10:09 a. m.

La infància, paradís perdut

Publicado por Pansete |

En aquests dies que els nens recuperen el protagonisme que mai els hauríem de donar, deixeu-me que em posi nostàlgic i us ensenyi una fotografia que em van fer quan era petit. Diu molt de mi i, sobretot, diu moltíssim dels meus pares.

L'incomparable marc que acull els protagonistes de la foto és el parc d’atraccions de Benidorm (València). Com que les possibilitats de comentari a peu de foto són virtualment infinites (i més en aquest cas) us ho deixo a la vostra imaginació.

Endogàmia Virtual: zoolander.

7 comentarios:

blondie dijo...

O sigui que AQUEST va ser el teu primer petó!

Unknown dijo...

Vostè era molt pelut, senyor Pansete. Però s'ha de dir que porta els tirants amb una elegància pròpia de la Persona de l'Any de la revista Time.

Anónimo dijo...

Em vas prometre que mai explicaries el que va passar aquell estiu.

Encara t'enyoro, ché!

Aleix dijo...

Que me'n podeu dir del flagarant simbol masònic que dibuixa el desconegut que us besa?

Dr. Bermúdez dijo...

¿Me lo parece a mí, o el mono va trempado?

Unknown dijo...

Aleix té raó! ¡¡¡El nen és Carlos Jesús/Mikael de petit!!!

Pansete dijo...

Gràcies pels seus comentaris. Sabia que no em defraudarien.

Subscribe