Des d'ahir, puc afirmar orgullós que sóc un membre de ple dret de la societat Espanyola. A partir d'ara, puc sortir al carrer i expressar-me com un ciutadà de l'estat de dret, puc anar a programes tipus El Diario de Patrícia amb la cara ben alta i sobretot (sobretot!) puc mirar per sobre l'ombro a uns quants milers de pseudo-civils mentre els espeto "ah, però tu no en tens?"
No amics, ni sóc pare de cap criatura, ni he plantat cap abre, ni molt menys he escrit cap llibre. Qualsevol desgraciat pot encarregar aquestes coses per Internet. Volsaltres no ho deveu entendre perquè, es clar, vosaltres deveu ser d'aquells que van pel món sense carnet de conduir.
Si, ho afirmo; tinc el carnet de conduir.
No amics, ni sóc pare de cap criatura, ni he plantat cap abre, ni molt menys he escrit cap llibre. Qualsevol desgraciat pot encarregar aquestes coses per Internet. Volsaltres no ho deveu entendre perquè, es clar, vosaltres deveu ser d'aquells que van pel món sense carnet de conduir.
Si, ho afirmo; tinc el carnet de conduir.
Un altre ciutadà que exerceix els seus drets democràticsNens i nenes, aquests darrers mesos han estat un festival de l'humor poc comparable a cap altre experiència humana (amb la possible excepció de caure drogat enmig de Kinshasa amb un cartell de "puto negro de mierda quien lo lea" enganxat amb Super Glue). La meva salut física i mental ha estat sotmesa a proves de resistència inaudites en algú que (com tots vosaltres, pòtuls) tenia com a súmmum del dolor una sessió de dues hores seguides al Tekken 3.
Però he sobreviscut. I ara sóc millor persona.
Ells també van patir per ser millors
Orgullós membre de l'estat de dret
I es que al final te n'adones que precisament és la suma de totes aquestes coses les que han fet de tu un homenet. Perquè ara (per fi) tens Boniques Anècdotes de la Transició Humana que explicar. Una generació que ja no va a la mili, ni es desvirga amb putes de 90 anys (pagades pel pare), ni es casa de penal, ha descobert que el carnet de conduir és el darrer Ritus de Maduresa que els queda (no, una hipoteca no és un ritus de maduresa, és una putada de la vida, que és diferent).
Lo que vindria a ser l'examen de pràctiques fa uns quants anys
Us deixo amb aquest pensament. Des d'avui, l'estat m'autoritza a agafar un objecte de varis centenars de kilos i enviar-lo a 150 Kms/hora a plena llum de dia. Ara intenteu dormir.
Endogamia Virtual: Licencia para matar
Lo que vindria a ser l'examen de pràctiques fa uns quants anys
Endogamia Virtual: Licencia para matar
8 comentarios:
Ahora saldré a la calle más tranquilo, sabiendo que a lo mejor quien me atropelle será una persona que realmente desprecia la vida humana y no un capullo que se fingirá conmocionado mientras saca mis intestinos del radiador de su coche.
Sinceridad ante todo.
Desde mi experiencia como poseedora de este derecho, tras sufrir 6 exámenes prácticos, cabar aprobando por pena,y no haberlo ejercido nunca ¡felicidades!
L'enhorabona.
Ara podrà fruir, en tota el seu esplendor, de l'odi als taxistes que ens uneix a tots els conductors del món.
Sí senyor! Ara ja ets més a prop de saber el que és cabrejar-te amb taxistes i altres fills de puta al voltant, exposar-te a que un mamon et mati o et deixi lelo, pagar lletres, benzina, assegurança... En fi, que ja ets tot un homenet. I no com jo.
La primera cosa que aprens és a odiar els peatons, gent lamentable que no té altre il·lusió en la vida que la de posar-se davant teu quan menys ho esperes. Però senyora, que no veu que porto una maquina de matar? Que fa aquí? Goooorda, mamooona...!!
Definitivament , un gran avenç
Carmaggedon
No és el clàssic joc que ens va ensenyar a conduir a tota una generació (després de l'Out Run), però fa el servei.
No sé perquè però sempre que he anticipat la meva mort ho he fet amb un somni: acabar secreta i humidament enclastat sota les rodes d'un cotxe conduït pel rick astley... Ara sé que s'acosta l'hora. Cada cop sóc més a prop teu, rick.
Grrrr...
Publicar un comentario