4:30 p. m.

¿Cuántas primaveras nos quedan?

Publicado por ra |

Hola amics,

Molts em recordareu com l’ombra que apareix en les entrevistes, the golden moments according to Aleix, d’endogàmia virtual, o el femer on tres descerebrats espongiformes vessen les seves fantasies analocèntriques. Potser alguns també em recordareu per ser l’autor intel·lectual del comando dixan i altres per haver-me cardat les vostres dones davant de notari. Sigui com sigui, la majoria de vosaltres m’haureu oblidat tot just traieu el cap de la bossa de plàstic del Mercadona a través de la qual acostumeu a llegir-nos.

Certament, no m’ha estat fàcil arribar fins aquí. Per començar, perquè en la darrer visita que vaig fer a l’Anapurna -els que em coneixeu bé sabeu que practicava el meu esport preferit: la cria il·legal d’espècimens valenciano-argentins-, vaig ser sacrílegament empalat per una llama transsexual. El pitjor no van ser els forts dolors que em va provocar -el seu micropenis és d’escames retràctils- aquest lamentable –per esperat i per desitjat- esdeveniment, sinó desfer-me de l’ajuda del xaman local de torn i del compromís hipotecari que vaig contraure amb l’Església xeneize Maradoniana per poder fugir.

Afortunadament –lamentablement pels interessos comercials d’Endogàmia- he aconseguit recuperar-me. Amics, ja torno a ser el pot de melmelada amb la que aquests tres nois s’unten les parts nobles per endolcir la vida dels seus xiuaues. Ara la vida em somriu i a l’èxit personal, visc amb les Tres Bessones, convé sumar-li l’èxit professional, les engalto a les tres, dia si, tarda en horari infantil també. Per si això no fos suficient els meus lleials amics, en un gest que els honora, han decidit regalar-me tres micro-puntos que m’han servit -a més de per aconseguir la fondue amb motius fàl·lics i incrustacions de pedreria designed by C@rmen du Mairena- per sumar la quantitat suficient que em permet escriure aquest important i memorable article, el 400. Si noies, el 400!!!


A la imatge, The Fourth, rebent emocionat de la mà de Loll Beltrán + Annie Lenox la noticia de que escriurà el post 400 d’endogàmia virtual.

Si, si... heu llegit bé, ja n’hem fet 400!!! 400 primaveres, amics!!! Sens dubte una efemèride inigualable i absolutament prescindible.

Així és amics, aquest blog es congratula-la d’haver arribat a aquestes xifres astronòmiques. Ningú apostava per l’horticultura a Almeria abans que el El Ejido reinventés l’esclavisme, ningú tampoc apostava perquè els nostres cervells desmilienitzats fossin capaços de superar la seva sempiterna fase coprolàlica i perpetrar una infame subcultura com aquesta. Però de vegades, les catàstrofes adquireixen també la bellesa d’una obra d’art. I així ha estat. Gràcies a l’ajut de les sals de liti els QUATRE –vaya morro tinc- hem aconseguit arribar als QUATRE-CENT POSTS!!!. Ja som quatre grans!!! Com el Quartet de liverpool, los cuatro jinetes del apocalispsis, ABBA, els Golden apple Quartet, Pere Quart o els jackson five.

Imatge promocional de la samarreta commemorativa “Los 4 primaveras”.

Quatre gats a quatre grapes, a quatre mans, con un seis y un cuatro, méteme los cuatro... 400 POSTS FETS PELS QUATRE!!!

Ehem... Hola amigos, soy Johann, el dios de ebano, quería aprovechar que todo hace referencia al cuatro para colarme y felicitar de todo corazón a los amigos de Erdomania por su cumpleaños, por su valentía y su constancia en la promoción de la chufla salvaje. Y como no, también por acordarse tanto de mí família. Suerte. Besosss. Chaoooo.

Així que ja que estem de celebracions, volia fer un sentit homenatge als mecenes d’aquesta iniciativa:

Pansu, ets un far en tanta nit. Sobretot des que vas decidir injectar-te botox radioactiu al membre viril. M’encanta, i ho saps, que brilli de nit, com aquelles verges de souvenir que preguen en verd fluorescent. La teva habilitat per fer amb ell ombres xineses sobre el bidet és només equiparable a la teva habilitat per fer amb ell ombres xineses sobre el bidet. La meva admiració.

Dottore, el mateix. De vostè anoto cadascuna de les paraules que diu. En especial quan m’aconsella sentimentalment i apaivaga serè la meva inclinació a intimar amb qualsevol bulldog francès. Memorables són ja els seus instructius circumloquis, com notable és la seva capacitat per encertar quinieles a partir de cues mossegades de pebrots del Padrón. Sempre el recordaré així, serè, admirant col·legials orientals per entre l’horitzó ovalat que deforma la seva copa de conyac.

Aleix, i què dir de tu? (la veritat és que no ho sé...). Ah, sí: només la Carolina Ferre ha patit més incomprensió que tu. Nosaltres creiem en tu, et recolzem i no pensem, com sents a dir a la gent cruel del voltant, que la teva iniciativa d’erigir una Catedral a Marina d’Or, feta només a partir de tetrabriks buits de Don Simon, sigui una bogeria. No facis cas: posar un jacuzzi al lloc de l’altar no és ser boig, és ser visionari, donar forma a una nova religió. Et seguim. Res del que fas és perdre el temps. La nostra màxima sempre ha estat la mateixa: qualsevol cosa que et tingui ocupat és, per nosaltres, guanyar temps. Malgrat el que diguin, doncs, pensa que t’estimem.

Dit això i ja que es tracta d’un especial repassaré els que considero són els 3 millors moments d’aquest temps:

3. Anónimo dijo:

Uh, ah.... si, oh si, uh, si... uhh, mmgaaaa...!!! hay que ver!!, uh, si... ¡Verbigracia!

2. Esta entrada ha sido suprimida.

1. Su blog ha migrado a un nuevo formato!

Doncs AIXÒ: que som molt feliços, que estem encantats d’haver-nos conegut i que us estimem dia si, cada cop que ens deixen les novies, també. GRACIAS POR ESTE SUEÑO i esperem fer + de 400 primaveres +!!!

Un record especial pels nostres fidels seguidors. I encara més especial pels piratilles més infidels.... A tots, sapigueu que escrivim únicament per llegir-vos a l’apartat de comentaris.

Endogàmia virtual: demostrant que SECURITAS no és la única empresa íntegrament formada per infratotats.

8 comentarios:

Pansete dijo...

Amic Irra.. Snif, Snif... Què bònic això que ha escrit. Jo, de gran, vull ser com vosté però sense la cadira de rodes.

albert dijo...

Felicitats desde la més profunda humilitat d'un calçasses qualsevol.

Segueixin amb aquesta absurditat i no es morin mai.

Lo Gené dijo...

Oh! 400 posts en menys de dos anys. Moltes felicitats als quatre. No ha servit per a res, però ha estat fantàstic.

Pansete dijo...

Endogàmia Virtual: siempre perdiendo...

Sergi dijo...

400 posts? 400 ósties! M'agrada més llegir el 20 minuts, ells tenen més post que vosaltres, i certament són més divertits.
Tot i així, aprecio la capacitat de superar el moment de frustració que deveu tenir al rellegir el que heu escrit i anel·lar profundament aquelles 400 òsties que potser, si les haguéssiu rebut, avui dia us haguéssin permés ser persones de profit (ja sabeu, empressaris, enginyers, recaptadors de semen oví...)

Ànims, hi ha gent que desperta més pena que vosaltres.

PD: Des de le meves profundes tendències sumisses, felicitats!!! us estimo!!!

Pansete dijo...

Gràcies, amic. Entenc que li agradi més el "20 minutos". I és que, per molt que ho volguem, la ficció mai superarà la realitat.

A tot això, quan anem a veure en Saïd?

Sergi dijo...

jo sé que vosaltres li poseu molt de carinyu al blog, i tot això, però... es què mira, avui mateix, pim pam, entro en el 20 minuts i...

http://www.20minutos.es/noticia/227819/0/zoo/zoofilia/caballo/

No comment.

Pansete dijo...

És clar! "El hombre que susurraba (cochinadas) a los caballos"!

Té raó, amic Sergi: insuperable.

Subscribe