Sempre oberts a les aportacions dels nostres seguidors, un especial Peggys Votades Democràticament Com A Tals (Previ Control de les Autoritats Sanitaries):
Peggys Virtuals: To serve and protect
No tot són flors, violes i manoles en el món de les peggys. El Peggysme també té un cantó fosc com el soterrani del Salvation. Peggys que ens remouen els baixos i les entranyes al mateix temps.
Abans d’entrar al temà, però, aclarim conceptes. Això Aquesta xicota no és una peggy:
En canvi…
Entiende en conceto?
Ara que tenim clar que tota Peggy A) Tendeix a l’aporquinament, B) tendeix a patir la llei de la gravetat de forma implecable, C) i a pesar de tot ens posa palotes, anem al tema.
Dark Peggys Top Five!
5. La filla guarra de Jack Bauer:
Totes les Peggys són presoneres de seva imatge (un drama, ho sé), i la pajara aquesta no podria ser una excepció. La Cluthbert ens desperta sentimientos encontrados, que diuen. Per una banda la volem matar, per l’altra, la volem a cuatre potes. Ara que hi penso, tampoc són situacions tan incompatibles.
4. La filla guarra de Billy Ray Cyrus:
Amb prou feines ha acabat la ESO i ja la teniu vermella de tant pelar-vos-la, eh marranos? La filla del Mullet Man desperta baixes (quasi subterrànies) passions en més d’un, i això que és pur material white trash. Ja se sap, abans els lords se la pelaven amb les mulates de la plantació, i ara s’ho fan amb el Super Pop. Lluita de classe, que en diuen.
3. Llessica la fatty:
Aqui ja entrem en el que és dark, però dark-dark. La Llesi és com el fantasma del tiempo futuro de tota Peggy. Millor que un porquet que faci sorolls al obir la nevera, aquesta foto de la Llesi és el motivador definitiu per a la operació bikini.
Nosaltres sempre tindrem el caché de google per recordar però, ai, you can’t go back home, dude. El fantasmal pandero gegant de Llesi la fatty apareix tot intent d’aliviar-nos amb les seves fotos dels dies pre-All You Can Eat.
2. Esa cosa que ahora es artista:
D’acord, a vegades sembla més el Pato Donald que la Peggy, però no em neguin que totes aquelles comparatives amb la Sophia Loren van fer-li mirar el pitram més sovint del que mai estaran disposats a admetre. Igual que la Johansson, en cinc anyets serà una Fatty Llessi més, però mentres, aqui me la tenen, epatant el personal.
Y per últim, la Dark Pegy n.1, la líder indiscutible del ranking és…
En algun bar, no molt lluny d’on esteu ara mateix, algun home està tancat al lavabo amb un exemplar acartronat de El Mundo.
Jo ja no puc dir res mes, em limito a fer meu el comentari del gran Grupo Indisex:
Peggys Virtuals: És una feina bruta, però algú ha de desenganxar les pàgines.
És Monica Belucci una peggy?
+2.jpg)
Peggys Virtuals: Brave new world
4:35 p. m.
Dos casos a criogenitzar abans que la llei de la gravetat i els Oreos facin de les seves (o, malgrat tot les peggys ens posen)
Publicado por
Aleix
|
1.
2.
Endogàmia Virtual: Salvad las ballenas
Fa un temps, Telecinco va fer un d'aquells pugrames-amb-maquina-de-la-verdad que tan ve se li donen on el tema era dia si i dia també, casos del que en podríem dir "paternitat difusa"; catàlegs sencers d'infrasers vestits de rigurós Carrefour que passaven la tarda insultant-se per sucar el melindro on no tocava.
Res. Coses de criatures. Fins que l'estat espanyol no estigui ple de negres raperos, els estats units seguiran marcant la pauta. Observin (i escoltin) amb atenció el document que rescatem del clavegueram:
Ja ho saben prou bé, ca l'Endogàmia té certa tendència a parlar constantment de dos o tres temes, i la paternitat és un dels que sempre surt. Algun dia un vienès barbut ens ho explicarà, però fins aleshores, els proposem el següent joc d'endevinalles:
- Per què els negres no poden estar contents sense remenar el cul o fer tombarelles?
- En quin tipus de cita una noia es queda embarassada i acusa a dos germans de ser simultàniament els pares?
- Quin banc pot haber-los concedit un crèdit hipotecari?
- Que els deu haber semblat Watchmen?
Papá no te corras
Ja ho tenen clar?
1. Darwin ho explica millor que nosaltres, 2. En aquelles que s'inicien en un carreró i acaben en una sala d'urgències, 3. Segurament en aquest, 4. Els pinyos eren guapos, però el dolent és maricón.
Enhorabona als guanyadors. Passin per les nostres oficines, que els espera un farcellet molt simpàtic.
Endogàmia Virtual:L'orgull de les nostres mares des del 2005
1. La llegenda
"El picor... El picooooooor..."2. La flor d'un dia
"Yo... he esnifado cosas... que en tus fosas no entrarían..."3. El tronat destronat
"Un globo, dos globos, tres globos..."4. El lluitador infatigable
"Saluda a estos señores, Pepi".
5. L'aspirant
¿Ai quel·letará pasando al probe Joaquín...?
Endogamia Virtual: just screw it.
¿Ai quel·letará pasando al probe Joaquín...?Endogamia Virtual: just screw it.
In Italy, for thirty years under the Borgias, they had warfare, terror, murder, and bloodshed, but they produced Michaelangelo, Leonardo da Vinci and the Renaissance. In Switzerland, they had brotherly love, they had five hundred years of democracy and peace — and what did they produce? The cuckoo-clock.
— Orson, tot fent una birra
I believe in miracles...
Where you from,
you sexy thing
— Orson, tot fent una birra
Sis anys de presó per al gigoló suís que va extorsionar la dona més rica d'Alemanya
I believe in miracles...
Repetim-ho, "el gigoló suís..."
Where you from,
you sexy thing
Endogàmia Virtual: Ara entenem lo de les sueques i en Landa.
Ja ho diu Serpadreshoy, molt de compte amb això de l'internet! A un sol click, desenes d'ensurts esperen en cada cibercantonada. Si la cosa estava fomuda fa una anys, ara amb la conya dospuntocero ya no us explico. Bé, si que us explicaré.
Per exemple, imaginem que per algun motiu extrany arribeu a tenir parella i, com es normal, us deixa. Fins aquí, res fora de l'habitual. Unes quantes visites al bar d'en Moe, dos o tres "totes les dones són unes putes" i ja està, olvidat!
Ah amics, però això era abans de l'internet. Amb el modem encès, una nit de borratxera us pot portar a buscar al google la ex, descobrir que s'ha casat amb un multimilionari rumanès i que ho explica tot (i amb això vull dir tot) en el seu blog. L'ensurt és gros, però en el fons, fàcil de resoldre. Bar d'en Moe, les dones són unes putes i a dormir-la.
Avui en dia les coses han cambiat, i no a millor. Pequè la hipotètica ex ja no es limita a airejar les teves intimitats en la xarxa. Ara es fot un perfil de Facebook, li dones click al "aceptar" i cada putu dia de la teva miserable existència has de veure el seu jeto explicant coses com "Rosana ha descubierto el sexo anal", o "Rosana se ha unido al club del bukkake". La Rosana per si no ho habieu agafat, se suposa que es la teva ex.
Una pausa i seguim
Ara que ja heu vist com està l'asuntu, anem al tema. Us presento la Eva. Eva, els nois.
L'Eva és una noia molt simpàtica i amable, d'aquelles amb les que enseguida agafes confiança. Com tota noia moderna, té la seva web, on explica les seves coses i tal. I és clar, un li acaba agafant carinyo, i s'interessa per les seves coses.
I aleshores un dia clicka en un link sobre xicotes que usen Twitter i la caga.
Que raro que guardi les corregudes tres mesos...
Per exemple, imaginem que per algun motiu extrany arribeu a tenir parella i, com es normal, us deixa. Fins aquí, res fora de l'habitual. Unes quantes visites al bar d'en Moe, dos o tres "totes les dones són unes putes" i ja està, olvidat!
Ah amics, però això era abans de l'internet. Amb el modem encès, una nit de borratxera us pot portar a buscar al google la ex, descobrir que s'ha casat amb un multimilionari rumanès i que ho explica tot (i amb això vull dir tot) en el seu blog. L'ensurt és gros, però en el fons, fàcil de resoldre. Bar d'en Moe, les dones són unes putes i a dormir-la.
Avui en dia les coses han cambiat, i no a millor. Pequè la hipotètica ex ja no es limita a airejar les teves intimitats en la xarxa. Ara es fot un perfil de Facebook, li dones click al "aceptar" i cada putu dia de la teva miserable existència has de veure el seu jeto explicant coses com "Rosana ha descubierto el sexo anal", o "Rosana se ha unido al club del bukkake". La Rosana per si no ho habieu agafat, se suposa que es la teva ex.
Una pausa i seguim
Ara que ja heu vist com està l'asuntu, anem al tema. Us presento la Eva. Eva, els nois.
A la facu de periodisme
L'Eva és una noia molt simpàtica i amable, d'aquelles amb les que enseguida agafes confiança. Com tota noia moderna, té la seva web, on explica les seves coses i tal. I és clar, un li acaba agafant carinyo, i s'interessa per les seves coses.
I aleshores un dia clicka en un link sobre xicotes que usen Twitter i la caga.
Que raro que guardi les corregudes tres mesos...
Endogàmia Virtual: Al bar d'en Moe falta gent
Llegir aquesta noticia/ entrevista m'ha produït la mateixa impressió que veure en Kunta Kinte fumant pipa en una partida de bridge. Tants altercats al carrer, tants vídeos de moros cridant com bojos empapats en sang, i mira tu per on, que al final els iranians acabarán sent uns perfectes gentlemans i gentlewomans.
Exempla gratia:
Ameneh Bahrami, de 30 anys, no perdona que un pretendent, Majid Emovahedi, cinc anys més jove, li llancés "àcid venjatiu" a la cara i la deixés cega i desfigurada per sempre. La dona reclama "ull per ull i dent per dent" i els tribunals islàmics de l'Iran li han donat la raó. Ara està a l'espera de poder viatjar a Teheran i llançar unes gotes --"no sé si són cinc o deu les que puc tirar-li", explica.
El seu àcid venjatiu, senyora.
Potser és aquesta sang llatina i salsona que ens bull per dins, però servidor no acaba d'interioritzar el funcionament del gran poble persa, un lloc on les mares concerten els brots psicòtics dels seus fills per telefon:
La dona, que estudiava Enginyeria electrònica a la Universitat de Teheran, va rebre un dia a casa la trucada telefònica de la mare de Majid. Ameneh explica, amb pena, detalladament com va anar la conversa. "La senyora em va exalçar amb molt bones paraules i, després del preàmbul, em va assegurar que el seu fill es volia casar amb mi. Jo em vaig quedar atònita. No entenia res. Li vaig preguntar el nom del noi i li vaig respondre que no em sonava de res. La dona em va dir que sí que el coneixia, ja que estudiava a la meva facultat".
Pren unes gotes d'àcid sulfúric i amoroseix-les amb llimona i un toc de pólvora. Ara agafa el telefon...
Recordeu amics, si visiteu Iran, no oblideu els bons modals:
Excusi, té foc?
Amics, el bons costums iranians m'han arribat a l'ànima. Mira que acusar-los de bàrbars! Un cop més, el contacte directe amb altres cultures ens demostra com els estereotipus son mers prejudicis sense fonament:
"Estic contenta --afegeix-- perquè el podré deixar cec de tots dos ulls, ja que segons la llei un home val el doble que una dona i el mateix passa amb els ulls. No obstant, el jutge ha tingut en compte les greus cremades que em va provocar a la cara i a les mans que, juntament amb els meus dos ulls, valen pels dos del noi".
"Que no es preocupi tant perquè al noi l'anestesiaran i diuen que pràcticament no notarà res quan li caiguin les gotes d'àcid als ulls".Endogàmia Virtual: Arsénico por compasión
¿Chulo israelí+estrella del porno retirada? ¿Cama deshecha chic? ¿Empresario de la construcción rumano de vacaciones en Marbella? ¿Padrino de boda gitana viniendo de urgencias? ¿Ejercito de salvación+lavadora estropeada style? ¿Neo-farlochic?Cada día, Mickey Rourke han de sentir coses com aquestes. La portera de l'escala murmura en rumanès quan el veu sortir, les aduanes internacionals tenen el(s) seu(s) jeto(s) sota una icona de "biohazard", els dissenyadors gràfics dels tabloides tenen un filtre especial de photoshop per evitar que els lectors es tornin cecs cada vegada que li publiquen una foto, els servidors dels diccionaris de sinònims online entren en meltdown cada vegada que algú intenta descriure'l sense usar l'adjetiu "pordiosero"... Ni la PETA li torna les trucades per agrair-li el que va fer per ells.
Molt millor que 5 topmodels en boles
En Mickey aguanta el chaparrón com pot, amb un somriure per fora, però plorant per dins. Perquè en Mickey, no ho perdem mai de vista, és un ésser humà sensible.
In the mood for love
Endogàmia Virtual vol retre un sentit homenatge a Mr.Rourke (per quan el sir?), un home que és dels nostres. Ell és el vertader Heroi de les Mil Cares de Campbell, el far que ilumina les esperances de tants i tants homeless, l'home que ens mira als ulls i diu "Yes we can".
Yes, you can touch your cataplins in public
A la Barcelona Fashion Week, amb uns amics
A la Barcelona Fashion Week, amb uns amics
Endogàmia Virtual: We will be heroes.
"Em fa molt feliç que Hollywood em doni una divuitena oportunitat i tal..."Apa, Mickey, ja pots tornar al forat existencial del qual no hauries d'haver provat de sortir.
"Sort que encara em quedes tu..."
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
stats
