Amics, en Baudrillard l'ha espitxat.
Reflexionant sobre la hiperrealitat del càncer de pulmó. Segur que us sona a molts, només uns quants haureu llegit algun dels seus llibres i ningú haurà entès una puta merda del que escrivia. Però, a qui l'importa? Nogensmenys, ens havia regalat conceptes com "simulacre" o "hiperrealitat", conceptes que mai hem acabat d'entendre però que usem amb una facilitat pasmosa a les nostres classes, mentre mantenim converses etíliques amb amics o per lligar amb una noia tonteta que es pensa que un "francès" és un senyor que viu a França.
Reflexionant sobre
la estratègia simulacral dels pollastrots.
Reflexionant sobrela estratègia simulacral dels pollastrots.
Sempre et recordarem, Joanot, perquè has sigut una font d'inspiració constant pels endogàmics virtuals, particularment pel maese Aleix, sempre fascinat per aquella estranya habilitat dels humans per creure's com si res allò que saben que és una mentida.
Les torres bessones mai no van existir.Endogàmia Virtual: benvinguts al desert de lo real.
3 comentarios:
Jo no sabia qui era, mai vaig sentir a parlar d'ell i encara menys vaig llegir els seus llibres.
Ara, em sento un analfabet que mai ha utilitzat la paraula hiperrealitat per lligar ni haver fet simulacres d'incendis.
Jo també el recordaré.
Però aquest paio encara estava viu?
Em sento com aquell episodi dels simpson en el que viatgen a una ciutat especialitzada en estrelles del passat que tothom creia mortes. Ha estat un detall que en Baudry s'hagi comportat al la fi i la palmi com tots pensavem.
Quin més queda viu de tots aquests?
Baudrillard se va en compañía de Coll.
Que dos grandes humoristas nos dejen en un mismo día me llena de consternación.
Publicar un comentario