Endogàmia Virtual

Aquest ha estat un cap de setmana profitós, amics. I és que he vist:

Un cant a les civilitzacions del passat.

Un cant al gènere epistolar.

I l'últim episodi de A dos metros bajo tierra:

Un cant a l'alegria de viure.

Davant d’Apocalypto, es confirma que...
- En Doc tenia raó.
- La segona llei de la termodinàmica del Dr. Allen és certa: més aviat o més tard, tot se’n va a la merda. Coses de l’entropia.
- Mel Gibson hauria de ser el president honorífic d’Endogàmia Virtual.

Actitud políticament correcta
amb les races inferiors.

Cartes desde Iwo Jima ens ensenya que...
- Clint Eastwood fa uns telefilms cars força bons.
- Si vols que tot se’n vagi a la merda ràpidament, crea un exercit de tios que es suïcidin a la primera de canvi.
- El iaio Eastwood és la alegria de la huerta.

Feliç davant la perspectiva de morir per la pàtria.

I el final de A dos metros bajo tierra:
- Et deixa clavat al sofà.
- Et fa adonar de fins a quin punt estimaves uns personatges de ficció que portaves sota la pell perquè et reconeixies en les seves.
- De nou, tard o d’hora tot se’n va a la merda.

El muerto al hoyo y el vivo, al bollo.
I si el bollo el protagonitzen una rossa i una morena, doncs molt millor.

Un cap de setmana profitós, com deia. I sobretot, vital. Molt vital.

No siguis tonto, home! Que només són pel·lícules...

Endogàmia Virtual: L'últim que surti, que apagui el llum.