Amics de l'ànima,
Escric per dir-vos que, malauradament, me'n vaig de vacances. Això, que per una persona normal hauria de ser motiu d'alegria, per mi és motiu d'angoixa i por infinites tenint en compte el lloc on vaig: Extremadura (Àfrica negra). Després passaré uns dies a Madrid (Marroc).
De tota manera, segur que, com tot viatge, l'experiència serà enriquidora (fins i tot essent devastadora) i ja he resat al déu Nikon perquè no se m'espatlli la càmera fotogràfica.
Extremeny tornant del supermercat(Reconstrucció reproduïda per cortesia
de la National Geographic Society).
El diari etnofotogràfic del meu viatge de vocació antropològica en uns dies, aquí, a Endogàmia Virtual: on els mons xoquen.
2 comentarios:
Como Ali Bey, Livingstone o el capitán Cook... nuestro bienamado Pansu se lanza a la conquista del saber a través del viaje a tierras lejanas, ignotas y temibles...
No olvides, sin embargo, viajero, que aquí tienes tu Ítaca -ah, tampoco te olvides de las grageas para purificar el agua, no sea que te nos mueras de una diarrea...-
Hasta pronto,
S.
Cuidado con las serpientes gigantes que dicen que se atacan a los peregrinos que osan adentrarse en la meseta.
Publicar un comentario