Argentina. Un tros de món injustament oblidat per aquest blog, tan eurocèntric ell. I jo pregunto, per què? Es que Argentina no fa mèrits, dia si, dia també per convertir-se en la València d'allende los mares. A los hechos me remito, Jaimito:
1) Déu es argentí i fuma puros. Maradona és més que un one man show, es un one God show continu, sempre atent al zetgeist del moment. Que la cosa va de la dronga, El Pelusa s'hi apunta sense manies; que el que es porta son les teràpies alternatives? P'allá vamos. Els realities? La puta vida de Maradona és un reality bigger than life, però per si hi havia algun despistat, programa de la tele al canto. Ni Da Vincis ni tonteries, el verdader home renaixentista és aquell que reneix un cop i un altre.
2) Esa cosa llamada Calamaro. Un no sap com posar-s'hi amb aquest paio, combinació a parts iguals de ídol de masses i punching ball. Si hagués nascut a Portsmouth seria un Pete Dogherty més però, amics, la chenètica argentina fa miracles:
Serveixi aquest humil escrit com a declaració d'intencions per un futur anàlisi en profunditat de la realitat argentina. L'únic lloc del món on ser italià es algo desitjable.
Endogàmia Virtual: Che, que loco!
Serveixi aquest humil escrit com a declaració d'intencions per un futur anàlisi en profunditat de la realitat argentina. L'únic lloc del món on ser italià es algo desitjable.
Endogàmia Virtual: Che, que loco!
4 comentarios:
Els argentins són italians d'ultramar.
Si parlant no fossin tan pesats em caurien una mica millor.
El argentino, como la mofeta, es uno de los pocos animales que huele mejor muerto que vivo. Y, estimado Doc, lamento estar en desacuerdo con su observación: los argentinos no son ni siquiera italianos de ultramar, porque a la hora de robar casi siempre les pillan -cosa que a nuestros estimados vecinos mediterráneos no les ocurre-.
Impressionant document, amic Aleix. Sento però discrepar d'alguns de vostès. Els argentins, si de cas, més que italians, són els esquimals del sud, perquè són els únics que entren a casa teva pensant que com a amic els convides a que et cardin la dona davant teu. Recolzo i animo la idea d'un especial "argentina, the golden years". Guillermo Furiase, you are my man!
Publicar un comentario