Endogàmia Virtual: 2008

12:34 p. m.

Visca el plà Bolònia!

Publicado por Aleix |

Companys, germans tots, donem-nos les mans després de rentar-les amb sabó i salfumant. Tota la setmana donant pel sac amb les protestes estudiantils (sic),les pancartes, la gent (sic) menjant bocates de choped al hall universitari... vamos, tota la mandanga pseudorevolucionaria de sempre i s'ha passat per alt el fet més important de tots i el que ens fà cridar Visca Boloña!
Amics, Rúsia va firmar la Declaració de Bolònia l'any 2003!!!

Gent que no ho pilla

No? Recordem que la declaració de Bolònia implica el reconeixement de les titulacions a nivell internacional. I que, per tant, permetrán a un titulat rús exercir aquí sense problemes.

...

Encara no? Senyors, els presento la filologa i etimologista Maria Orlova:

Ahí estamos

Fins el moment en que s'apliqui el Plà Bolonya, la pobra Maria es veu obligada a sobreviure montant-se uns videos caseros que expliquen l'origen etimològic de paraules angleses. Si, és trist, però ja sabeu que els titols universitaris son paper mullat. No diguem els de lletres! Així que la Maria espera amb candeletes el moment en que el plà entri en marxa i pugui venir a donar classes a la UB. Aquests estudiants (sic) estan negant el pà a profesionals qualificats!

Sigueu solidaris, coñe!

Mentre el dia somiat arribi, la María seguirà subsistint amb el seu programet i els quatre duros de l'AdSense. Explicant-nos, per exemple, l'origen del mot empordanès AK-47:

Ara sé d'on va treure l'anècdota dels soldats russos i els soldats ianquis, Dottore...

Movilitzem-nos doncs, amb solidaritat amb tantes i tantes filologues ruses, txeques, hongareses i ukranianes. Visca Bolònia!

Endogàmia Virtual: El pes de la palla.

comentarios (1)

10:37 a. m.

Al.là és gran

Publicado por Aleix |

El pla és que publiquen un llibre, però el més important és que ens deixen en pau!!!

A la puta calle

Ah... Silenci... Quants esputs sanguinolents, quantes ganes d'esclafar la pantalla, quants moments d'odi en estat pur. És difícil trobar una sola il.lustració, així que he buscat un vídeo a l'atzar i ha sortit aquest, dedicat al sr.Brillant:

Silenci amics, desapareix, però els individus (?) que el segueixen encara respiren. Gent com aquesta:

Pitjeu si un atreviu

Tinguem present que tots aquests comentaria es referien a aquesta persona (?):

Puri acuda a la caja 3, por favor...

Amics, em sento envaït per emocions contradictores. Per una banda, servidor creu una mica més en Déu avui, però per l'altra... No sé, això de desaparèixer sense més... Sorpresa Sorpresa ho va fer a lo gran, implosionant en THX via llegenda urbana colossal que ja és patrimoni de l'humor castís. Silenci, en canvi, es limita a fet *puf*, una llufeta ridícula, mal anunciada, sense merder, ni vídeos a lo Pedrojota, ni res. Tenint en compte la quantitat de bilis negríssima que ha generat, el just hagués estat un final cataclismic, amb la idiota aquella cridant com una histèrica pels platós, amb acusacions de tràfic de blanques, negres i grogues, amb la Terribas sortint després del TN assegurant que es depuraran responsabilitats... En fi, un FINAL, i no la cosa aquesta que ens han col.lat.
Tenint en compte que el sentit de l'espectacle catalanet és el que és, Endogàmia Virtual, secció Servei a la Pàtria, proposa un pla de rescat. Un Gottendamerung com cal, que de passada inauguri una tradició. El Bibiana Stalking.

Una imatge de silenci

El Bibiana Stalking consistiria en un escuadró d'estudiants, escriptors, o altra gent amb temps lliure, dedicat a perseguir a la cosa aquella tot el sant día fins a generar-li un quadre clínic d'ansietat. Naturalment, tot quedaria grabat de forma convenient, per difondre el descens als inferns de la individua (?) i recollir tots els highlights: el primer crit histèric, el primer coma etílic, la primera fuga de la clínica de rehabilitació...

Descobrint les noves tendències en politoxicomania

Quan comencem?
Endogàmia Virtual: En el fons som uns sentimentals

comentarios (4)

10:38 a. m.

Cultul.la

Publicado por Aleix |

La Taula Presidencial d'Endogàmia ho deia ahir mateix; els xinos tenen la mateixa relació amb la cultura que amb la tecnologia: copien bé els elements externs, però quelcom falla per dins. I mira, sense anar més lluny, avui mateix es publica que la televisió publica xinesa deixarà de retransmetre els partits de la seva lliga de futbol per incitar a la violència.

Amortiguant la caiguda, per que després diguin

Comprovant que tots els tacos estiguin a lloc

Endogàmia Virtual, sempre compromesa amb els més desfavorits, ha volgut anar al fons de la qüestió. I, un cop més, la veritat surt a la llum; els xinos son capaços d'assumir tots els trets culturals d'occident. Es més, els xinos no es limiten a mirar de reüll culturetes com ara la espanyola o la francesa. Quan es tracta de cultura van directe al referent clàssic: Italia.

'Gangster' Mao kicked off China squad

SHANGHAI (AFP) — Chinese soccer bad boy Mao Jianqing has been cut
from the national team and branded a "gangster" after being charged
with assault, according to state media report.

Chinese football
officials have fiercely lashed out at Mao after he beat up a man in a
Shanghai restaurant early Monday morning, hours after his Shanghai
Shenhua team lost the Chinese Super League title, the China Daily
reported.
Gangster io? Io sonno un umile uomo d'affari!

Homenatge al pelusa, etapa Napoli

Sempre un signore

Queda clar doncs. La xina ja és una potencia cultural de ple dret, tremola, Europa!

Endogàmia Virtual: virtuosos del balón.

comentarios (1)

1:35 p. m.

Dels arxius de Patrick Bateman: Dance Latino

Publicado por Aleix |

CLASIQUEROS/ KAZYKEROZ

El panorama musical latinoamericano ha estado siempre trufado de ritmos intensos, sensuales y casi primitivos, más propios de culturas ancestrales, casi paganas. Quizás por eso, cualquier lectura musical sudamericana tenderá a imponer un filtro bailable de raíz analógica, en las antípodas del ambiente moody de Phil Collins, o la elegancia clásica de Whitney Houston.

Clasiqueros son un caso de particular interés. Grupo coral nacido en las calles de Buenos Aires, los siete miembros de la banda, seis chicos y la cantante Rosana, consiguen algo que parecia imposible, aunar de forma natural los rirmos latinos con los grandes éxitos del pop de los 80, enun estilo que ellos mismos bautizaron como Dance Latino.

Su, por el momento, único album, Clasiqueros, hibrida con sólidez y evidente desparpajo hits de Modern Talking, Madonna, ELO o Baltimora entre otros. Todos ellos con el inconfundible sello Clasiqueros, mezcla de cumbia, reguetón y pop refrescante.

Del conjunto, mí selección personal debería iniciarse con No Te Pertenece, la inaudita versión de Brother Louie. Si Modern Talking ofrecia la sonoridad fría y tecnologica propia del pop germánico, Clasiqueros arranca el tema con una cadencia rítmica más lenta y sensual, toda una declaración de principios, apoyada por unas letras que se adaptan como un guante a la propuesta del gupo.

Sin embargo, debo confesar que su Chery Chery Lady me deja frío. El uso de la flauta de pan como sustituto de la Roland 3000 es un acierto, pero el resto del tema no encuentra el equilibrio entre lo bailable y la raíz que sí brilla en otras versiones.

Versiones como Tarzan Boy, una relectura estimulante y muy cálida del hit italiano que, ahora sí, pulsa las teclas correctas en forma y contenido. De alguna manera, Tarzan Boy es el mejor resumen del sonido Clasiquero. Letras nostalgicas y con un punto amargo, bien compensadas por un indomable espíritu de diversión.
Tarzan Boy nos enseña a seguir adelante frente a la adversidad, a creer en nuestras posibilidades y a luchar por aquello en lo que creemos. Un mensaje potente, profundamente humano e inspirador.

Oh oh oh ooooh oh oh oh ooh ho...

Y sin embargo, pese a todo lo dicho con anterioridad, Clasiqueros no son mi grupo de Dance Latino favorito. Esta parcela la ocupa, no sin cierta culpabilidad por mi parte, Kazykeroz, la versión mejicana del grupo argentino.

Pese a beber de las mismas influencias, Klazykeroz tiene una mejor puesta en escena, más contundente y bailable. Su No te Pertenece, por ejemplo, carga los graves con mayor solvencia, e introduce la guitarra electrica con mayor decisión. Ahí donde Clasiqueros es más reflexivo su musica incorpora un baivén muy argentino, Klazykeroz es pura pasión mejicana sin destilar.

Su Sin Control arranca poderoso, marcando territorio como líder de la manada. Márcame impone un ritmo primario irresistible, y por último su Tarzan Boy es un derroche de adrenalina, tan inaudito como racial.

En estos tiempos confusos, es bueno saber que existe gente como Klazykeros. Su musica, poderosa, segura de sí misma, es un faro de luz en las tinieblas musicales de la actualidad. Una apuesta valiente que sale desde el corazón, radiante y puro.

Endogàmia Virtual: Arqueologia contemporània.

comentarios (2)

12:08 p. m.

Aturin les màquines!!

Publicado por Aleix |

El primer congrés sobre el Sant Greal de València conclou que no pot ser l'autèntic

València ha posat a prova el seu calze, però no n'ha extret conclusions
gaire concretes. La ciutat ha acollit el congrés València, la ciutat
del Sant Greal, en què un dels objectius era verificar que el calze que
hi ha a la catedral de la ciutat és l'autèntic Sant Greal, el calze que
Jesús va utilitzar durant el Sant Sopar. [...]
[...]Segons els investigadors, però, la tradició que assegura que la copa de
València és l'autèntica "és coherent des del punt de vista lògic i
històric" i té "una profusió de dades confluents". A més, "no s'ha trobat cap argument en contra" i sí que s'ha provat que és l'origen de les narracions èpiques que han inspirat llibres i pel·lícules sobre el Sant Greal.

Pero bueno, que és això! Deu o dotze catalanets convençuts que el grial estava on en Pavarotti va cantar l'altre dia, i ara resulta que no, que sempre havia estat a VALÈNCIA!!!

Che collons, no me lo derrames!!

Volem saber! La wikipedia, que tot ho sap, informa de la eh.. disproporciada quantitat de Grials en terres espanyoles: Huesca (si home!) Montserrat (on els escolanets obtenen superpoders en cada missa) i VALÈNCIA.
La idea provoca calfrets al més tranquil, no m'ho dubtin. Una cosa es imaginar-se la megacopa a Glastonbury amb els elfos, o com deia en Tom Hanks, sota el Louvre, allà veient els cuadros amb un cafè-au-lait. Però la unió conceptual VALÈNCIA- Grial... amics, això ens porta a un altre nivell:

El Papa, a santhilari

Pandemónium a Can Che:

Un desgraciat error provoca que el Sant Grial acaba usant-se per esquitxar les falles de benzina abans de la cremà: els poders paranormals de la copa transformen la substància volàtil en un canalitzador de l'infern. Los ninots corren en flames per tota la ciutat violant monjes i menjant fartons. València acull la següent edició del Burning Man.

Ghost Rider 40.000

Un lamentable error provoca que els jovens motoristes que visiten la ciutat per falles confonguin la catedral de València per Central del Sonido. L'acumulació de copazos de Grial transforma els vailets en un excercit d'angels de la mort disposats a deixar clar que l'Antic Testament era la versió bona. L'any següent son els protagonistes de la campaña de Setmana Santa de la DGT, espasa flamigera en mà.

Revenge of the Fartons

Un accident fortuït provoca que el mossen suqui els fartons en la Copa Sagrada, amb les consequències que tot ens temem. Els fartons s'adonen per fi del seu paper en l'univers i, qual monolit hipercalòric, expandeixen la conciència del respectable fins a fer-los rebentar. Els Fartons Ascendits comencen inmediatament una marxa a nord i sud del Túria, predicant la paraula a Orxates de Xufa, Arrossos Bomba i Aigues de València.

Tot això a punt de passar i nosaltres tan tranquils!

Endogàmia Virtual: Fidels a la tradició

comentarios (6)

1:14 p. m.

La persistència del plànol

Publicado por Aleix |

Bon jour, mes amis. Je suis Monsieur Charcot, un humil estudiant de la ment humana.. d'això... la ment femenina, eh... l'esperit femení.
Ah, les dames! Quelque cosa més interessant... Veuràn, joves aprenents, les dames, com ho diria, les dames son diferents.

En plena ebullició

Si, ho sé, c'est triste. La femme es una criatura fràgil, que sovint ha de soportar més pes sobre les espatlles del que pot carregar. Entenguin-ho monsieurs, la femme ha d'apendre a cosir, a planxar, a cuinar, a fregar i passar l'escombra... I encara se li demana més mes amis, estar al corrent de les xafarderies del veïnat, portar el rebost al dia, comparar els preus de les parades a plaça... Trop de coses, trop de coses...

A les meves classes ensenyo els alumnes com vous a compendre la femme, a estimar-la tal com es. Fàgil, si, però tan bella...!

Algun de vosaltres té una camara a mà?

De totes maneres, tranquils, joves inquiets. Puc veure des d'aquí com moveu els vostres derrières nerviosos, i no hi ha motiu d'alarma. Les femmes, sabeu, han donat passos de gegant aquests darrers anys. Ja saben fer anar les calculadores, i algunes paguen els rebuts del banc elles mateixes! Si, el progrés de la humanitat també ha arribat fins a la dama. Els seus caparrons bufonets comencen a bullir amb l'activitat de les neurones! Les femmes avancen amis! En pocs anys, ja haurem desterrat la figura de la dama histèrica, acomplexada, incapaç de fer front a la mínima adversitat. El triomf de la medicina farà que donem la benvinguda amb entusiasme a una femme segura, preparada, i sobre tot estable. Quina maravella, aquest nou siècle!

El maquillaje y la ropa de Sarah Palin costaron 150.000 dólares al Partido Republicano

Palin pierde parte de la ropa que iba a devolver

La presunta etarra Leire López Zurutuza, tras su detención en Cauterets

Vaja, en fi... una partideta de cartes?

Endogàmia Virtual: sempre comprensius

comentarios (14)

6:15 p. m.

La culpa de todo la tiene Yoko Ono Vol.2

Publicado por Aleix |

No me provoque que toy mu loco tio, ¡que toy mu loco!

Ja se que els costarà de creure, però aquest candidat a la llar d'avis "Alois Alzheimer" és Harison Ford.

Pausa valorativa.

Ja han acabat de valorar? Doncs ara repeteixin amb mi: La culpa de todo la tiene Yoko Ono.

La camara la porta per vendre les fotos a eBay després del divorci

Pregunta d'examen: En 10 linees o menys comenti la frase: "la clau de la felicitat radica en tallar-se-la a temps".

Endogàmia Virtual: La misoginia con sangre entra.

comentarios (5)

11:30 a. m.

Asistencia urgent

Publicado por Aleix |

Estem d'acord; tot el que vului ser sacerdot necessita ajuda urgent:

El Vaticà es planteja recórrer a psicòlegs per evitar religiosos gais

El Vaticà va reiterar ahir que les portes del sacerdoci han d'estar tancades per als que tinguin "una identitat sexual incerta" o "tendències homosexuals fortament consolidades" i va suggerir als responsables dels seminaris que utilitzin l'ajuda de psicòlegs per avaluar, mitjançant tests i entrevistes, si el perfil dels candidats a preparar-se per al ministeri sacerdotal s'ajusta o no a aquests requeriments. [...]

[...] A l'hora de seleccionar els psicòlegs que portaran a terme aquesta tasca, s'aconsella als rectors que busquin professionals que, a més de demostrar la competència necessària, "s'inspirin en una antropologia que comparteixi obertament la concepció cristiana sobre la persona humana, la sexualitat i la vocació al sacerdoci i al celibat", a fi que les seves valoracions estiguin en sintonia amb la formació "moral i espiritual" que s'imparteix en els seminaris i s'evitin així "confusions o contradiccions perjudicials".

Aquest humil blog, sempre compromès amb l'altri, subscriu totalment la visió preclara del Vaticà i s'obre a colaborar en tot el que la Santa Seu pugui necessitar, com ara, no se...

O el seu eminent colega, sempre més modest.

Endogàmia Virtual: Anima Mundis

comentarios (0)

9:58 a. m.

Detox

Publicado por Aleix |

La prestigiosa clínica Julio Iglesias per a la desintoxicació del bonrollisme es felicita per un nou èxit en la lluita contra aquesta important lacra social.

Reuters: saint-Tropez
Francoise Ancelotti, soci fundador de la clínica Julio Iglesias, no pot estar més content. La clínica, oberta l'any 2007 arran els nombrosos casos de bonrollisme i adhesions espontánees a ONGs de les principals estrelles de Hollywood i altres celebritats, celebra el primer aniversari amb una noticia anhelada per a molts. Bono, un dels bucs insignia del bonrollisme ha ingresat en el programa de desintoxicació per voluntat propia.
"Es una de les millors noticies que podríem rebre", ha declarat Ancelotti, "Feia molt de temps que ens interessavem per ell, tots ens vàrem preocupar molt quan va començar a protagonitzar anuncis amb Bill Gates".

Bono, en plena recuperació

De moment no ha trascendit la durada de l'estança de Bono a Saint-Tropez, encara que fonts de la clínica afirmen que l'estrella de U2 es sent "molt arropat" per el personal del centre. "Marxarà quan el quadre mèdic ho consideri adequat" afirma Ancelotti, "Hugh Heffner va enviar una postal de la Creu Roja sense volar i amb un cap de setmana en va tenir prou. Cada pacient és un cas únic."

Des de Dublín, la resta de la banda desitja al seu líder una ràpida recuperació. "L'esperem en plena forma per el proper tour", ha declarat The Edge.

Endogàmia Virtual: Está Pasando.

comentarios (4)

5:01 p. m.

Presentació del DICCIONARIO

Publicado por Pansete |

Amichs e amats,
Els nostres estimadíssims referents, els doctors Serra y Bermúdez, pròfugs de la justícia internacional, els conviden a la presentació del seu ja canònic llibre Diccionario de Autoayuda, Espiritualidad y Bestialismo.

La millor forma d'autoajuda.

Aquesta es celebrara el proper dijous 30 d’OCTUBRE a les a la 19.30 a la cocteleria El Ascensor (c/ Bellafila, 3, Barcelona). Aquí el mapa per arribar a l’esmentada cocteleria.

On veuen el punt blau, imaginin una sofisticada cocteleria.

I aquí la invitació oficial que NO hauran de presentar quan vinguin però que com a broma esta prou bé.

Clickeu a sobre.

Endogamia Virtual: us hi esperem!

comentarios (0)

1:37 a. m.

El mètode Moskovskaya

Publicado por Pansete |

Res (creieu-me: res!) més lluny de la meva intenció que fer propaganda d’en Joel Joan, doncs ens uneix un profund odi unilateral que parteix de la meva persona vers la seva. Això ve al cas de la nova, eeeeeh... producció en cartell que protagonitza en un teatre del carrer Villarroel que tota la vida s’havia dit "Teatre Villarroel" -els gestors del qual, ara, moderns com es pretenen, anomenen La Villarroel-. La compromesa obra es diu "Jo sóc la meva dona" i esta inter(per)pretada per un Joel Joan en ple estat de gràcia cridanera. Desconec com el massacrarà la crítica però reconeguem sense embuts que, malgrat la juguesca de marketing, ell d’entrada s'ha fet un flacu favor...

Com es preguntava el poeta: "ho haveu vist, aixo?! Ho haveu vist??!!"

Doncs no, estimat poeta, no ho hem vist: preferim que ens ho expliquin. I és que no ho oblidem que ens trobarem davant d'un monòleg i, per tant, en Joel Joan esdevé la dominatrix absoluta de la funció... durant unes dues hores. Sí. I a sobre, havent de pagar tu...

Prodigi de rica subtilesa i infinits matisos interpretatius.

Endogamia Virtual: amb l'arriscada escena del nostre país.

comentarios (4)

1:57 p. m.

Polític mort, polític bo

Publicado por Pansete |

Amics, en Jörgy Haider ens ha deixat. I tot per xocar contra un element imponderable -paret, arbre o homosexual- que segurament algun jueu havia posat oportunament al davant del seu vehicle, que anava a més de 142 km/h. I és que, de vegades ja està bé que la tecnologia no sigui tan perfecte com els anuncis ens volen vendre...

El mite de la infal·lible tecnologia alemanya
mostrant el seu rostre més fal·lible.

Un testimoni que passava per allà ha declarat el següent:

De bon rotllo, eh?

En fi, esperem que el mestre rabí Kesoytiza no hagi tingut res a veure amb aquest turbi assumpte... En tot cas, des de Ca Endogàmia, volem retre un modest i senzill homenatge a un home que es va distingir per defensar els valors de la rasa ària, fomentar l'odi entre els pobles i batre el rècord Guiness de menjar el major nombre possible de bratswurts mentre es canta les cançons més emblemàtiques de Mein Kampf - Das musical (El meu camp, el musical).

"¡Jaaaantes muerrto que sensilio,
ai que sensilio, ai que sensilio!".

Ni que ho juris, noi... Al diari El mundo, del bàndol nacional-catòlic, no s'han pogut estar de destacar en portada l'obituari del prohom, tot il·lustrant-lo amb l'oportuna imatge que segueix...

"No m'esperris desperrt, Sant Perre!"

Endogàmia Virtual: Auf wiehedersen, cornut!

comentarios (11)

3:14 p. m.

Recetas contra la crisis

Publicado por Dr. Bermúdez |

Amigos y conocidos,

que en tiempos de crisis como los que corren hay que apretarse el cinturón y aguzar el ingeno, es algo que incluso el mayor de los gañanes sabe. Ahora bien, respecto a cómo hacerlo... en fin, eso es harina de otro costal.

He leído con atención una noticia que, para mi disgusto, ilustra la mal empleada creatividad que algunos aplican a la hora de solucionar los problemas que nos agobian:

Un chef (ex Mr. Gay del Reino Unido) fríe un muslo de su amante en aceite de oliva

Clarice...Clarice... ¿nos partimos un 'pepito' de lomo con queso y unas bravas?

¡Por el amor de dios, qué vergüenza! ¿A dónde vamos a ir a parar? ¡Aceite de oliva para freir un muslo de palomo, cuando todo el mundo sabe que para freir carnes blancas es mucho más adecuado el aceite de girasol, o a lo sumo un aceite de oliva refinado de baja acidez! Años y años tratando de promocionar la dieta mediterránea y los milagros de nuestro aceite, y va y llega un 'brit-chef' de nueva onda y nos tira por tierra el chiringuito... En qué mundo, amigos míos, nos ha tocado vivir, donde ya no se respeta ni el buen gusto en la cocina...

E' truchu a'hest, la mara qu'el 'ha parí! La recepta de cui'ha de gay fre'hida es meva!

Endogamia Virtual: el gusto es nuestro

comentarios (1)

5:00 p. m.

Argumentació brillant

Publicado por Aleix |

Impossible de rebatre, amics:

Endogàmia Virtual: Empresaris amb empenta

comentarios (8)

6:47 p. m.

Memèria històrica

Publicado por Pansete |

Amics,
això de les samarretes m'ha fet pensar en que els endogàmics tenim el dubtós honor d'haver estat els primers de la protomàfia blogaire en haver realitzat una samarreta REAL. Una samarreta de poques paraules on homenatgem la Terra Mítica que cap persona que mereixi ser qualificada com a tal hauria de voler conèixer...

Pel davant.

Pel darrera.

Llàstima que la cosa no tingués cap mena de continuïtat... Però tant fa: ara, la llueixo
amb orgull al gimnàs del meu barri. I el monitor ja m'ha picat l'ullet més d'una vegada...

Endogàmia Virtual: quins temps... Ché, collons!

comentarios (0)

10:21 a. m.