2:06 p. m.

Generation A(tontades)

Publicado por Aleix |

Ah, els setanta… Una era de gent que no es dutxa si no és a canonassos de la policia, músiques infectes, drogues al·lucinògenes… I feministes cremasostens.

Si amics, les feministes de primera fornada, diguem-ne, les autoproclamades hereves de las sufragistes (i al pas que anem, hereves de la Hipatia d’Agora, però aquest és un altre asuntu) va passar-se bona part de la dècada fent fogueres de Playtex, pancartejant a favor de tallar les tites als violadors, i altres coses així com si diguéssim combatives.

Avui en dia poca gent recorda aquest feminisme 1.0. que es resumeix en la idea “feminista emprenyada”

Vale, acceptem “histèrica” com emprenyada…

I aleshores arriben els vuitanta i tot comença a fer més mandra. Ara hem d’anar a cremar sostens amb el fred que fa? Si la setmana passada ja vam protestar per les centrals nuclears i la que ve tenim mani contra la Otan…

Total, que pels vuitanta, entre pelis de l’Indiana Jones i Regreso al Futuro, el moviment feminista va començar a… diversificar-se. Un nucli dur de la Gal.lia seguia emprenyada amb la masculinitat, però heus aquí que van començar a sortir dones compromeses in general, ara amb la pau, ara amb l’energia solar…

… ara en contra de l'anorèxia…

I arriben els noranta, i el Capità Enciam posa de moda l’ecologia. A aquestes alçades de la pelicula, el moviment feminista comença a ser un cúmul de microrehivindicacions (el reconeixement dels drets de les lesbianes, la igualació de salaris, el reciclatge, el moviment okupa…) on les angry women comencen a ser poques (i bastant arrugades ja).

A més, en els noranta és quan passa un fet clau, les primeres feministes tenen filles adolescents. Filles que en la majoria de casos passen olímpicament de sa mare i que no cremen sostens perquè senzillament no en porten.

Nova feminista en acció

I, per acabar-la de liar arriba el segle XXI, i entre l’internet, la globalització i els immigrants il·legals, el feminisme 2.0. deixa de parlar de dones per parlar de persones: a l’estil “Abans que homes o dones, tots som persones”.

Aquestes noves feministes, les filles de les primeres, es prenen la vida tirant a diferent. Milers de tires de Maitena han instaurat el ji-ji-ja-ja en el feminisme 2.0.; si lo del comunisme queda lluny, lo de l’anarquia ya ni te cuento; i les lluites obreres han passat a ser lluites per conservar la feina.

Resultat: Meet the new feminists:

barbie2

barbie1

barbie3

Eh? La nina que tenen al costat? Una nina de res, que curiosament representa tot el que les seves odiaven i que elles han reconvertit per la patilla en una icona de la nova feminitat. D’acord, no té cony ni mugrons, no es dedica a res en concret però en canvi disposa de la quantitat de complements més gran des d’Imelda Marcos; val, és rossa i segurament de Califòrnia…

Però ei, hi ha gent per tot no? Que el primer de tot és respectar als altres, que tots som persones! Que hi ha gent que li agrada la Barbie, doncs cap problema. Que, si t’hi fixes, la Barbie representa la llibertat de la dona com poques… Mira, no té cony, amb el que no la poden deixar prenyada ni violar. No té cap feina però viu de conya, i així es pot dedicar a projectes solidaris, i a explorar la seva creativitat. A veure si tots els seus vestidets se'ls ha comprat, que t’hi jugues que molts els dissenya i confecciona ella mateixa? Que no?

Mira-la, lliure, creativa, feliç, amb un novio que la respecta i a més arriba als 50 sense cap arruga. Que més podria demanar una dona?

Una icona feminista,això és el que és. Ja t’ho dic jo.

Endogàmia Virtual: io da gran vui se patit

11 comentarios:

jair d dijo...

hòstia santaputa mare de déu. ben triades, les fotos.

Anónimo dijo...

Com el pa de can Turris. Boníssim!

Anónimo dijo...

I això no és tot. Ara tot ha de ser "antipatriarcal". És a dir, si un tio no renega de la seva masculinitat -tornant-se així tpt un mariconàs encara que vagi al llit amb dones-, és un patriarca, un masclista i mil perles més. El feminazisme és fort, per desgràcia també de les fèmines, que al final, no ens deixaran portar ni minifalda per no "ser objectes sexuals de l'home".

Després ve quan us en trobeu de les que no es volen posar a quatre grapes "perquè degrada l'home".

I saps el pitjor? Que tu escrius això i com a molt et sortirà alguna histèrica que et dirà que "tots els homes sou iguals" i tot això. Però si ho escric jo, com ja he escrit més d'un post amb aquesta temàtica (com els putos sopars de dones), se'm llencen a sobre com bèsties rabioses.

I el més pitjor: Que amb tants tallers de "autodefensa personal per a dones" que fan, les tiparraques et poden cardar una hòstia que riu-te'n tu dels mossos.

Aleix dijo...

L'objectiu principal de les dones sempre han estat les altres dones. Potser per això el feminisme combatiu no ha superat la primera generació: podent deixar verda la guarra del costat, qui vol perdre el temps criticant els tios?

Oju de totes maneres amb el tema de la defensa personal, com deia el bard, "ni l'infern té tanta fúria com una dona entrenada per trencar-te el coll"

Pansete dijo...

Doncs a mi em sembla molt bé que les dones tinguin els seus propis icoños.

Pansete dijo...

Jo, al cap i a la fi, tinc el meu imac.

(Ho sé, ho sé: són dolentíssims, però si no els escrivia, rebetanva: compadiu-vos de mi).

Marc Peris dijo...

D'acord, la primera tipa és la cuinera aquesta, la Bruscableda, però qui cony són les altres tiparraques?
Buscabrega?
Busgallega?
Rusgalleda?
Buscafrega?
Truscafreda?
Fuscallena?
Ajudaaaa!

Aleix dijo...

Hagu´s pagat mooooooolts diners per una foto de la Asha Miró al costat de la seva Barbie (indú, imagino). Extranyament el senyor google no em vol fer aquest favor, potser els seus algoritmes han explotat al processar la imatge, o algo així.

Ah, si, la del mig és una tal Nuria Sardá, de profesión sus labores (vull dir modista) i la tercera es una "esgrimista paraplejica", tot segons El Mundo, així que vagi a saber qui son en realitat.

Aleix dijo...

Ja que hi som, Pansete, jo segueixo preferint aquesta Barby: http://es.wikipedia.org/wiki/Lanny_Barby

Pansete dijo...

I jo, maese, i jo...

Pare Bukkàkez dijo...

I què passa amb tant cabell curt, feministes?! De què collons és metàfora això, eh?! Que el foter-vos mil-i-un acondicionadors, mascaretes i drogaïnes capil·lars és un simptoma de la submissió a l'estètica que agrada al mascle, oi?! O potser és perquè voleu imitar i seguir com herbíbor bestiar a referents feministes que -oh, sorpresa!- casualment eren tórtillers tissoreteres que somniaven en ser un rude llenyatarie?!

Eh! Que a mi el cabell curt em fot calent, però sempre i quant el cos -femení- que encapçala estigui bò, i no sigui lesbiana.

Subscribe