tots els índex d'audiència. Des d'aquell moment, els tres mesos de reclusió passen a ser un tour de force extrem, una competició fine el límit per la primera plana on l'automutilació és el pà de cada dia, els assesinats s'encadenen, i les trames d'horror es fan cada cop més i més atractives, retorçades i grotesques. Tot, per la futura audiència que els farà famosos a la fí.
Ara no sé per què he escrit tot això. Bé, tan se val. És un gran llibre. A llegir-lo!
8 comentarios:
Palahniuk mai falla ni en el diagnòstic... ni en el remei.
¿Se trata de un libro sobre Gran Hermano? -tres meses encerrados, mediocres de baja monta, masoquismo, lerdez...-
Pues nada, a leerlo, que leer nos hace más miopes y un poco menos idiotas...
Si la Merceditas fes una edició especial "gore neotrash" i els donés a cadascú paper i boli bic si, semblaria "Fantasmas". Per desgracia, caldria inocular uns 100 punts de QI a cadascún; el més retorçat que imagino que farien és la molt castrense broma de la pega imedio al coixí
De Palahniuk només n'he llegit Asfíxia, i tot i que em va deixar amb un bon gust de boca, em va donar la impressió que era un tio massa repetitiu. No ha de ser un problema, i fins i tot pot ser una virtut, però no trobo el moment per encarar una altra novel·la seva.
I menys després de recomanar Cançó de bressol, pensant que era de cases encantades, a una companya de feina embarassada. Després va resultar que anava sobre la mort sobtada dels nadons.
Vostè està fet tot un relacions públiques, amic Moriarty! Quin gran tacte el seu! Servidor no ha llegit res d'en Chucky però m'han entrat unes ganes boges de llegir "Cançó de bressol"... Ara que, fa poc m'han passat un que es diu "Mi lucha" i fa molt bona pinta. En sabeu res, d'aquest?
No és la biografia de Hulk Hogan?
Creo que es un librillo sobre no sé qué de limpiar los campos quemando no sé qué y de bichos de raza y otros que no lo son... o algo así. De tareas agropecuarias, vaya ¿no?.
Es decir, como los de Teo pero con Hogan, rollo: "Hulk Hogan va al campo", ¿no? Aaaaanda, fíjate.
Publicar un comentario