Endogàmia Virtual

Amichs e amats,
Molts pensàveu que l'Irra era un alter-naltros fictici, una fraudulenta ficció del nostre cervell en permanent estat semiruinós.

Homes, dones i amebes de poca fe: ELL existeix. Ell és més gran que el cinquè beatle, el germà bord d'en Mozart i el micropenis de na Carmen de Mairena.

No dubtéssiu pas, germans. No sigueu com Tomàs, que li va fotre el dit al cul a Nostrosanyó per veure si era el de debó. En veritat us dic que la seva paraula està viva, i malauradament, ha tornat per quedar-se.

Però la seva existència no treu que sigui poc destre amb tot això dels ordinadors, i més tenint en compte que amb prou feines ha publicat un sol article a ca Endogàmia. Per això, he de publicar-li els articles que m'envia, en un gest que m'honra a mi i el deshonra a ell.

Gràcies per tornar.

Por fin, juntos.

Allà va.

__________________

Del llibre dels Fets (2:28)

... i Pansu li digué: “Penedeix-te dels teus pecats, submergeix-te en les aigües sagrades i rebràs el do sobrenatural de l’Esperit Sant” (o de la seva versió low cost, Endogàmia Virtual, que pel cas i pel que has pagat és el mateix).

“Deixeu que els nens vinguin a mi! Mngaaa-aaaa!!!”

I l’insurrecte, penedit, així ho heu (òbviament no sense abans perpetrar una intensa fel·lació subaquàtica a l’il·lustre Sant Cerdot).

I s’obrà el miracle; sí amics, per gràcia i obra d’Endogàmia Virtual: The fourth!

Reconstrucció dramatitzada (i dramàtica)
d’un “renascut” per obra i gràcia d’Endogàmia Virtual.

Sens dubte, un feliç recomençar: Endogàmia al completo!

Si ja ho deia Sant Pauet: «nosaltres, que som molts,
formem un sol cos i som membres (mmm...) els uns dels altres»

___________________________

Fi de la trasmissió.