Avui a Endogàmia estem de dol: ha mort el mític Steve Irwin, the crocodile hunter, l'home per qui patíem cada vegada que pretenia mantenir una conversa civilitzada amb una anaconda o fer dormir la siesta a un tauró blanc. La notícia ens arriba des de El País, un diari d'esquerres i ecologista de debó.
"Com has dit que et deies?"Sempre se'n van els millors. I els més valents. Mireu si era estimat allà a les Antípodes que els aborígens feien idols i tot de la seva coratjosa estampa, tal i com podeu veure aquí!
Petita mostra del preu que paga una culturaper viure cap per avall.
Des d'aquí, el nostre humil tribut a un home que ens ha fet somiar, riure i plorar amb les seves gestes i amb la seva parla maníaca digne dels habitants del Arkham Asylum. Ens veiem al cel dels koalas, Steve!
L'Steve amb dues feres perillossísimes.
5 comentarios:
em sumo a aquesta mostra de dol. certament, la noticia m'ha corprés. m'ha enxampat mentre navegaba plàcidament per internet. només em preocupa una cosa: ¿d'on treurem el vídeo de marras on el caçador és caçat pel bitxo?
Mentre esperem l'inevitable sketch al YouTube, una especie de precuela/ premonició:
http://www.grizzlymanmovie.com/grizzly.html
He, he, he... Aquest Herzog és la monda...
S'ho anava buscant. Quien con niños se acuesta, mojado se levanta, i quien con mantas raya nada, de un picotazo la diña, com diu la dita.
Au, un vividor menys.
És ben veritat, Doc: un menys.
Per cert, i amb això responc al "Guionista Brillant anteriormente conocido como Jair D.": avui he llegit (no sé on) que el video que vosté demanda... EXISTEIX!!! I que en ell es veu com:
1) l'Steve està emprenyant la pobra bèstia,
2) aquesta, en justa resposta, li clava el fibló al bell mig del tòrax,
3) l'Steve que fot cara de "¿cómo pudiste hacerme ésto a mi?!"...
4) tot seguit s'arrenca el fibló...
5) i es queda inconscient. Pobret. Que no t'ho deien de petit? "Allunyat d'escurçons, dones i altres bèsties de mal viure!".
A la notícia deien que el director del programa afirmava que "de moment, no passarem el vídeo" però que "no descarto fer-ho en un futur". Gens llunyà, afegiria jo. You know: show must go on.
En fi, canteu amb mi: ¡aaaay, aaaay, aaaaaaay: corasón espinaado!
Publicar un comentario