3:21 p. m.

De Madriz al cielo

Publicado por Aleix |













Com que us veig molt calmadets, no he pogut aguantar més la temptació. I es que a risc de ser castigat per la societat civil (i qui sap si la penal), no puc estar més temps sense dir res del millor procés d'adopció internacional des que la Jolie va passar la setmana santa a l'Africa. Atenció, mirin la foto següent:


Rollo vintage

Ara diguin el que veuen. Una familia chicana morta de gana? La vella que els va destrossar el parabrises entre Passeig de Gràcia i Aragó? Els integrants del comando paramilitar que assota les segones residencies d'aquest país?

Error! Error comprensible, per altra banda. Falta el context, you know... A veure si amb una ajudeta...


Diria que l'atre dia li vaig comprar "el señor de los anillos" a plaça catalunya...

Ah! Ara si, eh? Ja ho entenc, a vegades és complicat distingir entre un putu immigrant de merda i una víctima insigne de la barbàrie terrorista.


Per estrany que sembli, no es el poster d'una comissaria

El diari Que!, tan abocat amb el col.lectiu de nacionalitats alternatives a l'espanyola ens n'ha fet un seguiment digne de si mateixos. A mi personalment em fa molta gracia la velocitat amb la ha desaparegut la noticia de que els dos peruans la van diñar perquè estaven dormint dins un cotxe (de propietat?). Si es que es clar, al costat d'uns funerals d'estat, unes declaracions en exclusiva de la mare sieguita i un fotoreportaje de la novieta Juani del pajaro en qüestió...



Esta noche, en Dolce Vita, lo nunca visto

Gracies a Déu que tenim El Mundo i els seus reportatges d'investigació. Aquest, hauria de guanyar un premi, ni que fos per el tros que ve tot seguit:

Paradójicamente, la muerte de Carlos Palate aliviará definitivamente
las enormes necesidades de la familia. A uno de los hermanos, Luis, le
han ofrecido entrar en la plantilla de vendedores de la ONCE en
Valencia. El joven indígena, desplazado a Madrid para seguir la
búsqueda de su hermano, parecía un extraterrestre en el hotel de cuatro
estrellas donde se ha alojado a los familiares de las víctimas. Rodeado
de tapices, lujosas lámparas y una nube de cámaras, su tío, residente
en Valencia, lo llevaba prácticamente de la mano de la habitación al
vestíbulo y viceversa.

Además del trabajo prometido, Basilia y sus hijos cobrarán una
indemnización que podría rondar los 240.000 euros. Una fortuna que
difícilmente secará sus lágrimas.

Menos mal que al final diuen lo que "dificilmente secará sus lagrimas" perquè a casa estàvem tots a punt de sortir amb una manta camí de Getxo...


Endogamia Virtual: Jugant a ping pong amb nitroglicerina

2 comentarios:

Doc Moriarty dijo...

Algú hauria d'aconseguir el diari gratuït Latino, que al meu barri està esgotat.

blondie dijo...

Així m'agrada, que es fomenti l'amor entre les famílies. Amb exemples com aquest i el de l'albanokosovar de Can Tous, aconseguirem que les dones dels amics inmigrants els incitin carinyosament a passejar-se i dormir a propietats alienes. Quin gran país que fem entre tots!

Subscribe