Amics, la cosa está muy malita. En alguns pobles no arriba la senyal de la TDT, cada vegada és més difícil aparcar a l’eixample, i, per si fos poc, el meu nou mòbil no troba la senyal del satèl·lit GPS. Quin desastre!
Català emprenyat
En moments com aquests tens la sensació que tot s’enfonsa, que d’aquesta no en sortim. Per fortuna, anys de democràcia constitucional emparada per l’estat de dret han fet dels espanyols i les espanyoles una gent emprenedora i dinàmica. Persones compromeses amb el desenvolupament de la nostra societat que no dubten en unir forces per una causa comú.
Aquesta determinació i energia, però, no ens ha fet perdre aquest caràcter mediterrani tant nostre, aquell sentit de la companyonia i la amistat, que no dubta a la hora de buscar un somriure i un agradable cop a l’esquena. Si senyor, amb alegria es viu millor!
Per això aplaudeixo públicament la tasca desinteressada de tants i tants espanyols i espanyoles anònims que sumen a tots els membres de la nostra societat en una causa comú que recupera el millor de la sabiduria popular: Del porc, tot s’aprofita.
Amunt!
Endogàmia Virtual: Prenent decisions valentes contra la crisi des de 2005
2 comentarios:
Com diria en Viggo "AMP version" Mortensen: ¡con doos cojoooones!
Està clar que, d'una temporada ençà, als "creatas" que porten el compte d'Aquarius els subministren coca cada vegada tallada amb coses més estranyes...
En fi, si EspaÑÑÑÑa es caracteritza per l'enveja, el menyspreu i fer llenya de l'arbre caigut (si tu fracasses, jo estic content), com que cada vegada el nivell de despoblació forestal és major (que d'aturats ja n'hi un 20%, amics), ara només toca enfotre's no de qui té "poc", sinó de qui no té "absolutament res", com a molt el seu tetrabrik rebregat. Es trenca per fi un tabú que ja no tenia sentit: riure's obertíssimament del més loser. ¡Ja, ja, ja! ¡¡¡I aupa Atleti, cojones!!!
Canviant de terç, des d'un escàs anonimat, mestre Aleix, permeti'm agraïr-li el seu "Petit" i dolç detall.
Moltes gràcies!
Publicar un comentario