Res (creieu-me: res!) més lluny de la meva intenció que fer propaganda d’en Joel Joan, doncs ens uneix un profund odi unilateral que parteix de la meva persona vers la seva. Això ve al cas de la nova, eeeeeh... producció en cartell que protagonitza en un teatre del carrer Villarroel que tota la vida s’havia dit "Teatre Villarroel" -els gestors del qual, ara, moderns com es pretenen, anomenen
Com es preguntava el poeta: "ho haveu vist, aixo?! Ho haveu vist??!!"
Doncs no, estimat poeta, no ho hem vist: preferim que ens ho expliquin. I és que no ho oblidem que ens trobarem davant d'un monòleg i, per tant, en Joel Joan esdevé la dominatrix absoluta de la funció... durant unes dues hores. Sí. I a sobre, havent de pagar tu...
Endogamia Virtual: amb l'arriscada escena del nostre país.
4 comentarios:
Jo buscaria un indigent al que prometre que l'equip d'Endogamia Virtual mantindrà tota la vida la seva família a canvi d'anar al teatre immolar-se.
Si no troben ningú que ho faci, ja ho faig jo gratis.
PS: no hi ha cara al nostre benaurat país que porti més clarament escrit al front: "Ostia'm-per-l'amor-de-Déu", a banda del David Madí, és clar.
Pa-tè-tic
cony hi ha coses que no entenc,
el senyoret Joan será tot ho imbécil que vulguin, pero (com deia en un episodi dels Simpson en Tom Arnold) "ningú t'obliga a veure les meues funcions". colla de masoques, no només us pateleixa el personatge, sino que ademes us en foteu de coses que mai aniríeu a veure (¿o sigui com els capallans parlant de paies, palles i corregudes varies?)
;)
Efectivament, sr. Quitus, així som nosaltres: benvingut a Endogamia Virtual, el pal de paller de la crítica gratuita.
Publicar un comentario