1. La llegenda
In Italy, for thirty years under the Borgias, they had warfare, terror, murder, and bloodshed, but they produced Michaelangelo, Leonardo da Vinci and the Renaissance. In Switzerland, they had brotherly love, they had five hundred years of democracy and peace — and what did they produce? The cuckoo-clock.
— Orson, tot fent una birra

I believe in miracles...

Where you from,
you sexy thing

— Orson, tot fent una birra
Sis anys de presó per al gigoló suís que va extorsionar la dona més rica d'Alemanya
I believe in miracles...
Repetim-ho, "el gigoló suís..."
Where you from,
you sexy thing
Endogàmia Virtual: Ara entenem lo de les sueques i en Landa.
Ja ho diu Serpadreshoy, molt de compte amb això de l'internet! A un sol click, desenes d'ensurts esperen en cada cibercantonada. Si la cosa estava fomuda fa una anys, ara amb la conya dospuntocero ya no us explico. Bé, si que us explicaré.
Per exemple, imaginem que per algun motiu extrany arribeu a tenir parella i, com es normal, us deixa. Fins aquí, res fora de l'habitual. Unes quantes visites al bar d'en Moe, dos o tres "totes les dones són unes putes" i ja està, olvidat!
Ah amics, però això era abans de l'internet. Amb el modem encès, una nit de borratxera us pot portar a buscar al google la ex, descobrir que s'ha casat amb un multimilionari rumanès i que ho explica tot (i amb això vull dir tot) en el seu blog. L'ensurt és gros, però en el fons, fàcil de resoldre. Bar d'en Moe, les dones són unes putes i a dormir-la.
Avui en dia les coses han cambiat, i no a millor. Pequè la hipotètica ex ja no es limita a airejar les teves intimitats en la xarxa. Ara es fot un perfil de Facebook, li dones click al "aceptar" i cada putu dia de la teva miserable existència has de veure el seu jeto explicant coses com "Rosana ha descubierto el sexo anal", o "Rosana se ha unido al club del bukkake". La Rosana per si no ho habieu agafat, se suposa que es la teva ex.

Una pausa i seguim
Ara que ja heu vist com està l'asuntu, anem al tema. Us presento la Eva. Eva, els nois.

L'Eva és una noia molt simpàtica i amable, d'aquelles amb les que enseguida agafes confiança. Com tota noia moderna, té la seva web, on explica les seves coses i tal. I és clar, un li acaba agafant carinyo, i s'interessa per les seves coses.
I aleshores un dia clicka en un link sobre xicotes que usen Twitter i la caga.

Que raro que guardi les corregudes tres mesos...


Per exemple, imaginem que per algun motiu extrany arribeu a tenir parella i, com es normal, us deixa. Fins aquí, res fora de l'habitual. Unes quantes visites al bar d'en Moe, dos o tres "totes les dones són unes putes" i ja està, olvidat!
Ah amics, però això era abans de l'internet. Amb el modem encès, una nit de borratxera us pot portar a buscar al google la ex, descobrir que s'ha casat amb un multimilionari rumanès i que ho explica tot (i amb això vull dir tot) en el seu blog. L'ensurt és gros, però en el fons, fàcil de resoldre. Bar d'en Moe, les dones són unes putes i a dormir-la.
Avui en dia les coses han cambiat, i no a millor. Pequè la hipotètica ex ja no es limita a airejar les teves intimitats en la xarxa. Ara es fot un perfil de Facebook, li dones click al "aceptar" i cada putu dia de la teva miserable existència has de veure el seu jeto explicant coses com "Rosana ha descubierto el sexo anal", o "Rosana se ha unido al club del bukkake". La Rosana per si no ho habieu agafat, se suposa que es la teva ex.
Una pausa i seguim
Ara que ja heu vist com està l'asuntu, anem al tema. Us presento la Eva. Eva, els nois.
A la facu de periodisme
L'Eva és una noia molt simpàtica i amable, d'aquelles amb les que enseguida agafes confiança. Com tota noia moderna, té la seva web, on explica les seves coses i tal. I és clar, un li acaba agafant carinyo, i s'interessa per les seves coses.
I aleshores un dia clicka en un link sobre xicotes que usen Twitter i la caga.
Que raro que guardi les corregudes tres mesos...
Endogàmia Virtual: Al bar d'en Moe falta gent

Llegir aquesta noticia/ entrevista m'ha produït la mateixa impressió que veure en Kunta Kinte fumant pipa en una partida de bridge. Tants altercats al carrer, tants vídeos de moros cridant com bojos empapats en sang, i mira tu per on, que al final els iranians acabarán sent uns perfectes gentlemans i gentlewomans.
Exempla gratia:
Ameneh Bahrami, de 30 anys, no perdona que un pretendent, Majid Emovahedi, cinc anys més jove, li llancés "àcid venjatiu" a la cara i la deixés cega i desfigurada per sempre. La dona reclama "ull per ull i dent per dent" i els tribunals islàmics de l'Iran li han donat la raó. Ara està a l'espera de poder viatjar a Teheran i llançar unes gotes --"no sé si són cinc o deu les que puc tirar-li", explica.
El seu àcid venjatiu, senyora.
Potser és aquesta sang llatina i salsona que ens bull per dins, però servidor no acaba d'interioritzar el funcionament del gran poble persa, un lloc on les mares concerten els brots psicòtics dels seus fills per telefon:
La dona, que estudiava Enginyeria electrònica a la Universitat de Teheran, va rebre un dia a casa la trucada telefònica de la mare de Majid. Ameneh explica, amb pena, detalladament com va anar la conversa. "La senyora em va exalçar amb molt bones paraules i, després del preàmbul, em va assegurar que el seu fill es volia casar amb mi. Jo em vaig quedar atònita. No entenia res. Li vaig preguntar el nom del noi i li vaig respondre que no em sonava de res. La dona em va dir que sí que el coneixia, ja que estudiava a la meva facultat".
Pren unes gotes d'àcid sulfúric i amoroseix-les amb llimona i un toc de pólvora. Ara agafa el telefon...
Recordeu amics, si visiteu Iran, no oblideu els bons modals:
Excusi, té foc?
Amics, el bons costums iranians m'han arribat a l'ànima. Mira que acusar-los de bàrbars! Un cop més, el contacte directe amb altres cultures ens demostra com els estereotipus son mers prejudicis sense fonament:
"Estic contenta --afegeix-- perquè el podré deixar cec de tots dos ulls, ja que segons la llei un home val el doble que una dona i el mateix passa amb els ulls. No obstant, el jutge ha tingut en compte les greus cremades que em va provocar a la cara i a les mans que, juntament amb els meus dos ulls, valen pels dos del noi".

"Que no es preocupi tant perquè al noi l'anestesiaran i diuen que pràcticament no notarà res quan li caiguin les gotes d'àcid als ulls".Endogàmia Virtual: Arsénico por compasión
¿Chulo israelí+estrella del porno retirada? ¿Cama deshecha chic? ¿Empresario de la construcción rumano de vacaciones en Marbella? ¿Padrino de boda gitana viniendo de urgencias? ¿Ejercito de salvación+lavadora estropeada style? ¿Neo-farlochic?Cada día, Mickey Rourke han de sentir coses com aquestes. La portera de l'escala murmura en rumanès quan el veu sortir, les aduanes internacionals tenen el(s) seu(s) jeto(s) sota una icona de "biohazard", els dissenyadors gràfics dels tabloides tenen un filtre especial de photoshop per evitar que els lectors es tornin cecs cada vegada que li publiquen una foto, els servidors dels diccionaris de sinònims online entren en meltdown cada vegada que algú intenta descriure'l sense usar l'adjetiu "pordiosero"... Ni la PETA li torna les trucades per agrair-li el que va fer per ells.
Molt millor que 5 topmodels en boles
En Mickey aguanta el chaparrón com pot, amb un somriure per fora, però plorant per dins. Perquè en Mickey, no ho perdem mai de vista, és un ésser humà sensible.
In the mood for love
Endogàmia Virtual vol retre un sentit homenatge a Mr.Rourke (per quan el sir?), un home que és dels nostres. Ell és el vertader Heroi de les Mil Cares de Campbell, el far que ilumina les esperances de tants i tants homeless, l'home que ens mira als ulls i diu "Yes we can".
Yes, you can touch your cataplins in public

A la Barcelona Fashion Week, amb uns amics
A la Barcelona Fashion Week, amb uns amics
Endogàmia Virtual: We will be heroes.
Però sense passar-se. Les autoritats sanitàries adverteixen que treballar masses hores al dia pot provocar insomni, estrès, i comportaments repetitius acompanyats d'al·lucinacions on repetim un cop i un altre els moviments mecànics de la nostra jornada laboral.
A la foto, Penelope Cruz i un objecte rígid de punta arrodonida:
Pel que sembla, els bombers van haver d'amagar tots els extintors de l'edifici.
Endogàmia Virtual: Està sent un dilluns molt dur...
Diane Keaton, mudes asesines violades, amputacions espontànies, l'infern, pneumònies, gossos que van al cel, assessors de Ronald Reagan, ús indiscriminats de cocaïna, heroïna i àcid...
Qualsevol pensaria que són criteris de búsqueda a google de Endogàmia Virtual (i tindria raó), però en el cas que ens ocupa es la estratòsfèrica llista de temes que es tracten en aquest superlatiu vídeo-comentari de la mítica VH1:
Minchinela, el maño simpatico, ho afirma amb més raó que un sant. La VH1 pot tenir nom de malaltia guarrota, però els seus comentaris en pop-up destil·laven una perversa mala llet cap el món superpop que s'enyora molt en els temps que corren. Avui dia qualsevol desaprensiu pot agafar un micro i deixar-nos perles analítiques com aquestes, però tot ha quedat relegat als marges, en forma de cutre-nota al peu de pàgina, mentre ens enxufen qualsevol merda emo com si fos el cúlmen de la expressió artística.
PS: No els he insertat el pop up de Rick Astley perquè és molt menys cafre que el de la Carlisle, i per que el cony de rickrolling va deixar de ser divertit la segona vegada. Au, a cascarla.
Endogàmia Virtual: A cascarla.

Qualsevol pensaria que són criteris de búsqueda a google de Endogàmia Virtual (i tindria raó), però en el cas que ens ocupa es la estratòsfèrica llista de temes que es tracten en aquest superlatiu vídeo-comentari de la mítica VH1:
Minchinela, el maño simpatico, ho afirma amb més raó que un sant. La VH1 pot tenir nom de malaltia guarrota, però els seus comentaris en pop-up destil·laven una perversa mala llet cap el món superpop que s'enyora molt en els temps que corren. Avui dia qualsevol desaprensiu pot agafar un micro i deixar-nos perles analítiques com aquestes, però tot ha quedat relegat als marges, en forma de cutre-nota al peu de pàgina, mentre ens enxufen qualsevol merda emo com si fos el cúlmen de la expressió artística.
PS: No els he insertat el pop up de Rick Astley perquè és molt menys cafre que el de la Carlisle, i per que el cony de rickrolling va deixar de ser divertit la segona vegada. Au, a cascarla.
Endogàmia Virtual: A cascarla.
Mira que a can Endogàmia respectem la autoritat com pocs, i que a casa hem seguit desde sempre les peripècies d'en Genís a Ventdelplà, pero amics, el mossogate està arribant a proporcions bíbliques (la versió bona, la del déu que ho inunda tot i a pendre pel cul).
Un altre dia de feina a Viladecans
A veure, repassem:
- Detenidos dos 'mossos' por robar a una persona y detenerla sin motivo
- Dos detenidos erróneamente por los Mossos denuncian lesiones en su arresto
- Condenados a medio año dos 'mossos' por maltratar a un detenido inocente
- Condenados dos mossos por romper el brazo a un detenido cuando le esposaban
- Un detenido dice que los 'mossos' le golpearon «hasta perder el conocimiento»
- Condenados los cinco mossos que torturaron a un detenido
- Tres italianos denuncian a los mossos d'esquadra por malos tratos
- Dones lladres del metro van denunciar que el mosso detingut els robava
Mama por
I així anar fent... El dia que no ens trobem un mosso fent la seva propia versió de "Duro de Matar", ens el trobem fent d'extra en una de Harry Calahan, quant no reproduïnt "La Estanquera de Vallecas" o "Atraco a las tres y media".
Com pot estar passant això? En quin moment es va passar d'un cos de nois trempats que ajudaven velletes a creuar el carrer, a un One army Corps? Va ser en Montilla? El germà bessò pervers d'en Saura? Son els mossos els Waffen-SS de Carod-Rovira.
Endogàmia Virtual, departament de investigació avançada, ha arribat a la veritat. Sabem qui ha instigat els mossos a ser uns nasiospamatá. Ell mateix es va descobrir, convençut que ningú realitzaria les conexions pertinents. Ah, totes les ments criminals cometen el mateix error...
Senyors, senyores, el responsable de la degradació dels mossos:
Mira com riu el trapella
Si senyors. Marc Pastor, el seudònim sota el que s'amaga un criminal de tom i llom. Ell solet ho va confessar en forma de novela, mirin, mirin...
S'han quedat amb la idea? Un inspector de policia català que es fica al llit amb delinquentes i que resol els casos a base de hòsties. Necessiten més proves? El mateix Pastor ho confessa tot en aquesta entrevista:

-Però al final agafen a l'Enriqueta?
-A ella si, però el pobre Moises...
Endogàmia Virtual: 'Nuff said
A la ciutat de Barcelona, fa un temps que hi van desapareixent nens, fills de prostitutes, que no gosen denunciar els segrestos a la policia. El rumor popular es va fent més i més fort fins que un inspector, Moisès Corvo, un home una mica bevedor, putero i que pensa que de tant en tant s’ha de ser resolutiu i treure el puny o l’arma de foc, segons el cas, comença a interessar-se pel cas.
S'han quedat amb la idea? Un inspector de policia català que es fica al llit amb delinquentes i que resol els casos a base de hòsties. Necessiten més proves? El mateix Pastor ho confessa tot en aquesta entrevista:
-Otro de los personajes principales de La mala dona es el inspector Moisés Corvo. ¿Cómo era la policía de aquella época?Policies més preparats que abans per donar llenya, agents de l'ordre que es compoerten com cowboys... Les similituts son tantes, que quasi no era necessària aquesta esgarrifosa confessió al final de l'entrevista:
-[...] Es cierto que había gente con mucha voluntad y otra no tanto como pasa ahora pero los medios que tenían no eran los mismos que los de hoy en día y ahora también tenemos una mayor preparación.[...]
[...]Con esta novela también tenía la intención mostrar las dificultades que conlleva realizar una investigación. Además quería hacer una obra con tintes de western ya que los policías se comportan como vaqueros.
-¿Y qué dicen tus colegas de profesión?
-¡Disfrutan! Son los primeros fans.
-Però al final agafen a l'Enriqueta?
-A ella si, però el pobre Moises...
Endogàmia Virtual: 'Nuff said
... no vagis a l'era, home, que se us ha de dir tot.

Endogàmia Virtual: ¿I ara qui ens planxa es camises?

Endogàmia Virtual: ¿I ara qui ens planxa es camises?
Donin-li al play, i a riure:
Mi vida como un perro:
Sainz va bolcar el seu Touareg al precipitar-se a la llera d'un riu sec d'uns quatre metres d'altura al quilòmetre 79 de l'etapa, que estava erròniament anotat al llibre de ruta facilitat per l'organització. Tan mal anotat, que els dos cotxes que el seguien a rebuf van estar a punt de tenir el mateix accident que ell i estavellar-se al mateix lloc. Al conèixer- se l'error del road book, l'organització va col.locar immediatament senyals avisant del perill de la zona i del punt per on els participants sí que podien travessar aquell llit sec sense problemes.És Carlos Sainz un loser, o tant sols un gafe? Pot algú que ha guanyat varis campeonats del món ser un loser? Cada nou fracàs d'aquest carismàtic pilot (?) obre de nou la capsa dels trons.
A nivell acadèmic, dues escoles de pensament loser difereixen just en aquest punt. L'una, la que podriem anomenar l'escola del Total Loser (o del Natural Born Loser) afirma que la loseritat és un absolut, que, a més, pot identificar-se des de la tendra infàcia. Hi ha gent que, senzillament, han nascut per perdre.
Algunes corrents alternatives dins l'escola TL mantenen que un pot ser un loser en la mesura en que fracassi sistemàticament en el seu objectiu, per molt èxit que pugui tenir en altres parcel·les de la seva vida (veieu "Selecció Espanyola 1800-2007).
En qualsevol cas, el loser és sistemàticament loser. Carlosainz desafia aquesta teoria ja que ha vençut en diverses ocasions, i a més ho ha fet en les mateixes parceles profesionals en les que després ha fracassat.
Buscant una resposta a l'Enigma Sainz, apareix l'escola del Loser Final (o del Loser Mediàtic). Els sus teòrics sostenen que el loser amb ele majúscula no és aquell que sempre perd (per desgraciat, per inutil), sinó aquell que lluita desesperadament per arribar al cim i, quan ho aconsegueix, la caga de forma tan miserable que s'ensorra fins al fons i això és el que el fa passar a la posteritat. Qualsevol victòria queda eclipsada per La Derrota que el marca com a Loser.
Veieu:
Ah! Aquí sí encaixa el nostre bi-campió! Ja pot netejar cada dia els seus titols, ja pot sortir un rètol que digui "campeón del mundo de rallies" cada vegada que surt per la tele. En la nostra ment, i en la del món sencer, pensar en Carlos Sainz es pensar en:
Ah, si, i per això:
Endogàmia Virtual: so why don't you kill me.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Estatuts
Club social per a cavallers (i la ocasional dama perduda) compromès amb València i tot el que representa.
Tuite
Consiglieri
Amichs e Amats
-
-
My beloved childrenHace 10 años
-
-
Nau at...Hace 14 años
-
-
LES LUTHIERS. Instrucciones de usoHace 14 años
-
-
-
-
Abans sí que en sabien.Hace 17 años
-
A LOS ANTI POSTLOST: VolvemosHace 15 años
-
-
Humor vernáculoHace 16 años
-
-
Los 7-11 se convierten en Kwik-E-MartHace 19 años
-
Canción del verano 2004… ¡20 años!Hace 2 años
-
Hemerotèca
-
►
2012
(13)
- ► septiembre (3)
-
►
2011
(16)
- ► septiembre (2)
-
►
2010
(72)
- ► septiembre (5)
-
►
2009
(82)
- ► septiembre (9)
-
►
2008
(54)
- ► septiembre (5)
-
►
2007
(114)
- ► septiembre (7)
-
►
2006
(303)
- ► septiembre (22)


