Endogàmia Virtual

En 100 paraules o menys, descriu les teves vacances estiuenques:

Senyor professor. Aquestes vacances estava molt content, perquè a l'escola ens han donat quatre setmanes de no fer res. Per ser exactes, l'alegria va durar els dos dies que van tardar en posar-se tot de nuvols en els mapes del senyor del temps. Jo mirava el meu papa i la meva mama, i ells mira que canviaven de canal, però sempre sortien els mateixos nuvols. En canvi, els senyors del temps eren diferents. A mi m'agradava un que parlava com de poble i que duia una mena de barba curta només al davant de la cara. Al meu papa no li agrada perque diu que les perilles estan passades de moda i que és una vergonya, que a la teletres abans no sortien amb aquests accents i que la culpa la té un senyor que es diu Pascual, i que la pobre MariPau es va haver d'esforçar molt i ara mira.

Llavontes jo volia anar a la piscina, pero els papes em deien que no, que feia mal temps, i que em quedés a casa a estudiar una mica. I ja no estava content.
I llavontes ens en vem anar de vacances a Menorca, que a mi m'agrada molt perque hi han moltes platges on les ties van en boles i als tius sel's hi veu la titola. Però cada nit plovia, i per la tarda feia uns nuvols iguals, però iguals, als de la piscina. Miri, són aquests:

La foto es xula,eh? El meu papa diu que si no faig res de bo en la vida em puc dedicar a fer fotos a la pantoja i el seu novio que porta bigoti. Però a mi no m'agrada, perque em fa por. Jo prefereixo fer fotos a ties en boles, com les del calaix de dalt de l'habitació del papa.

I llavontes vem tornar a casa, i vaig veure que no, que m'havia equivocat. Que els núvols de Menorca eren un altres. Ho sé perquè els núvols de la piscina encara estaven allà. El papa deia que cagundeu i que els putus nuvols ens perseguien, però jo crec que no, perque nosaltres vem tornar amb avio i els nuvols no poden agafar avions. La mama deia que el papa no renegués i que quin exemple donava i em donava una galeta per berenar i em deia que estudiés una mica que em convenia.

I llavontes vam tornar a marxar a un lloc que té dos noms, i que es diu DonostiaSanSebastian, que jo em pensava que eren tres noms, pero el papa deia que no, que un era el nom dels de la eta, i l'altre el nom de veritat. I em deia que es menjava molt, i que es menjava molt bé, i que tots els carrers tenien com unes tapes, pero a lo bestia, i que en comptes de berberechos et donaven gambes i solomillos. I jo no estava molt content perquè a les platges de DonostiaSanSebastian no hi havia ties en boles, però al menus el papa deia que menjariem molt, i jo ja em vaig posar més content.

I llavontes vem arribar i el papa va dir que mecagundeu, i que els nuvols dels collons no marxaven. I la mama deia que que el papa no renegués i que quin exemple donava i em donava una cosa amb un pa i tot de coses rares a sobre i deia que es deia pinxos i que estava molt bò i que menjés. I jo m'ho vaig menjar perque estava bo, i llavontes vaig anar al lavabo i vaig per caca desfeta. I llavontes el meu papa va dir que només faltava que el putu crio li agafessin cagarrines i que ara que fariem i que com cony li donariem arròs bullit si els putus bascos no saben fer res sense salses. I la mama deia que no renegués i jo anava al lababo i feia caca desfeta.

I llavontes jo em vaig posar trist perque plovia cada dia i jo feia caca desfeta cada dia i els papes es menjaven els pinxos i jo no.

Aquest és un dia que feia bon temps i vem fer una foto

I això és lo que em menjava.

I això també és lo que em menjava.

I llavontes vem tornar a casa i els nuvols de la piscina encara hi eren., i el meu papa deia mecagonlaputa, i la mama deia que no renegués i que quin exemple donava.

I aquestes han sigut les meves vacances. Li han agradat? A mi no.