Avui he entrat a aquest, el nostre blog, i m'he quedat de pedra en veure que l'Irra està com a "contribuyente" de nou! ¿Deu ser perquè s'acosta el període de la declaració de la renda? ¿O és que la teva senyora, la Teresina -coneguda en la intimitat per tots nosaltres com "la Tesi de l'Irra"- et deixa temps per tornar amb aquells a qui mai hauries d'haver abandonat?
Tant fa, amic; si tornes, serà benvingut. I sinó, seguiràs sent el cabró a qui no oblidem... malgrat ho intentem.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Estatuts
Club social per a cavallers (i la ocasional dama perduda) compromès amb València i tot el que representa.
Tuite
Consiglieri
Amichs e Amats
-
-
My beloved childrenHace 8 años
-
-
Nau at...Hace 12 años
-
-
-
-
-
-
Abans sí que en sabien.Hace 15 años
-
A LOS ANTI POSTLOST: VolvemosHace 13 años
-
-
Humor vernáculoHace 14 años
-
-
Los 7-11 se convierten en Kwik-E-MartHace 17 años
-
Canción del verano 2004… ¡20 años!Hace 3 meses
-
De gats vells i cirerersHace 14 años
Hemerotèca
-
►
2012
(13)
- ► septiembre (3)
-
►
2011
(16)
- ► septiembre (2)
-
►
2010
(72)
- ► septiembre (5)
-
►
2009
(82)
- ► septiembre (9)
-
►
2008
(54)
- ► septiembre (5)
-
►
2006
(303)
- ► septiembre (22)
1 comentarios:
puto pansete, on trobes aquestes putes fotos? No sé qui és l'ànima caritativa que m'ha tornat a sumar a aquest, el "nostre" infame projecte. Gràcies a ell podré desgravar un any més a hisenda al·legant retard mental greu i disminució progressiva de la capacitat lecto-escriptiva. A més donat que sóc la part femenina d'endogamia (els meus posts es publiquen considerablement menys que els dels homes del grup, potser també perquè no n'envio, però potser també -aquesta és la part li interessarà a la Magda Oranich- per una clara discriminació de gènere!), tinc dret a subvencions vàries per seguir-me rascant els collons un temps més i al·legar finalització de tesi. I a sobre els anunciants d'aquest blog confien en mi i em regalen un pac de vibradors XXL perquè em posi a l'alçada vostre. Un any immillorable i tot gràcies a vosaltres. Amics, vosaltres que ja sou grans, m'esteu fent gran a mi! Us estimo i us admiro, tant que qualsevol dia esnifo les vostres cendres, a lo Keith Richards. Irra dixit.
Publicar un comentario