Pero, a veure, que collons passa amb els cartells electorals? Els gremi de Modernikis Gafapastas s'ha fet amb el control de tots els departaments de comunicació o què?
A falta dels cartells de CiU i ERC, aquest any sembla el festival del curso ccc de photoshop. A saber:
1) Abús del blanc i negre: Quin moderniki està darrera de l'ús sistemàtic del b/n ens els cartells esquerranosos. Que passa, se suposa que és un signe d'honestitat, bonrollo i solidaritat amb els kayucomen? Per que no els fan directament en blanc sobre blanc i ens deixen tranquils a tots?
2) Manía de fer dels candidats algú guai. No us hi esforçeu, els vostres candidats no són guais, de fet, estàn en l'extrem oposat a la guayeria, per molt chiaroscuro de barriada que hi volgeu posar. Amb lo macos que queden en aquells cartells de cabezón enorme, somriure d'anar a casa els sogres i coloraines de fondo. Poseu-vos-ho al cap, directors d'art, aquesta generació de candidats té la presencia fotografica d'unas pochas de bar de carretera, no les volgeu transformar en una decontrucció del bulli, per l'amor de déu...
3) Impacte per la patilla: De veritat creuen que la gent vota pel poster de precampanya? Si aquest és el seu concepte d'escalfar motors, què faràn els últims díes? Misses orgiàstiques a Can Zam? Desmembrament de fills de falangistes?
Amics, la cosa està muy mala. Tot i això, en un esforç sense precedents ens centrarem en un anàlisi exhaustiu de les precampanyes fins el moment, anant de menys a més insanity. Amos p'allá!
Ciutadans (no hi havia un pugrama de la teletres que es deia igual?)
Casting supervisat per Albert Boadella
La cançoneta
Davant les evidències, no cal afegir gaire més. Al menys han tingut la dignitat de no fer servir el blanc i negre, pero todo se andarà, em temo...
IPCEV (usease, nois amb empenta)
Quan la trobis me la dius, Saura, xato
Com no podia ser d'un altre manera, el cartell compleix tots els vicis potoxop abans esmentats. Fins i tot la seva güeb recomana l'ús de Firefox en català. Toma compromís amb l'esquerra!
Sociates (I'm a Montilla girl in a Montilla world)
Els sociates es mereixerien un article propi, però no el tindràn. A Endogamia som molt democràtics i concedim igualtat d'oportunitats a l'estulticia. Dit aixó, us heu superat, majetes.
Su aroma inconfundible, su sonrisa, ese beso robado...
Montilleitor és el putu amo, i els seus assesors gafapastas també. Poques vegades la política i l'humor han estat tan ben compenetrats com en aquesta instantànea "Eau du Montilla. París". Què miren aquests ulls? L'infinit? Les obres? Lo aprop que té en Mas a les enquestes d'intenció de vot? Per cert, algun assesor d'aquests es podría haver fixat amb els orejones que es gasta Nuestro Hombre en Madrid. Ja li preparen la campanya a president d'escala?
Bonic detall de la corbata made in Día del Padre en El Corte Inglés
And last but not least....
Repassant la llista del CondisI pensar que encara falta el cartell d'en Mas...
Endogamia Virtual: La festa de la democràcia
11 comentarios:
Amic Aleix, vosté és GRAN, MOLT GRAN. Com és que no l'han contractat a vos TOTS ELLS? És a dir, com cadascun dels candidats i els seus equips no ha comptat amb els seus serveis per dissenyar-los les campanyes?!?! Imagini's vosté, dissenyant alhora, la campanya de Mas Wonder Boy, Montilla pour l'homme (et la femme), Saura el Saurio, Cadot el Messies i Piqué i els 39 ladrones!!
El destí de Catalunya podria haver estat a les seves mans... I ara està en les mans dels gafapastes, bastards fills de puta que mereixen morir a ritme de Björk...
gran post nen! em falta per aixo la d'erc que encara no l'he vist. aquest matí he vist la del montifuncionari i he pensat entre leganyes que és veritat, un tanca els ulls, pensa en montilla i diu: sí, és un llepafils metòdic i burocràtic! li pega! repito: li pega!
A mi el poster del montilla em recorda aquelles presentacions tan innovadores de la serie 24 que fan allò de dividir la pantalla per la meitat i després a quarts i em dona mal rotllo, vamos, que veo al presidente de los EEUU, veo a Bauer y veo muertos.
Rachel Nostradamus
Les campanyes les haurien de fer amb caricatures de polítics tipus Barçatoons .
un respecte pels modernikis gafapasta, que són bona gent*
*són tots uns fills de puta, i jo el primer.
Amb els modernikis gafpasta hi ha una versió de "els arbres no us deixen veure el bosc": "Lynch no us deixa veure la pel·lícula".
Yo, personalmente, me decanto por el fabuloso cartel de Iniciativa:
1. Fondo negro (entorno dramático, caravaggiesco)
2. Imagen en blanco y negro, por supuesto (reminiscencia del cine expresionista alemán, años oscuros, una sola esperanza...)
3. El gran hombre de perfil a tres cuartos, a lo retrato de Ariosto, con una luz que viene por la contradiagonal de lectura (a contracorriente, rompedor)
4. La mirada dirigida al espectador (interpelativa, directa, sincera y algo preocupada)
5. La manita, algo femenina y anillada (compromiso), que se agarra la solapa (este detalle me desconcierta, pero queda bien, le da un punto poli duro que está a punto de sacar la pipa)
6. Y un gran texto blanquiverde de caja mayúscula y fuente de palo seco (contundencia, claridad, honestidad, esperanza...)
De manual. Mucho gafapasta pero poca innovación...
Bueno, y ya puestos, el de Montilla se las trae...
1. Blanco y negro (lo de siempre). Sin embargo, no es el mismo blanco y negro que el de Saura; aquí es menos contrastado, más tirando a gris (sí, como Montilla, pero...)
2. Imagen bipartita en horizontal: arriba, la vida pública (o, como en la iconografía religiosa tradicional, el plano divino): avión (que va a Madrid), negocios, capacidad de maniobra. Debajo, la vida privada (trabajo, como bien ha indicado el maestro Aleix, a la maniera antica: sin ordenador ni fax, con tintero, pluma, carpesano y papel carbón: Montilla, un hombre como los de antes).
3. A Montilla no se le va la mirada. Arriba, Montilla el Político observa desde las alturas a través de la ventana del avión: Él todo lo ve, todo lo sabe (Realpolitik). Debajo, Montilla el Hombre mira sus papeles, no está para perder el tiempo. Nunca sonríe, nunca habla. Trabaja y piensa. Deus Ex Machina. (Nota: en el Montilla-hombre se puede apreciar una leve aureola... ¿será Photoshop o será como las fotos esas en las que se puede ver el aura mística?)
4. Entrecomillada, la máxima del Maestro. Breve, simple, contundente, a palo seco pero sin ostentación (nada de cajas mayúsculas ni negritas). Debajo, compensando la imagen, un poco de rojo y un logo que es un claro homenaje al suprematismo de Malevitch (PSC sobre cuadrado rojo)
5. Conclusión: Montilla el hombre gris, sí, lo sabemos... pero Montilla es un hombre fuerte, serio, duro, a la antigua (y no como esos maricones de Iniciativa o esos chiruqueros de Esquerra), de una izquierda burocrática a la checa, con los pies en el suelo y la mirada en el cielo...
Aquí no veo a un gafapasta estándar, veo a un barbudo con bufanda y americana de pana, pipa y librillo de Sartre bajo el brazo, reciclado a publicista.
Ens en riem un rato, pero el cartell del psc és el retrat més honest d'un candidat que recordo. Vamos, que ja imagino el director d'art sortint de la reunió amb en Monty, entresuat; "blanco y gris, tio, blanco y gris..."
Atenció, que CiU ha retirat el seu cartell abans de que ningú el veiés. Nivelazo, oiga...
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=343370&idseccio_PK=1008&h=060929
David Madí. L'Scorsese n'hauria de fer una pel·lícula, protagonitzada pel Josh Harnett.
Publicar un comentario