8:43 a. m.

A peu per Extremadura (III)

Publicado por Pansete |

Voleu veure el poble on vaig passar sis fabulosos dies? Segur que no, però allà va. Prometo document "espelusnant".
Imagineu-vos uns carrers absolutament desangelats, sense cap tipus de gràcia arquitectònica i lletjos a matar. Sí: esteu imaginant un típic poble d'Espanya.

Només falta una bola de palla rodolant, oi?

Bé, exaggero: els/les extremenys/es també tenen uns certs recursos cognitius dedicats a la gestió d'informació estètica. Però tal i com deia un documental del canal 33, l'aïlllament geogràfic de certes regions extremenyes ha impedit el contacte directe amb altres cultures més avançades. Això les ha sumit en una profunda ignorància que només han salvat -i ja em direu de quina manera- gràcies a la televisió. Tampoc oblidem, finalment, que l'aïllament geogràfic provoca el creuament successiu de genomes de la seva població i això també té el seu què i sinó mireu els Borbons.

Caprici arquitectònic que remet
a una altra cultura avançada.


D'altra banda, és curiós constatar com, malgrat el PSOE porta regnant sobre Extremadura fa un temps més que prudent, l'extremeny/a, en general, és de dret
es, molt de dretes (és clar: Mr. Ibarra aka "ese hombre malo y violento" no ajuda massa). I és catalanofòbic fins a dir "argh!". En més d'una ocasió, qui això escriu, en declarar la seva condició catalana, va haver de sentir-se (porque hoy es hoy) una sèrie d'acudits sobre la tradicional garraperia tan nostrada (amics, només una dada: per aquelles terres ignotes paguen 1.50 euros per una cubata i els molt mamons encara es queixen.The question is: who is the garrepow?). I jo, impertèrrit, amb aquella elegància de qui se sap superior, m'estalviava acudits, podent proferir-ne, sobre el seu patètic victimisme, la seva cultura de merda (el millor d'ella està a Mèrida en un museu i no és ni seva: era dels romans) o la seva manca d'ambició en lo personal: fascinant comprovar que el "proiectus maximus" de l'"homo extremenyensis" -sobretot, la femella- és tenir un pis de protecció oficial als vint-i-quatre anys, casar-se als vint-i-cinc i tenir el primer crio als vint-i-sis. I, of course, demanar subvencions: pel que sigui, però que ens ho subvencionin. [Endogamia Virtual informa: el preu d'una "casa adosada" en pobles com l'aquí descrit és d'uns deu milions de pessetes. Fonts no oficials i amb un baix QI ens digueren que a Cáceres el preu d'un pis de merda és ja d'uns quaranta milions de peles. A Cáceres, amics; a Cáceres...]

Pero a todo esto, el PP también existe.

Of course, i ja per acabar, aquesta no podia faltar:

Alegoria II (també coneguda
com "El viiiinoo tienee otro colooooor...")


¿Què? ¿Muntem unes vacancetes junts per l'any que ve al lloc de cuyo nombre no quiero acordarme? Ja us ho dic ara: amb mi no compteu. Però si voleu us dono l'adreça de la pensió "El chinche": ¡diftèria garantitzada!

Endogàmia Virtual: ¡milana bonita!

5 comentarios:

Doc Moriarty dijo...

Però vas trobar-hi en Kurtz o no?

Pansete dijo...

Sí: ¡el molt fill de puta estava foten-se un carajillo d'Anís del Mono al bar del poble! Ja se sap: el que con extremeños se acuesta...

Dottore Sandro dijo...

Lugares comunes, amigo etnólogo, en esta tierra yerma en la que el infortunio nos ha visto nacer...

Blob dijo...

Ets un cony de racista. Saber-se superior.. cultura de merda.. deu meu.

Pansete dijo...

Gràcies, gràcies... M'honora, vosté.

Subscribe