Estic orgullós de mi mateix. La setmana passada em vaig comportar com un autèntic machote, un ciutadà democràtic, lliberal i sostenible de tomo y lomo. Tenia clar que a l'hora de fer efectiva la mudança la meu nou pis (el dels cables del infierno, you know) contractaria els serveis d'un equip professional, principalment perquè el piset de marres es un segon sense ascensor. Vivint com vivim en un estat de dret, tenia molt diverses opcions al meu abast, totes elles formades per empleats totalment qualificats i certificats per la Unió Europea. La tria semblava difícil.
Però no. En un acte que faria envermellir d'orgull Joan Saura, em vaig decidir en un moment. Per que pagar quantitats desorbitades a empreses com Jack Pinto o Mudanzas El Lince, quan pots aconseguir un que combina el chollo econòmic amb un plus de solidaritat? Si amics, estic parlant d'una associació que ja s'ha fet mítica: Reto a la Esperanza.
Reto a la Esperanza. Un nom d'aquells sonors, digne d'una precampanya del PP, o una visita de Ratzinger per Castilla la Mancha. Els amics de Reto son un exemple a seguir per totes aquestes empresotes que perden competitivitat a marxes forçades. Perquè amics, Reto a la Esperanza combina amb mestratge les bondats de les onegés i el millor esperit capitalista. Allà on altres empreses cometen l'error de contractar mà d'obra privada (piltrafillas...), Reto es nodreix al 100% de ex-(poli) toxicòmans reformats per la llum de Crist. Si això no és reciclatge, que baixi Adam Smith i ho vegi!
Aquí ons els veus, els nois de ca'n Reto netegen les caces dels iaios, arreglen pecés, et desmunten el cotxe (en el bon sentit de la paraula, no fotem) i et carreguen les caixes d'un lloc a l'altre, que és a lo que anem.
Com no podia ser menys, ofereixen els seus serveis en unes tarifes que oscil·len entre "gratis" i "la meitat que qualsevol altre". A canvi, només demanen que confiïs les teves pertinences a uns paios que mesos enrere despachurraben a sa mare per una ratlleta. Solidaritat, servei i emocions fortes tot en un!
Per si encara no en tinguéssim prou, els companys de Reto ens guardaven una petita sorpreseta d'última hora. En comptes de presentar-se un "the very best of Eastern Europe & Latin America", l'equip de cracks (ui, perdó) que ens van pujar els trastos estava composat per un gallec... i dos valencians!! Ni fet a mida!
Com us podeu imaginar, l'esperit ché va imposar-se en una jornada festiva a la par que pufesional, constatant una vegada més que l'explotació dels més desfavorits no te perquè ser algo trist i depriment. Quina gran iniciativa!
Endogamia Virtual: compromesos amb la societat
3 comentarios:
Em corpren el seu esperit solidari! ¿I on diu que he de trucar perquè es desfacin d'un molest moble que tinc a casa que es diu "iaia"?
Sempre un cavaller amb els més desfavorits...
Sobre aquesta andròmia que té a casa, no se si la podran revendre al rastro, però li garanteixo un futur brillant com a magatzem improvisat de tota mena d'estupefaents. Compte, que encara farà la primera pela!
Mare de Déu! un proletari com jo ha de saber aquestes coses. I més en els temps que corren. Gràcies Endogàmia, you make me feel emo.
Publicar un comentario