1:36 p. m.

De profesión sus agresiones

Publicado por Aleix |

Ai que patirem...
El País, avui mateix:

Los datos revelan que 835.000 empleadas han sido objeto de presiones, insinuaciones, propuestas y roces de tipo sexual por parte de compañeros o superiores, y que 180.000 de esas mujeres han llegado a sufrir situaciones de acoso muy graves: desde tocamientos y besos o abrazos no deseados, a propuestas de relación sexual bajo chantaje laboral, hechos que están tipificados como delitos contra la libertad sexual.
A que acojona? Pues espera, que la cosa continua:
La encuesta muestra que todas las mujeres son susceptibles de sufrir acoso, pero son las más jóvenes las que se encuentran en situación más vulnerable. De hecho, entre las chicas de 16 a 24 años el porcentaje de acosadas llega al 21,2%, lo cual es especialmente grave porque incide en personas que se encuentran habitualmente en situación laboral más precaria y, por su menor edad, tienen menos mecanismos de defensa.
Així les coses, que podem fer si no pensar que vivim en un país medieval, on les dones son poc menys que esclavitzades i on encara existeix el dret de pernada? Pues poca cosa més, primera perque si insinues el contrari vas castigat contra la paret (la paret del bar on et veus obligat a passar la nit), i segona perque, a veure, amb fonts de tan prestigi com el Intituto de la Mujer, està clarissim el que passa, no?
Vamos que el mateix El País ho deia clarito, clarito ahir mateix:
Una de cada 10 mujeres ha sufrido acoso sexual en el trabajo. Según los datos del Instituto de la Mujer, 1.310.000 trabajadoras son víctimas de este tipo de abusos en España, que oscilan entre los chistes picantes y el asalto
Un milio tres centres deu mil. Chungo, eh? L'unic que no he acabat d'entrendre és el final aquest que equipara un acudit i una violació. Això dec ser jo, que no ho hé entès bé; anem a mirar l'estudi en si, que allà ens donaràn totes les dades.
(nota: alguns cercles anomenen el que veureu a continuació "verificar les fonts" o, fins i tot en alguns casos "analitzar la informació". Entenem el shock que suposa pensar que hi hagi gent que pugui arribar a fer aquesta mena de coses. Des d'Endogamia Virtual respectem el dret dels lectors a abandonar la lectura d'aquest article en el moment que ho considerin necessari)



D'entrada, la portada mola, amb el logo del Ministeri i tal. Vamos, que aquí ens ho aclariràn tot:



Ui, i això? A veure, tornem-ho a llegir... "Aquellas situaciones de acoso sufridas por las mujeres en su trabajo en el último año, independientemente de que las propias trabajadoras lo consideren o no acoso sexual". Toma, i qui ho considera? L'agressor? l'Institut de la Dona? Bueno, no ens preocupem tant, segur que son comportament absolutament aberrants, que cauen pel seu propi pes:



Esto... Un acudit? Mirar? Demanar una cita? Cony, menys mal que no estic solter, una mica més i formo part dels delincuents que demanen per sortir a noies entre 16 i 24 anys!! M'apassiona també la deliciosa ambigúetat del concepte "piropo"; es refereix a un piropo que fa gracia (o fins i tot aixeca l'autestima un dia una mica pocho), o es refereix a una d'aquelles frases castizas que ofenen? És curiós, jo em pensava que a primer de carrera explicaven que en una enquesta les preguntes han de ser clares, concretes i no generar dubtes en l'entrevistat... Bueno, suposo que, si la cosa és tan greu com diuen els diaris serà perque tot es concentra en la banda greu, no?



I aleshores, aquell milio d'españoles que patien?




No ha pogut passar que el redactor de el País consideri que una noticia per sota del milió de victimes no és prou greu i hagi buscat una xifra més altra, no?
A veure, agafem la calculadora... Segons el Ministeri, 525.000 dones han "patit" assetjament greu o molt greu, encara que ni elles mateixes se'n han adonat (ho sento, pero em nego a comptabilitzar les mirades com assetjament) i 480.000 l'han patit i s'han percatat de la cosa. Els numeros arribarien al milió noticiable, si no fós perque el terme "assetjament tècnic" inclou en la seva definició totes les victimes que han patit assetjament declarat. O sigui, que de 1.310.000 victimes indefenses, hem passat a 480.000 victimes, 45.000 "victimes tècniques" , 790.000 persones que no els ha agradat que les miressin i els hi diguessin "piropos" i 450.000 més que tampoc els ha agradat en el fons, però que extranyament deuen estar tan alienades que ni se'n han enterat, les pobres.

Descansem un moment de tant de numero i recordem aquell parragraf del principi on es parlava tan de la victima i tan poc de l'agressor. Tampoc és que calgui, tothom sap que l'agressor sexual a la feina és el superior de la pobra victima, que l'extorsiona i li fa txantatge econòmic. De calaix, vamos:



Ehh... Vaja, i això que l'estadistica contempla tots els casos d'assetjament, fins i tot la mirada no percebuda per la victima. Però a veure, no haviem quedat que els caps de les empreses eren tots uns cavernicoles extorsionadors? Com pot ser que la gran majoria siguin companys de feina? I com pot ser que només un 2% de les enquestades ( el 21% del 8,5%, pag 26 del document) digui haver patit algun tipus de transtorn derivat de l'assatjament sexual? Però aquest no era un país plè de criminals?

5 comentarios:

Anónimo dijo...

1. The Persistence of social democracy

Come here baby I love your company
We could do it and start a family
She was living alone unhappily
We could do it, it's right romantically

I don't need you
I want you

http://www.harmful.org/homedespot/newtdr/NEWtdrARCHIVE/3diary/4spikes2/51.html

http://en.wikipedia.org/wiki/Democratic_Socialist_Party_%28Japan%29

so so

Pansete dijo...

Efectivament, el post anterior ho aclareix tot.

Dr. Bermúdez dijo...

Amigos y amigas (?),

Que el nuestro era un país de trogloditas estaba más que probado sin necesidad de recurrir a tan patética y alarmista pseudo-encuesta, en la que mirar -no aclara si de reojo o en plan baboso- o hacer alguna pregunta poco decorosa pero -tal vez- no malintencionada es considerado un acto de acoso. No obstante, y para que quede claro, creo que este tema es lo suficientemente sensible como para no caer ni en aspavientos histéricos ni el "bah, si en el fondo son todas unas putas...". Desde aquí mi apoyo incondicional a todas las trabajadoras que han sufrido un verdadero caso de acoso y no una alucinación pre o post menstrual; y un consejo: al acosador, patadas en los huevos y a montar el pollo por toda la oficina, que seguro que eso le baja los humos y le devuelve la razón.

Sin más que añadir, se despide una vez más

Dr. Sandro

Madelman dijo...

De acuerdo con lo que decís, incluso con el primer post, el primer spammer emporrao que conozco.

Ahora, parece que solo las mujeres puedan ser acosadas. Desde aquí lo niego y doy un ejemplo práctico: "Pansete, que culo tienes!!!" "Dottore, que guapo vienes hoy, podría tocarte una tetilla?"

Ala, y ahora si hay cojones me denunciais, que nos ibamos a echar unas risas en comisaría...

Como siempre, ponganme a los pies de sus señoras.

Aleix dijo...

El que trobo especialment lamentable és que, tant des del gobern com des de "els mitjans d'informació" calgui buscar la manera de sumar una quantitat x de victimes, com si el fet que una persona sigui agredida no fós prou: "¿Como? ¿Que solo son medio millón? ¿Pero que mierda de noticia es esa?".
Per altra banda, el buenrollismo dels sociatas arriba a extrems tan tristos com aquests; es com si aquesta generació hagués de passar-se la vida demanant perdó pel que era costum anys enrera; tan se val si era una mirada o ganes de follar, si vé de part d'un home és impossible que porti bones intencions que tothom sap que els homes "van a lo que van".
Doncs si senyora, ens agrada follar, amb noietes que siguin joves i estiguin bones preferentment, és el seu problema si tans anys de feminisme cremasostens l'impedeixen veure la diferencia entre un sortit i un criminal (tots els sortits son "en el fons" criminals, perhaps?)

Subscribe