12:16 p. m.

El noble salvatge

Publicado por Aleix |

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP9HzICECY2bXemUG-sasLACHEUjCeNFmKtEinHhcVW_ajVP2E3eXRL6Rkop5a8GNSqBpxDrWJnWkG3MjK8YhznviL_tmqC2KNfHCRu-rI4fNfOcbCuZhd2SornUHEHNUNhhuB/s400/chimpan.jpg

Llegir aquesta noticia/ entrevista m'ha produït la mateixa impressió que veure en Kunta Kinte fumant pipa en una partida de bridge. Tants altercats al carrer, tants vídeos de moros cridant com bojos empapats en sang, i mira tu per on, que al final els iranians acabarán sent uns perfectes gentlemans i gentlewomans.
Exempla gratia:

Ameneh Bahrami, de 30 anys, no perdona que un pretendent, Majid Emovahedi, cinc anys més jove, li llancés "àcid venjatiu" a la cara i la deixés cega i desfigurada per sempre. La dona reclama "ull per ull i dent per dent" i els tribunals islàmics de l'Iran li han donat la raó. Ara està a l'espera de poder viatjar a Teheran i llançar unes gotes --"no sé si són cinc o deu les que puc tirar-li", explica.

http://theperfumedcourt.com/images/gentleman.jpg
El seu àcid venjatiu, senyora.

Potser és aquesta sang llatina i salsona que ens bull per dins, però servidor no acaba d'interioritzar el funcionament del gran poble persa, un lloc on les mares concerten els brots psicòtics dels seus fills per telefon:

La dona, que estudiava Enginyeria electrònica a la Universitat de Teheran, va rebre un dia a casa la trucada telefònica de la mare de Majid. Ameneh explica, amb pena, detalladament com va anar la conversa. "La senyora em va exalçar amb molt bones paraules i, després del preàmbul, em va assegurar que el seu fill es volia casar amb mi. Jo em vaig quedar atònita. No entenia res. Li vaig preguntar el nom del noi i li vaig respondre que no em sonava de res. La dona em va dir que sí que el coneixia, ja que estudiava a la meva facultat".
http://www.digitea.es/blog/wp-content/uploads/2008/01/recetas.jpg
Pren unes gotes d'àcid sulfúric i amoroseix-les amb llimona i un toc de pólvora. Ara agafa el telefon...

Recordeu amics, si visiteu Iran, no oblideu els bons modals:

http://www.radiomundial.com.ve/yvke/files/img_noticia/t_20090127_camion_maraco_108.jpg
Excusi, té foc?

Amics, el bons costums iranians m'han arribat a l'ànima. Mira que acusar-los de bàrbars! Un cop més, el contacte directe amb altres cultures ens demostra com els estereotipus son mers prejudicis sense fonament:

"Estic contenta --afegeix-- perquè el podré deixar cec de tots dos ulls, ja que segons la llei un home val el doble que una dona i el mateix passa amb els ulls. No obstant, el jutge ha tingut en compte les greus cremades que em va provocar a la cara i a les mans que, juntament amb els meus dos ulls, valen pels dos del noi".


Una societat lliure, compassiva i respectuosa amb els drets humans, digna hereva del bressol de la civilització. Visca Iran!

"Que no es preocupi tant perquè al noi l'anestesiaran i diuen que pràcticament no notarà res quan li caiguin les gotes d'àcid als ulls".
Endogàmia Virtual: Arsénico por compasión


3 comentarios:

Anónimo dijo...

ah, mira, si l'anestesien encara...

Aleix dijo...

Jo penso que això d'anestesiar és molt burgès. On hi hagin unes bones alicates...

Modgi dijo...

Ha dit 10 gotes, però no ha concretat la mida. Pot tirar 10 gotes de mig litre cadascuna. Aquesta porca venjativa porta de temps maquinant el pla.

Subscribe