10:18 a. m.

Un nou guia espiritual

Publicado por Aleix |



A vegades, una imatge val realment més que mil paraules. Llàstima que es descuidés la paella d'arròs a banda!

Endogamia Virtual: Rebeledes porque el mundo nos ha hecho asín

2:51 p. m.

Contundencia

Publicado por Aleix |

Endogamia Virtual: Todo es más fácil con Dinero

10:56 a. m.

The güarriors of the barrio

Publicado por Aleix |



Com si es tractés d'una barreja impossible entre "jo no t'espere" i "Delfín Hasta el fin", la noble villa d'Alcorcón s'ha transformat en una mena de Sin City mesetaria i postindustrial de lo més entretingut.

Fins ara, Alcorcón era conegut per a) la terremoto de ídem, i b) un topònim ideal per acudits en estat etílic avançat. Però, què és Alcorcón? Com viuen les seves gents? Podriem haver muntat una excursió al Nowhere City ibèric, però he pensat que millor tirar del google:

1. Alcorcón en el món

El que passa quan poses "alcorcon" al google earth. De moment, promet


El concepte "meseta" en el seu esplendor

Un exemple de la famosa arquitectura Alcornonense.

Ja que hi erem, he pensat, calla, que buscarem les pistes de basquet infernales on la Terribles Bandas Latinas acosen els pobres alcorconenses de raça.

Mmm. No, aquí no.

Aquí hi ha pistes de fungol, però ni rastre de les pistas de la muerte

2. A peu per Alcorcon

Com que ja m'he cansat de buscar pistes de basquet des del cel, he pensat que millor fer-me una idea del que és un dia qualsevol a Alcorcón de d'un punt de vista amb més perspectiva. A veure...

Em sembla que ja me'n faig una idea

Ja veig...


No és Bagdad, és Alcorcón by night

Oh! Una Pista de Basquet! On son els Latin Kings?

Una passejada incompleta per força. No patiu, els que voleu saber-ho tot sobre Alcorcón, no us perdeu "Conocer Alcorcón", by David JB (imagino que és el seu nom artístic)


3. Les seves gents

Pel que tinc entès, els alcornonenses (alcorconinos?) són gent oberta i entregada als demés, amics dels seus amics i bones persones en general. Apart, hi han les Terribles Bandas Latinas, que sembla que són una barreja entre King Africa i el monstruo de las galletas amb sobredosi de oreos. Res a veure amb l'alcornonense de tota la vida:


"Schopenhauer? Pero si todo el mundo sabe que el Tractatus es de Wittgenstein!"


"¿Y como está tu abuela?"
"Pues un poco pachucha, mañana le voy a preparar un caldito, ¿te apuntas?"
"Vale, yo le traeré un sofrito que se chupará los dedos"


"Aquí tiene su chaqué, señor"
"Gracias Alfred, usted siempre tan atento"

4. Alcorcón i les noves tecnologies

Com a gran ciutat que és, la ciutadania d'Alcorcón domina el multimedia com si l'hagués mamat de petita. Ja pot ser vídeo:




O programació PHP, per posar un exemple a l'atzar

En fi, que no se d'on es treuen els mitjans de comunicació això de la violència. Si es que, sempre intoxicant...

Endogamia Virtual: A favor de la pau i la concòrdia

5:11 p. m.

Bread, butter and smashed brain

Publicado por Dr. Bermúdez |

Amigos de lo absurdo,

Barcelona está de enhorabuena. Siendo la ciudad más fashion y chupipiruli del mundo como es, se merecía acoger en exclusiva una "tradeshow for selected brands" tan molona como es la "Bread + Butter", esa fabuloso negocio que mezcla a fashion-victims cocainómanos, adolescentes anoréxicos, famosillos de corral y diseñadores iletrados que consideran "lo más" pasearse por la vida disfrazado de butanero, con una chapela con lentejuelas, gafas de pasta azules y un bolso de sky magenta a juego.

Recomiendo visitar la Fira de Barcelona antes de que esta peculiar corte de los milagros se marche hasta el año que viene; con un poco de suerte, y su uno se presenta luciendo un pijama de franela con un sombrero de ala ancha y botines de piel de serpiente, a lo mejor cepilla en los lavabos del recinto a una quinceañera descerebrada que ha venido hasta aquí para conocer de primera mano el carisma y el savoir faire de esta capital mundial de la estupidez...

P.D.: Por supuesto, espero que "Bread + Butter" siga siendo el fenómeno mediático y económico que representa para la ciudad; nada admiro ni respeto más que los eventos que movilizan a miles de cretinos y que encima generan cuantiosos beneficios a quienes los organizan.

Este gorrito tan mono también es obra y milagro
de "Bread and Butter"

Endogamia Virtual: Fashion killers

4:09 p. m.

Vivim en aquest món (part XXXVI)

Publicado por Aleix |



Un món on es fan reunions per discutir com augmentar la motivació del personal, algú proposa crear una cançoneta a lo Mocedades i, no tant sols no és despatxat a l'instant mentre el sodomitzen tres senegalesos de camí a casa, sinó que el manager de turn diu allò de "Excelente idea, Bermúdez", i posa en marxa un dispositiu de compositors, arranjistes, productors vinguts de miami, cantants sortits d'un casting per sms i mescladors que encara porten a sobre els casi P-3000 de quan eren petits.





No cantaba el hinmo, ¿te lo puedes creer? Esta gente no respeta nada...



I després ens en enfotem de'n Delfín hasta el fin...



Trabajando, music lyrics by Telefónica



Vivim en el mateix món que aquesta gent, don't you forget it.



Endogamia Virtual: motivació permanent

9:36 a. m.

Consultori sexològic

Publicado por Pansete |

[Llegit ahir al "20 minutos" en un trajecte d'autobús].


Nuestra sexóloga responde a los lectores
(...)

Soy un chico de 26 años y me gusta la ropa interior negra y los zapatos de aguja. He conocido a una chica y no me atrevo a decirle nada. Tengo miedo a que se crea que soy un monstruo (Melchor).
El fetichismo sólo se considera problema cuando el objeto sustituye a la persona. Comenta tus gustos con tu novia, sin culpas. Posiblemente ella los acepte como un juego erótico y esto le permita contarte los suyos.

"¡Calla, chalao, calla!"

Cuando mi novio me penetra, mi vagina hace ruidos parecidos a los pedos. Me obsesiona y estoy dejando de tener relaciones (María).
Lo que ocurre es frecuente, sobre todo si estás delgada. La vagina coge el aire que es impulsado por el pene y lo suelta luego produciendo esos ruiditos. Háblalo.

"¡Uuuuuuuy, lo ca dicho!!!"

Endogàmia Virtual: NO hable con ella.

9:53 a. m.

La Casa Museu d'Endogàmia Virtual

Publicado por Aleix |



Acceptem-ho, un blog com aquest Endogamia nostre pot ser una mica... intimidant al nouvingut. En condicions normals només ens llegiríem els tres que hi escrivim (i ese cuatro hombre en las sombras), però, egocèntric que és un, de tant en tant ens agafa per l'autobombo i la promoció barata.

Avui és un d'aquests dies. Tranquils, ja passarà. Mentres, L'Apassionant Món d'Endogamia Virtual és al mateix temps, una distingida targeta de visita i un recopilatori del més millor d'Endogamia.

La Saga Valenciana, Els vídeos, el merchandising oficial, i molt més. L'aparato encara s'està construint, però ja podeu votar per el millor article protagonitzat per la nostra terreta.


Chez Endogamia, servei 24 hores

Endogamia Virtual: L'art de mirar-nos el melic

9:35 a. m.

Masacrando que es gerundio

Publicado por Aleix |

En un món on la gent es disfressa de burro i es folla russes, no ens hauria de sorprendre l'existència d'un videojoc basat en la massacre de Columbine:

Si! En la noble tradició de Patera Racing, Super Columbine Massacre RPG combina amb alegria jovent alienat, el Doom, Marilyn Manson, bombes d'estar per casa i gràfics de l'etapa Amstrad. No ens estem de res!


La sieguita de Barajas, versió 486

Com es fàcil imaginar, a can yanki les emissores locals es passen el dia alabant-ne les virtuts.
Un cop més, els americans ens demostren el lluny que estem del primer món. On és "Jesús: el metro loco" o "Dynamite Patxi"?


Mira que es fàcil posar-li una txapela...

No, si al final ho haurem de fer nosaltres...

Endogamia Virtual: Extended play

9:23 p. m.

¡Infàmia, infàmia!

Publicado por Pansete |

Una mica de cultura:

"Hola soy Judi Dench; quizás ustedes
me recuerden por haber ganado un Oscar
apareciendo en pantalla tan sólo diez minutos".



"Hola, soy Helen Mirren
y sé que no me recuerdan".


La pregunta: com pot ser que aquestes dues grans actrius estiguin al costat de la innombrable, nominada com a millor actriu per "Volver"?! Ella!!! La "charri" per excel·lència del cinema espanyol, una meuca bakalaera que faria les delícies de molts als lavabos del Pont Aeri!?!!?


"Te la shupo por un euro".

I a més, algun cabró va tenir la genial idea de ¡¡¡comparar-la amb la Sofia Loren!!! Argh!!! Farsants! Poca vergonyes! FILLS DE LA GRAN PUTA!!!!

6:25 p. m.

Francis the talking mule

Publicado por Pansete |

Amigos de la nosche y lo ocurto,
L'amic Sergi (qui si no?) m'ha descobert una interessant pàgina web que vull compartir amb la humanitat, o com a mínim, amb la -tendenciosa- mostra que representeu els pocs lectors d'Endogàmia.
Es tracta del següent: un tio es disfrassa de ruc, es casca uns guants de boxa i es folla una prostituta de Sunset Boulevard en l'habitació d'un motel. Es diu aviat, oi?


¿Per què serà que això ja no sorpren ningú?

Recordeu-ho: http://www.donkeypunchvideo.com. Us podreu descarregar alguns videos! Meravellós! ¡Gràcies, Sergi: els que van a suicidar-se et saluden!

Endogàmia Virtual: póngame una de spleen, jefe.

1:15 p. m.

Lepe i les matemàtiques

Publicado por Aleix |

Seguint en la línia de "Lepe com a poble que s'interpreta a si mateix", Noticias 24 ens aporta dues noticies amb caràcter d'urgència:



Noticia 1: A Lepe han organitzat un concurs de bellesa





El guanyador de l'any passat



Aturem-nos un moment a recrear-nos en aquest fet, perque la suma de conceptes "Lepe" i "concurs de bellesa" depara un no parar de possibilitats... Congeleu aquestes imatges mentals una estona, perquè encara ens falta la segona noticia



Noticia 2:aquesta noia s'hi ha presentat





Foto disparada en les platges de Lepe



No, la noticia no es que la noia està de bon veure i tot. Es que la ragazza es la tinent d'alcalde i delegada de Economia de l'ajuntament de Lepe. I del PP, ja que hi som.

«María Dolores es encantadora, y en política ha demostrado que también se puede ser coherente y trabajar eficazmente por el pueblo», explicó un amigo suyo que prefirió mantenerse en el anonimato.
Un cop més Lepe:as himself



Endogamia Virtual: quan la realitat supera la realitat mateixa

3:21 p. m.

De Madriz al cielo

Publicado por Aleix |













Com que us veig molt calmadets, no he pogut aguantar més la temptació. I es que a risc de ser castigat per la societat civil (i qui sap si la penal), no puc estar més temps sense dir res del millor procés d'adopció internacional des que la Jolie va passar la setmana santa a l'Africa. Atenció, mirin la foto següent:


Rollo vintage

Ara diguin el que veuen. Una familia chicana morta de gana? La vella que els va destrossar el parabrises entre Passeig de Gràcia i Aragó? Els integrants del comando paramilitar que assota les segones residencies d'aquest país?

Error! Error comprensible, per altra banda. Falta el context, you know... A veure si amb una ajudeta...


Diria que l'atre dia li vaig comprar "el señor de los anillos" a plaça catalunya...

Ah! Ara si, eh? Ja ho entenc, a vegades és complicat distingir entre un putu immigrant de merda i una víctima insigne de la barbàrie terrorista.


Per estrany que sembli, no es el poster d'una comissaria

El diari Que!, tan abocat amb el col.lectiu de nacionalitats alternatives a l'espanyola ens n'ha fet un seguiment digne de si mateixos. A mi personalment em fa molta gracia la velocitat amb la ha desaparegut la noticia de que els dos peruans la van diñar perquè estaven dormint dins un cotxe (de propietat?). Si es que es clar, al costat d'uns funerals d'estat, unes declaracions en exclusiva de la mare sieguita i un fotoreportaje de la novieta Juani del pajaro en qüestió...



Esta noche, en Dolce Vita, lo nunca visto

Gracies a Déu que tenim El Mundo i els seus reportatges d'investigació. Aquest, hauria de guanyar un premi, ni que fos per el tros que ve tot seguit:

Paradójicamente, la muerte de Carlos Palate aliviará definitivamente
las enormes necesidades de la familia. A uno de los hermanos, Luis, le
han ofrecido entrar en la plantilla de vendedores de la ONCE en
Valencia. El joven indígena, desplazado a Madrid para seguir la
búsqueda de su hermano, parecía un extraterrestre en el hotel de cuatro
estrellas donde se ha alojado a los familiares de las víctimas. Rodeado
de tapices, lujosas lámparas y una nube de cámaras, su tío, residente
en Valencia, lo llevaba prácticamente de la mano de la habitación al
vestíbulo y viceversa.

Además del trabajo prometido, Basilia y sus hijos cobrarán una
indemnización que podría rondar los 240.000 euros. Una fortuna que
difícilmente secará sus lágrimas.

Menos mal que al final diuen lo que "dificilmente secará sus lagrimas" perquè a casa estàvem tots a punt de sortir amb una manta camí de Getxo...


Endogamia Virtual: Jugant a ping pong amb nitroglicerina

12:15 a. m.

Del noble arte de la tortura

Publicado por Dr. Bermúdez |

Estimados amigos,

que el festival de Eurovisión es uno de los más horrendos engendros que ha producido la mente humana -con la salvedad del festival de la OTI-, es algo que pocos se atreven a negar. Sin embargo, todos los suplicios y maldades están ahí para que algún genio de lo perverso venga a superarlos...

Amigos, hermanos... ¡penitenciagite! Ha llegado la hora terrible del Armagedon: si hasta la fecha el suplicio de Eurovisión duraba unas pocas horas, concentradas todas en un único pero nefasto día, ahora tenemos "Misión Eurovisión": un tormento en siete entregas de más de dos horas de duración cada una, presentado por Paula Vázquez -ex-chica-mona a la que maquilladores y cirujanos despiadados han transformado en un émulo descafeinado de Bibí Andersen-, en el que un total de cuarenta y ocho desgraciados/as destrozarán en vivo y en directo las más variadas baladas para, finalmente, llegar a una final de la que saldrá el representante de España para la LII edición del Festival de Eurovisión... ¡casi nà!


La Vázquez y su modelo de feminidad

En fin; puedo decir con orgullo que hoy he visto parte de la primera entrega de esta maravilla televisiva, mezcla aberrante de "Operación Triunfo: the very best" y "Holocausto caníbal", y que ahora sé bien que el futuro nos depara toda la abyección que alguien como yo necesita para poder seguir disfrutando de la vida.

De lo que he visto de la gala de hoy, me llevo al menos cuatro imágenes-conceptos:

1. El candidato de Zaragoza, un tal Nacho Embid: primer drag-queen maño, ha lucido un modelito con el que recordaba muy mucho al electroduende melenudo de "La Bola de Cristal"

2.Una tal Katia no-sé-qué, de Valencia -faltaría-: cantante de ópera y zarzuela (sic), que con un par de pelotas se ha comparado a la Caballé por su interés hacia la música pop -"como la Caballé cantó con Freddie Mercury, pues yo también"-, y que ha destrozado hasta lo irreconocible la famosa y horterísima "Unchainded melody".

3. Una tipa llamada Nessa que, con sus ciento treinta kilos, ha tenido los huevos de embutirse en un traje ajustado forrado de lentejuelas doradas, hasta el punto de paracer una botella chaparra de Rondel Oro.

4. El retorno de una pobre mujer, looser profesional, que habiendo quedado tercera en la edición de 1984 del festival, ahora vuelve a las andadas con veintitrés añitos más y todo lo que ello comporta. Lamentable.

Y esto, amigos, es sólo el principio...

P.D.: para más señas, dirigirse a la web del programa

Endogamia Virtual: hurgando en la basura since 2006

10:14 a. m.

¿Semblances remarcables?

Publicado por Pansete |

Travolta: l'autoparòdia.


Bustamante: la paròdia.

8:48 p. m.

A desperate man

Publicado por Pansete |

Per Déu: COM ÉS QUE ENCARA NO HI ÉS AL YOUTUBE EL VÍDEO D'EN JOSEP CUNÍ IMITANT EN SINATRA???!!!

As Himself.

Fa dies que el busco! I no hi ha manera! Que potser li hauré de demanar al rei negre? Si alguna ànima caritativa, caucàsica o no, em pot indicar on trobar-lo, li prometo samarreta del Che pagada de la butxaca de la Tresoreria d'Endogàmia Virtual.

Amb l'única fan que té.


UPDATE: A petició popular, i en benefici de l'espècie humana en el seu conjunt, i els mol.luscs en particular, l'impactant MP3:
Josep Cuní meets OT

12:56 p. m.

De la eugenesia com una de les belles arts

Publicado por Aleix |



Ja li hem donat voltes més d'una vegada pero mira tu, igual que València, és un tema que torna un cop y un altre. L'excusa d'avui per fomentar l'extinció de l'espècie ens ve d'Alemanya, un país procliu com pocs a generar éssers amb visions alternatives de la realitat. Potser per això van ser precisament ells els primers en portar-ho a la pràctica.


Endogamia Virtual, en la cúspide: 0,0 kinders

Però, ai, qui renega del passat la torna a cagar per la mateixa banda: en una bella zona suburbial de la Germània campa feliç aquest Hannibal Lecter Jr:

Si es que... imagino que al final, la Supernanny de torn procedeix a la lobotomia, o el deporta a Chechènia o algo així. Des de les nostres humils llars, una salutació al wunderkind Lukas; la culpa es de tons pares, per tenir el Mein Kampf aguantant la pota que balla del menjador.

Endogamia Virtual: una família feliç des del 2005

10:08 a. m.

Kitch 2.5

Publicado por Aleix |



Amichs e amats, avui; Endogamia Virtual: entretiene y ameniza el tiempo muetro hasta la hecatombe final, us porta un document de investigació sobre aquest que és Delfín Quishpe, aka, Delfín hasta el fin, l'ésser que ha fet bona aquella frase de "si ajuntem mil monos i els donem una guitarra, un d'ells composarà temes de Kamela".

I es que Delfin es una estrella mediàtica globlal, tal i com demostra en la seva portentosa web:

Delfin Quishpe, cantautor ecuatoriano, oriundo de San Antonio de encalado Cantón Guamote Provincia de Chimborazo, abandona la escuela cuando tenia tan solo 10 años, edad en la cual empezo a desarrollar sus dotes artisticos. En aquella epoca Delfin daba ya sus primeros pasos como cantautor profesional, ya que cantaba en bingos bailables, kermesses y todo tipo de festividades publicas, deleitando a multitudes.

Hoy por hoy, Delfin es un artista de la talla de Ricky Martin, Shakira, Juanes, entre otros.

* Llamar con 1 semana de anticipación, ya que Delfin esta muy ocupado amenizando bingos bailables


Vamos conmigo, "Cuando me fui a Nueva York, fué pacontrarme con mi amorcito..."

Pero el que avui ens fa recuperar aquest one hit wonder del segle XXI és el seu multiorgásmic blog, condemnat ipso facto a ser guia espiritual d'Endogamia. Hi ha tant, tant... Imagineu-vos la Biblioteca de Babel, adquirida pel Sha de Persia i decorada per Agata Ruiz de la Prada, i us fareu una idea del que amaguen els seus racons. Heus aquí un Very Worst of Delfin, the blogger:


Eva Nasarre + Hugo Chavez

1. Delfín, embaixador de la Pau:

El nostre ídol és un personatge compromès amb el medi ambient i el respecte als drets universals de la chinchilla. Nogensmenys, Delfín porta els seus missatges de pau i fraternitat de país en país, i de continent en continent, qual Brad Pitt tercermundista, amb aquell saber fer que el caracteritza:

Fent punts per substituir Luís Aragonés a la selecció espanyola

Com a bonus track, un document imprescindible, l'origen secret de Delfín

Atenció a la cadira de plàstic...

2. Delfín, artista de la humanitat:

Els grans clàssics demostren que ho son en la mesura que poden ser revisitats sense perdre la seva força. Si això és cert, "Torres Gemelas" ja és al panteó de la música, al costadet de la Unchained Melody i l'Imagine. La llista de covers i remixs del hit sembla no acabar-se. Des d'una versió instrumental, digna de figurar en el proper Mario Bros...

Per quan una versió made in Daxa?

... al trance més radikal...


... a el seu moment "café del mar", com no:

3. Delfín, polifacètic:

Hem deixat el millor pel final, el nou tema de Delfín, un clip rodat amb molts més mitjans que "Torres Gemelas", però amb la direcció d'art que ha fet gran aquest artistàs. Una oda a l'amor sincer entre un pastor indi i la seva cabreta, adornada amb fragments de la seves gires pel continent germà. Visita a la acadèmia de OT, ja!


Endogamia Virtual: hasta el infinito y más allà

12:32 p. m.

Apocaliptics i circuits integrats

Publicado por Aleix |



Aquí ens portem un cachodeo notable amb tot això de la fi de la civilització occidental, la decadència de l'imperi austrohúngar i les penalitats associades al tancament dels salons per a cavallers. Però, on arrenquen totes aquestes penalitats? En quin moment de l'espai-temps es fractura allò que uns en deien cultura i apareixen els Gestmusics, les Lléssicas i els goyurs?



Endogamia Virtual, font del saber popular, excava en el pot de les essències i us porta en exclusiva proves esfereïdores que ens ajudaran a datar l'inici de la fí.

Contempleu, si les vostres retines us ho permeten, l'abissal món del empalme amb fil de corda i el sobre-pont com a forma de vida. Benvinguts a aquest cercle de l'infern anomenat Instal·lació Elèctrica Chapuzas




L'Aristòtil i el Plató del tema

Quin estrany art ocult s'amaga darrera quatre cables que fascina de forma tan poderosa al chapuzas? Quina geometria invisible formen les tomes de terra, els cables de llum i les clavijas? Que fa que un ésser aparentment racional dediqui hores i més hores en empalmar un cable, un altre, i si cal un tercer en una còpula elèctrica destinada al fracàs?

Amics, aquests dies he comès l'error garrafal de canviar tots els endolls del que ha de ser casa meva i ai...




"He visto cosas que vosotros, simples humanos no creeríais. Dos cables de cobre empalmados sobre un tercero y metidos a su vez en una clavija, circuitos quemados, tapados por empalmes a su vez chamuscados, cajas de tamaños descatalogados que ocultan 6 cables distintos enganchados a un mismo enchufe... Todo esto se perderá, como mi rostro lleno de lágrimas al contemplar semejante espectáculo"





+




=




=


Si Freud aixequés el cap es fumaria un puro

He de reconèixer, això si, que l'atemptat contra el sentit comú que he comès aquestes passades setmanes ha suposat una catarsi de tomo y lomo, a més d'una caixa de sorpreses infinita (literalment). Mai l'acte d'agafar un tornavís havia estat acompanyat per tals mostres d'anticipació, congoixa i adjectius desqualificatius . Per no parlar de les cares d'estupefacció en les ferreteries cada vegada que els demanava recanvis...



Lo tiene en verde?

I després parlen de la Kale Borroka. Uns santets, ja us ho dic jo!

Endogamia Virtual: La Cronica dels Feyts

Subscribe